Les xar­xes mul­ti­pli­quen el xoc en­tre els que pen­sen de ma­ne­ra di­fe­rent.

Com les xar­xes so­ci­als mul­ti­pli­quen ex­po­nen­ci­al­ment la col·li­sió en­tre els qui pen­sen di­fe­rent. Ho ex­pli­quem aquí

La Vanguardia (Català) - - SUMARI - Bar­ce­lo­na CRISTINA SÁEZ

Els vo­tants d’es­quer­res i els de dre­tes vi­uen en mons pa­ral·lels a Twit­ter, i ca­da grup no­més in­terac­ci­o­na amb per­so­nes, par­tits i mit­jans de co­mu­ni­ca­ció que els són afins.

És la prin­ci­pal con­clu­sió d’un es­tu­di li­de­rat per la Uni­ver­si­tat Pom­peu Fa­bra (UPF) que con­clou que hi ha una ab­sèn­cia to­tal de di­à­leg po­lí­tic en aques­ta xar­xa so­ci­al. No obs­tant ai­xò, el tre­ball cons­ta­ta que els vo­tants i par­tits po­lí­tics d’es­quer­res es­tan més dis­po­sats a in­terac­tu­ar amb per­so­nes d’ide­o­lo­gi­es di­fe­rents que no pas els de dre­tes, que cons­ti­tu­ei­xen un grup més es­tanc.

Se­gons aques­ta in­ves­ti­ga­ció, pu­bli­ca­da a So­ci­al Me­dia + So­ci­ety, l’únic punt de tro­ba­da per als dos grups, molt po­la­rit­zats, són al­guns mit­jans de co­mu­ni­ca­ció ge­ne­ra­lis­tes, com ara la prem­sa es­cri­ta.

Mit­jans com La Van­guar­dia, El Mun­do o El Pa­ís, se­gons aquest es­tu­di, exer­cei­xen d’àgo­res vir­tu­als. “L’es­tu­di cons­ta­ta la im­por­tàn­cia de l’exis­tèn­cia de mit­jans de co­mu­ni­ca­ció a fi d’afa­vo­rir el de­bat po­lí­tic. Se­gui­dors po­lí­tics del PP, de Ciu­ta­dans, del PSOE o de Po­dem, in­terac­tu­en amb els ma­tei­xos mit­jans, mal­grat que no en­tre ells”, apun­ta Fre­de­ric Gu­er­re­roSo­lé, fí­sic i doc­tor en co­mu­ni­ca­ció de la UPF, que in­ves­ti­ga, des de fa 6 anys, la uti­lit­za­ció de Twit­ter en co­mu­ni­ca­ció po­lí­ti­ca.

Les con­clu­si­ons d’aquest tre­ball tam­bé as­se­nya­len quin ti­pus de co­mu­ni­ca­ció po­lí­ti­ca es­ta­bleix ca­da for­ma­ció. Ai­xí, “hi ha mit­jans molt par­ti­da­ris: el PP no­més di­fo­nia in­for­ma­ció de l’ABC ide La Ra­zón. En can­vi, d’al­tres amb una lí­nia po­lí­ti­ca menys mar­ca­da, com La Van­guar­dia o El Pa­ís, se si­tu­en en es­pais in­ter­me­dis, i fun­ci­o­nen de ne­xe en­tre di­fe­rents op­ci­ons po­lí­ti­ques. A l’al­tre ex­trem hi ha La Tu­erka, el­di­a­rio.es o Pú­bli­co, que no­més són re­tui­te­jats o es­men­tats per vo­tants d’es­quer­res”.

Per Es­te­ban Mo­ro, in­ves­ti­ga­dor de l’Ins­ti­tut de Tec­no­lo­gia de Mas­sac­hu­setts (MIT) i de la Uni­ver­si­tat Car­los III, aquest es­tu­di “con­fir­ma el que ja sa­bí­em so­bre l’efec­te del par­ti­dis­me o les cam­bres d’eco. No­més ens re­la­ci­o­nem i in­terac­tu­em amb gent que pen­sa com no­sal­tres, com pas­sa a la vi­da re­al”. El pro­ble­ma, des­ta­ca aquest ma­te­mà­tic, és que aques­ta polarització “avui es veu en­ca­ra més exa­cer­ba­da en el con­text po­lí­tic ac­tu­al i im­pe­deix el de­bat”.

I hi con­tri­bu­ei­xen els bi­ai­xos dels al­go­rit­mes de Twit­ter, que “pro­pi­ci­en que un usu­a­ri per­di de vis­ta allò que no li in­teres­sa”, ex­pli­ca el con­sul­tor po­lí­tic An­to­ni Gu­ti­ér­rez-Ru­bí; i els bots, els pro­gra­mes in­for­mà­tics con­tro­lats que in­jec­ten in­for­ma­ció en aques­tes bom­bo­lles d’usu­a­ris amb l’ob­jec­tiu de ma­ni­pu­lar l’opinió pú­bli­ca. “Te­nim l’es­ce­na­ri per­fec­te per­què les ide­es ca­da ve­ga­da es ra­di­ca­lit­zin més”, aler­ta Gu­ti­ér­rezRu­bí.

“Les xar­xes so­ci­als, lluny de ser un lloc de de­li­be­ra­ció de­mo­crà­ti­ca, són es­pais tan­cats on es for­men cam­bres de res­so­nàn­cia: no­més se­guei­xes i es­col­tes els que pen­més sen com tu, que re­tro­a­li­men­ten les te­ves ide­es”, as­se­gu­ra l’au­tor d’aquest es­tu­di, Fre­de­ric Gu­er­re­ro-So­lé,

Se­gons la in­ves­ti­ga­ció, que va ana­lit­zar un mi­lió de tuits pu­bli­cats du­rant les du­es úl­ti­mes cam­pa­nyes elec­to­rals a Es­pa­nya el 2015 i el 2016, els vo­tants de Po­dem, com tam­bé aquest par­tit po­lí­tic, són els que més in­terac­tu­en a les xar­xes so­ci­als amb per­so­nes d’al­tres ide­o­lo­gi­es, com per exem­ple amb la CUP o ERC. En can­vi, els par­tits i vo­tants de dre­tes no- es re­la­ci­o­nen amb gent del seu en­torn. A més a més, les in­terac­ci­ons del par­tit de Pa­blo Igle­si­as són, so­bre­tot, amb ciu­ta­dans cor­rents, a di­fe­rèn­cia de la res­ta de grups. De fet, se­gons cons­ta­ta l’es­tu­di, Po­dem “és el par­tit que té més par­ti­da­ris no ofi­ci­als”.

Aques­ta in­ves­ti­ga­ció tam­bé por­ta llum a la qües­tió de com va can­vi­ar l’ac­ti­vi­tat dels par­tits du­rant les du­es elec­ci­ons. El 2015 Ciu­ta­dans va pac­tar amb el PSOE per in­ten­tar la in­ves­ti­du­ra de Pe­dro Sánc­hez, però no van acon­se­guir els su­ports ne­ces­sa­ris. En can­vi, el 2016 la for­ma­ció d’Al­bert Ri­ve­ra va do­nar el seu su­port al PP per in­ves­tir, fi­nal­ment amb l’abs­ten­ció del par­tit so­ci­a­lis­ta, Ma­ri­a­no Ra­joy. A Twit­ter, si bé tant el PP com el PSOE van aug­men­tar el nom­bre de pu­bli­ca­ci­ons i de re­tuits de les elec­ci­ons del 2015 a les del 2016, el PP va do­blar la se­va ac­ti­vi­tat.

L’usu­a­ri de les xar­xes so­ci­als perd de vis­ta allò que no li in­teres­sa i con­tri­bu­eix a la ra­di­ca­lit­za­ció

Cer­ta prem­sa exer­ceix un pa­per de me­di­a­ció en­tre les bom­bo­lles; els usu­a­ris de di­fe­rent bi­aix cre­uen opi­ni­ons

RAFA ALCAIDE / EFE

Una elec­to­ra in­tro­duint el vot en una ur­na du­rant les elec­ci­ons an­da­lu­ses del 2 de desem­bre

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.