Una vi­da mar­ca­da per ETA

Abas­cal és fill d’un Euska­di te­na­llat pel ter­ro­ris­me; for­jat al PP, ara acu­sa el par­tit d’ha­ver “tra­ït” els seus prin­ci­pis

La Vanguardia (Català) - - POLÍTICA - JOKIN LECUMBERRI Pam­plo­na

Abas­cal, hur­ren­goa” (el se­güent, en eus­que­ra). L’ame­na­ça ocu­pa­va dos me­tres de pa­ret al cos­tat del pas del Ner­vi­ón per Amur­rio (Àla­ba). Una al­tra fra­se, “Abas­cal na­zi”, en blau, co­pa­va el mur del ca­mí de l’es­cor­xa­dor. La lo­ca­li­tat de 10.000 ha­bi­tants es des­per­ta­va fa nou anys amb pin­ta­des que te­ni­en un únic des­ti­na­ta­ri: San­ti­a­go Abas­cal (Bil­bao, 1976), mem­bre del PP basc que es­ta­va a punt de des­a­pa­rèi­xer del focus po­lí­tic per mar­xar a Ma­drid. Gai­re­bé una dè­ca­da des­prés, el seu nom re­a­pa­reix com a lí­der del desem­bar­ca­ment de la ul­tra­dre­ta a Es­pa­nya.

És im­pos­si­ble des­lli­gar els plan­te­ja­ments d’Abas­cal de la se­va vi­da a Euska­di, mar­ca­da per les cons­tants ame­na­ces i pres­sió d’ETA. Pro­ce­dent d’una nis­sa­ga po­lí­ti­ca que ar­ren­ca amb el seu avi, al­cal­de d’Amur­rio du­rant el fran­quis­me, i que con­ti­nua amb el seu pa­re, di­ri­gent del PP ala­bès du­rant els anys del plom. El pre­si­dent de Vox va viu­re des de l’ado­les­cèn­cia el fla­gell de la ban­da ter­ro­ris­ta. El ne­go­ci tèx­til del seu pa­re –el seu gran re­fe­rent po­lí­tic– al mu­ni­ci­pi ala­bès va ser cre­mat di­ver­ses ve­ga­des i fins i tot els seus ca­valls van apa­rèi­xer un ma­tí amb pin­ta­des de “Go­ra ETA”. Amb 16 anys es va afi­li­ar al PP, i, amb no­més 23, el 1999, va ac­ce­dir al seu pri­mer càr­rec pú­blic com a re­gi­dor a Amur­rio. Pre­si­dent de les No­ves Ge­ne­ra­ci­ons (2000-2005) i par­la­men­ta­ri au­to­nò­mic (2004-2009), sem­pre va mos­trar una ac­ti­tud des-

afi­a­do­ra con­tra l’es­quer­ra abert­za­le i con­tra ETA, i re­co­neix que l’as­set­ja­ment de la ban­da va mar­car la se­va vi­da fins al punt d’acos­tu­mar-se a dur pis­to­la pel car­rer. El seu su­port a l’ala du­ra del PP con­tra el ter­ro­ris­me, re­pre­sen­ta­da per María San Gil, i la der­ro­ta d’aques­ta el va dei­xar sen­se lloc a Euska­di. En aquell mo­ment, el 2010, va ac­cep­tar la cri­da d’Es­pe­ran­za Aguir­re per di­ri­gir l’Agèn­cia de Pro­tec­ció de Da­des de la Co­mu­ni­tat de Ma­drid. Allà co­men­ça la se­va rup­tu­ra amb el par­tit, for­ja­da el 2013: la sen­tèn­cia d’Es­tras­burg que va po­sar fi a la doc­tri­na Pa­rot i la “tra­ï­ció” del go­vern es­pa­nyol da­vant la “fal­ta de res­pos­ta” da­vant els na­ci­o­na­lis­tes bas­cos i ca­ta­lans van con­so­li­dar el seu des­en­cant. Ra­joy es­ta­va molt lluny del seu ide­al de pre­si­dent, re­pre­sen­tat per Jo­sé María Az­nar.

Lli­cen­ci­at en so­ci­o­lo­gia i pa­re de qua­tre fills de dos ma­tri­mo­nis, el seu lloc pú­blic pri­vi­le­gi­at –amb un sou de 83.000 eu­ros bruts anu­als– no va so­bre­viu­re a la cri­si, però de se­gui­da va ser re­col·lo­cat com a director de la Fun­da­ció per al Me­ce­nat­ge, un càr­rec pel qual per­ce­bia la ma­tei­xa quan­ti­tat. Fins al 2014 va pre­si­dir l’As­so­ci­a­ció per a la De­fen­sa de la Na­ció Es­pa­nyo­la (DENAES), ali­men­ta­da amb sub­ven­ci­ons de l’ad­mi­nis­tra­ció d’Aguir­re que van as­so­lir els 100.000 eu­ros anu­als. Afi­ci­o­nat a l’or­ni­to­lo­gia, el cul­tu­ris­me, les mo­tos i els ca­valls, el 2014 es va pas­sar a de­di­car no­més a Vox, par­tit im­pul­sat amb ex­mi­li­tants del PP i víc­ti­mes del ter­ro­ris­me com Ortega La­ra. Des­prés de qua­tre anys d’en­ca­de­nar fra­cas­sos, An­da­lu­sia ha obert l’es­clet­xa a un dis­curs mo­de­lat per l’ame­na­ça d’ETA i en què no­més té ca­bu­da un na­ci­o­na­lis­me: l’es­pa­nyol.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.