Con­tra l’alz­hei­mer

La Vanguardia (Català) - - OPINIÓ -

La Fun­da­ció Pas­qual Ma­ra­gall com­pleix aquest 2018 deu anys. Va néi­xer amb el pro­pò­sit d’in­ves­ti­gar so­bre l’alz­hei­mer, per desig del que fou l’al­cal­de de les Olim­pí­a­des i des­prés el pri­mer pre­si­dent so­ci­a­lis­ta de la Ge­ne­ra­li­tat, quan el 2007 li van di­agnos­ti­car la malal­tia. Lla­vors, com re­cor­da la pà­gi­na web de l’en­ti­tat (www.fp-ma­ra­gall.org), Ma­ra­gall, fa­mí­lia i amics no van dub­tar en con­si­de­rar que “en cap lloc es­tà es­crit que l’alz­hei­mer si­gui in­ven­ci­ble” i es van im­pli­car de ma­ne­ra ro­tun­da en la re­cer­ca, mit­jan­çant el Bar­ce­lo­naBe­ta Brain Re­se­arch Cen­ter, que de­pèn de la fun­da­ció.

Aquests di­es, amb la in­ten­ció de re­cap­tar fons per con­tri­buir a se­guir llui­tant con­tra una malal­tia tan de­vas­ta­do­ra, ha sor­tit a la ven­da el lli­bre Re­cords, pu­bli­cat per l’edi­to­ri­al RBA, amb un sub­tí­tol es­cla­ri­dor: 40 amics de Pas­qual Ma­ra­gall evo­quen 40 mo­ments in­o­bli­da­bles. Pre­ci­sa­ment un al­tre amic de Ma­ra­gall, el po­e­ta Jo­sé Agus­tín Goy­ti­so­lo, que va mo­rir el 1999, va es­criu­re: “La evo­ca­ci­ón per­du­ra, no la vi­da” en re­me­mo­rar en el po­e­ma­ri Fi­nal de un adi­ós la se­va ma­re des­a­pa­re­gu­da a con­se­qüèn­cia d’un bom­bar­deig du­rant la Guer­ra Ci­vil. La pre­sèn­cia de la ma­re va con­ti­nu­ar tant en la vi­da com en la li­te­ra­tu­ra dels seus tres fills, grà­ci­es a l’evo­ca­ció que la va con­ver­tir en per­du­ra­ble.

Amb el desig de fer pro­pa­gan­da, gai­re­bé di­ria que pro­se­li­tis­me, per la bo­na cau­sa de la Fun­da­ció Pas­qual Ma­ra­gall, he tor­nat a con­si­de­rar fins a quin punt la me­mò­ria és fo­na­men­tal. Avui de­fi­ni­da com una fun­ció del cer­vell que per­met co­di­fi­car, em­ma­gat­ze­mar i re­cu­pe­rar in­for­ma­ció. Abans, el Ca­te­cis­me que els nens de la me­va èpo­ca es­tu­di­à­vem as­se­gu­ra­va que era una de les tres po­tèn­ci­es de l’àni­ma, al cos­tat de l’en­te­ni­ment i la vo­lun­tat. La re­fe­rèn­cia a les po­tèn­ci­es pro­ce­dia de la fi­lo­so­fia aris­to­tè­li­ca que el cris­ti­a­nis­me va in­cor­po­rar i va adap­tar a les fi­na­li­tats re­li­gi­o­ses. La me­mò­ria, que es con­si­de­ra­va un do de Déu, se’ns ha­via ator­gat per re­cor­dar-lo i re­cor­dar els seus be­ne­fi­cis, com as­se­gu­ra el text de la Doc­tri­na cris­ti­a­na de Gas­par As­te­te, sum­ma­ment di­vul­gat du­rant molt temps i que pot con­sul­tar-se a in­ter­net.

D’al­tra ban­da, en aque­lles èpo­ques de ca­te­que­si es fe­ia pre­va­ler la me­mò­ria i s’en­se­nya­va a exer­ci­tar-la. La ri­di­cu­lit­za­da i ob­so­le­ta llis­ta dels tren­ta­tres reis gots, de noms tan pin­to­rescs com Ata­na­gild o Gun­de­mar, ser­via per pro­var la capa­ci­tat me­mo­rís­ti­ca dels pàr­vuls, igual que les tau­les de mul­ti­pli­car. No sé si en­ca­ra avui els nens les apre­nen o con­sul­ten la cal­cu­la­do­ra dels seus mò­bils quan ne­ces­si­ten sa­ber el re­sul­tat de 3x7. A aques­tes al­tu­res de se­gle XXI, no hi ha dub­te que la me­mò­ria de l’or­di­na­dor s’im­po­sa so­bre la me­mò­ria ce­re­bral i la in­tel·li­gèn­cia ar­ti­fi­ci­al so­bre la hu­ma­na. El des­pres­ti­gi pe­da­gò­gic de la me­mò­ria, però, ve apa­re­llat pa­ra­do­xal­ment amb la llui­ta con­tra la se­va pèr­dua. Mai com ara hi ha ha­gut tants ci­en­tí­fics ba­ta­llant con­tra l’alz­hei­mer ni tants es­pe­ci­a­lis­tes en neu­ro­lo­gia tre­ba­llant en as­sa­jos clí­nics.

Els an­tics cre­ien que la me­mò­ria ha­bi­ta­va en el cor i al­ho­ra el cor, en un sen­tit més am­pli, era el cen­tre de les fa­cul­tats in­tel·lec­tu­als, no no­més dels afec­tes i les pas­si­ons. La pa­rau­la re­cor­dar sig­ni­fi­ca eti­mo­lò­gi­ca­ment (del lla­tí re­cor­da­ri) tor­nar a pas­sar pel cor. Ai­xí, per exem­ple, sa­ber de cor en ca­ta­là equi­val a sa­ber de me­mò­ria, igual que en fran­cès par co­eur o en an­glès by he­art. Però tam­bé re­cor­dar en ca­ta­là i en cas­te­llà té l’ac­cep­ció de re­co­brar el sen­tit o el que és el ma­teix, de des­per­tar, com diu una can­çó tra­di­ci­o­nal: “Re­cor­dar, niñas, re­cor­dar / que vi­e­ne el al­ba / del señor San Ju­an”. És aques­ta ac­cep­ció del ter­me la que em sem­bla més sig­ni­fi­ca­ti­va. L’uti­lit­za Jor­ge Man­ri­que a les Co­plas a la mu­er­te de su pa­dre quan es­criu: “Re­cu­er­de el al­ma dor­mi­da”, ai­xò és, des­per­ti, re­cu­pe­ri la cons­ci­èn­cia.

La son ens pro­por­ci­o­na l’oblit en des­con­nec­tar-nos de la re­a­li­tat que es­tà­vem vi­vint fins al mo­ment que ens ador­mim. Ja sa­bem que la in­cons­ci­èn­cia de la dor­mi­ció és pre­mo­ni­tò­ria de la mort, qua­li­fi­ca­da com a som­ni etern. De tot ai­xò cal de­duir que els qui pa­tei­xen alz­hei­mer es­tan en cer­ta ma­ne­ra ador­mits, in­cons­ci­ents, pre­ci­sa­ment per­què no po­den re­cor­dar.

Ber­nat Met­ge en Lo Som­ni re­cull l’opinió de la se­va èpo­ca que la ca­di­ra o el se­ient de l’àni­ma re­si­deix en el cor. En con­se­qüèn­cia, àni­ma i cor han fun­ci­o­nat de ve­ga­des com a si­nò­nims. Pen­so que l’àni­ma de les per­so­nes con­sis­teix en la se­va me­mò­ria. Però la me­mò­ria gai­re­bé mai és ob­jec­ti­va ni fi­a­ble si­nó se­lec­ti­va, par­ci­al i fins i tot vo­lu­ble. A me­su­ra que re­cor­dem ens allu­nyem ca­da ve­ga­da més dels fets, per ai­xò re­cor­dem no fets si­nó re­cords de fets. A més fins a quin punt la ima­gi­na­ció no s’im­mis­ceix en la me­mò­ria? En una en­tre­vis­ta de Víc­tor-M. Ame­la a La Con­tra de La Van­guar­dia (27/ XI/2018), el doc­tor Jor­di Ca­mí, pre­si­dent de la Fun­da­ció Pas­qual Ma­ra­gall, ad­ver­teix que fins i tot “in­ven­tem la re­a­li­tat, aques­ta cons­truc­ció men­tal tei­xi­da amb els sen­tits i me­mò­ri­es. Cre­uem per­cep­ci­ons amb da­des me­mo­rit­za­des, com­pa­rem... i per ai­xò hi ha món re­cognos­ci­ble! O, si no, no hi ha món”. Crec que té to­ta la raó.

Và­rem in­ven­tar la li­te­ra­tu­ra per re­cor­dar el que som. Per re­co­brar el per­dut, per con­ti­nu­ar des­perts.

El des­pres­ti­gi pe­da­gò­gic de la me­mò­ria, però, ve apa­re­llat pa­ra­do­xal­ment amb la llui­ta con­tra la se­va pèr­dua

RAÚL

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.