Tots som pops

La Vanguardia (Català) - - OPINIÓ - Xa­vi Ayén

As­su­mint el risc de ser in­ca­paç de tor­nar a de­ma­nar mai un pop a la ga­lle­ga (tant que m’agra­da...) em vaig sub­mer­gir en dos as­sa­jos po­pò­legs aca­bats de pu­bli­car, Otras men­tes (Tau­rus), del sub­ma­ri­nis­ta i fi­lò­sof de la ci­èn­cia Pe­ter God­frey-Smith, i El al­ma de los pul­pos (Seix Bar­ral), de la na­tu­ra­lis­ta Sy Mont­go­mery. Pot dir-se que tots dos han cone­gut tot el que un hu­mà pot conèi­xer aquests ce­fa­lò­po­des, o si­gui, han tin­gut con­tac­te di­rec­te amb ells, tant en les se­ves im­mer­si­ons en oce­ans com en tancs d’aqua­ris.

Els se­gui­dors d’aquest nou cor­rent li­te­ra­ri –que ano­me­na­rem pop non-fic­ti­on– de­fi­nei­xen Mont­go­mery com una bar­re­ja d’In­di­a­na Jo­nes i Emily Dickin­son, per la se­va de­pu­ra­da am­bi­ció li­te­rà­ria. I God­frey-Smith és més avi­at com un co­man­dant Cous­te­au que s’ha­gués lle­git els grans clàs­sics de la fi­lo­so­fia oc­ci­den­tal. Creu que es­tu­di­ant el mar –d’on tots ve­nim–, i so­bre­tot el pop, es pot ar­ri­bar a con­clu­si­ons so­bre l’ori­gen de la cons­ci­èn­cia. Afir­ma que aquest ani­mal és “el més sem­blant a una in­tel·li­gèn­cia ex­tra­ter­res­tre que pot tro­bar-se a la ter­ra” (ja ho in­tu­ï­en a la pel·lí­cu­la Ar­ri­val).

En els dos lli­bres, ve­iem pops fent co­ses que no ha­gués­sim cre­gut mai: quan es tro­ben un sub­ma­ri­nis­ta es­te­nen els ten­ta­cles mos­trant cu­ri­o­si­tat tàc­til i, en cap­ti­vi­tat, si els cau mala­ment el cui­da­dor –re­co­nei­xen per­so­nes con­cre­tes, fins i tot amb es­ca­fan­dre– no dub­ten a llan­çar-li un raig de dos li­tres d’ai­gua a tot el cla­tell. Però si vos­tè els cau bé, po­den aga­far-lo amb el ten­ta­cle con­vi­dant-lo a acom­pa­nyar-los di­ver­sos me­tres per en­se­nyar-li el seu cau. Si s’es­ti­men al­gú, l’abra­cen sen­se fer for­ça amb els seus vuit bra­ços. Im­pres­si­o­na veu­re’ls su­perar pro­ves d’in­tel·li­gèn­cia que crè­iem ve­dat ex­clu­siu de pri­mats: tren­ca­clos­ques, obrir pots amb men­jar o ús d’ei­nes.

A di­fe­rèn­cia de no­sal­tres, que te­nim una in­tel·li­gèn­cia ja­co­bi­na, cen­tra­lit­za­da en un cer­vell que ho di­ri­geix tot, la cons­ci­èn­cia dels pops –que no te­nen ni tan sols for­ma, ja que són capa­ços d’en­trar en un forat de la mi­da del seu ull– fun­ci­o­na com una or­ques­tra de jazz des­cen­tra­lit­za­da per­què els seus bra­ços con­te­nen un munt de neu­ro­nes i ter­mi­na­ci­ons capa­ces de veu­re, sen­tir o de­gus­tar.

No és es­trany que al­guns ci­en­tí­fics ha­gin apun­tat que, quan els hu­mans ens ha­guem car­re­gat el món, po­dria subs­ti­tuir-nos com a es­pè­cie do­mi­nant un ti­pus evo­lu­ci­o­nat de ce­fa­lò­po­de. No hau­rí­em de te­nir cap pro­ble­ma en ac­cep­tar el pop com a ani­mal de com­pa­nyia. I apren­dre al­gu­na co­sa de la se­va fle­xi­bi­li­tat i adap­ta­ció al me­di.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.