Un con­te d’hi­vern

La Vanguardia (Català) - - OPINIÓ - Llu­cia Ra­mis

Ai­xò era i no era una ni­na que s’as­se­ia amb el seu ger­mà a la fal­da de l’avi per­què els lle­gís con­tes. Les fo­tos els re­cu­llen ca­das­cun da­munt d’una ca­ma, l’avi en un ba­lan­cí, En Teo va amb avió. Les aven­tu­res d’en Teo es­ta­ven bé. Però la ni­na re­cor­da amb ten­dre­sa les de Cé­sar i Er­nes­ti­na, un ós i una ra­te­ta molt amics que de ve­ga­des in­ten­ten ser mú­sics am­bu­lants i d’al­tres per­den en Ge­deó, un ni­not pin­güí. Es­tan di­bui­xats en aqua­rel·la, i el traç és tan de­li­cat que pro­vo­ca­va en la ni­na una me­na de nos­tàl­gia pre­coç.

D’al­gu­na ma­ne­ra, ella sem­pre cer­ca­rà aques­ta be­lle­sa. I en no tro­bar-la, lle­gi­rà i es­criu­rà per com­ba­tre’n la ca­rèn­cia. Al cap­da­vall, un in­ten­ta es­criu­re allò que en­ca­ra no ha lle­git per tor­nar a sen­tir allò que li cos­ta tant sen­tir. En un lli­bre que pu­bli­ca so­bre les des­pos­ses­si­ons i la di­fi­cul­tat de des­pren­dre’s del que es­ti­mam, la ni­na, que ja no ho és, par­la d’en Cé­sar i n’Er­nes­ti­na. Pas­sen els me­sos, i un dia la con­vi­den al club de lec­tu­ra de L’Es­pol­sa­da, a les Fran­que­ses del Va­llès. Al fi­nal, li fan un re­gal. En desem­bo­li­car-lo, és in­ca­paç de con­te­nir les llà­gri­mes: es trac­ta d’un d’aquells con­tes que lle­gia en­fi­la­da als ge­nolls del seu avi. Es ti­tu­la Er­nest i Ce­les­ti­ne han per­dut en Si­mó. No es fi­xa en què el nom dels tres per­so­nat­ges ha can­vi­at. Tam­poc en què l’edi­ció de Ka­lan­draka, que n’ha re­cu­pe­rat al­tres tí­tols, té menys text que els que ella co­nei­xia.

Els di­bui­xos són els ma­tei­xos. I quan tor­na a veu­re’ls, la­tents a la me­mò­ria, es des­per­ten emo­ci­ons an­ti­gues que ro­ma­ni­en gai­re­bé obli­da­des. Hi ha qual­que co­sa d’es­pi­ri­tu­al i un poc cur­si, en la sac­se­ja­da; qual­que co­sa atà­vi­ca, un avís: tu vas co­men­çar a ser lla­vors, vens d’aquí, for­mes part d’ai­xò. O ai­xò for­ma part de tu.

Pas­sen els me­sos, i la ni­na que ja no ho és rep un cor­reu elec­trò­nic. La con­vi­den a la pre­es­tre­na d’Er­nest & Ce­les­ti­ne. Con­tes d’hi­vern, ac­tu­al­ment en car­te­lle­ra. La dis­tri­bu­ï­do­ra Ri­ta & Lu­ca Films pro­po­sa una acu­ra­da se­lec­ció d’on­ze tí­tols de ci­ne­ma in­fan­til in­de­pen­dent. La pro­jec­ció és al So­ho. I la ni­na que ja no ho és té por d’al­te­rar els seus re­cords amb imat­ges en mo­vi­ment i les veus dels pro­ta­go­nis­tes. Però l’en­can­ta­dor ac­cent rus de l’ós, la mú­si­ca i les his­tò­ri­es en­tra­nya­bles –la pri­me­ra la duu a Nils Hol­gers­son–, so­bre­tot l’aqua­rel·la res­pec­ta­da en el di­buix –ara que tot és his­tri­ò­nic–, la re­con­for­ten. Tor­na­rà a veu­re la pel·lí­cu­la amb els ne­bots.

Els ca­mins de la li­te­ra­tu­ra són in­es­cru­ta­bles, i in­ten­tar des­xi­frar-los for­ma part del joc li­te­ra­ri. Per ai­xò in­ves­ti­ga qui va ser l’au­to­ra d’Er­nest et Cé­les­ti­ne. Era bel­ga, com l’avi amb qui ella lle­gia els con­tes. Sig­na­va amb el pseu­dò­nim Ga­bri­e­lle Vin­cent, a par­tir del nom dels seus pa­res. En re­a­li­tat es de­ia Mo­ni­que Mar­tin. I som­riu. La se­va agent li­te­rà­ria es diu Mònica Mar­tín. Un adult ho con­si­de­ra­ria una ca­su­a­li­tat. Però ella sem­pre se­rà una ni­na.

Al cap­da­vall, un in­ten­ta es­criu­re allò que en­ca­ra no ha lle­git per tor­nar a sen­tir allò que li cos­ta tant sen­tir

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.