Que tor­ni la fi­lo­so­fia

La Vanguardia (Català) - - OPINIÓ - Nor­bert Bil­beny

El Con­grés va apro­var per una­ni­mi­tat la tor­na­da de la fi­lo­so­fia a l’en­se­nya­ment se­cun­da­ri. És de­ci­sió del Go­vern apli­car-la o no tal com han de­ma­nat els par­la­men­ta­ris. Es trac­ta d’in­cor­po­rar l’èti­ca a quart curs d’ESO i in­tro­duir la fi­lo­so­fia a pri­mer i se­gon curs de bat­xi­lle­rat. Veu­rem en què que­da.

Al­guns po­den pen­sar que aques­ta me­su­ra és ex­ces­si­va. Però hi ha ra­ons per pen­sar que no ho és. Per a la so­ci­e­tat i per a l’in­di­vi­du la fi­lo­so­fia, i en par­ti­cu­lar l’èti­ca, una de les se­ves bran­ques, és fo­na­men­tal. Es­tem en un can­vi d’èpo­ca i la iden­ti­tat per­so­nal tam­bé can­via. Els fets van més de pres­sa que pen­sar-los. Aquest és un temps de per­ple­xi­tat i de deso­ri­en­ta­ció va­lo­ra­ti­va. El ma­teix va pas­sar a l’an­ti­ga Ate­nes de Sò­cra­tes i Pla­tó i a la mo­der­na Eu­ro­pa de D’Alem­bert i Kant. Aques­tes du­es èpo­ques, les més pui­xants de la fi­lo­so­fia oc­ci­den­tal, van viu­re tam­bé en un can­vi d’èpo­ca: el pas a la ciu­tat or­ga­nit­za­da i de­mo­crà­ti­ca, al se­gle V a.C. i l’en­tra­da en la so­ci­e­tat ur­ba­noin­dus­tri­al, en el XVIII. Avui el can­vi és la tran­si­ció a una so­ci­e­tat me­tro­po­li­ta­na i in­ter­cul­tu­ral. Aquest pas no es fa sen­se re­sis­tèn­ci­es, com ho van ser, a Grè­cia, la ti­ra­nia i els mi­tes, i en el XVIII eu­ro­peu, l’aris­to­crà­cia i el cle­ri­ca­lis­me. Les nos­tres prin­ci­pals re­sis­tèn­ci­es són, d’un cos­tat, el pla­nat­ge dels in­teres­sos i la ide­o­lo­gia d’una glo­ba­lit­za­ció ca­pi­ta­lis­ta sen­se àni­ma i, d’al­tra ban­da, l’ad­he­rèn­cia a l’Es­tat na­ci­o­nal i a les iden­ti­tats mo­no­lí­ti­ques.

Però és mi­llor que els can­vis ens aga­fin po­dent pen­sar i de­ci­dir. Ai­xò ens cos­ta. La Ter­ra fa vol­tes a enor­me ve­lo­ci­tat al vol­tant del Sol i aquest en­torn del cen­tre de la Via Làc­tia. Però no sa­bem al vol­tant de què gi­ren avui un món i un in­di­vi­du que tam­bé va molt de pres­sa. El can­vi cli­mà­tic, la desi­gual­tat eco­nò­mi­ca, les mi­gra­ci­ons, els xocs èt­nics, els fa­na­tis­mes, la re­vo­lu­ció ge­nè­ti­ca, la cri­si del tre­ball, tot ai­xò i més no ens pot aga­far des­pre­vin­guts o cor­rent no­més re­re els di­ners. Men­tres­tant, po­dem pre­gun­tar-nos: hem mi­llo­rat com a és­sers hu­mans? Hi ha re­al­ment un pro­grés general? Per a què ser­veix el co­nei­xe­ment?

Per ai­xò la fi­lo­so­fia, que en­se­nya a pen­sar bé i so­bre el més im­por­tant, ha de tor­nar a l’en­se­nya­ment, just en una eta­pa tan cru­ci­al en l’edu­ca­ció d’una per­so­na com és l’ado­les­cèn­cia. Fem-la ac­tu­al, bus­quem la com­pli­ci­tat de l’es­tu­di­ant i se­rà més di­fí­cil que ens la tor­nin a treu­re. Que des­prés de l’es­pe­ra, la tor­na­da si­gui pro­me­te­do­ra.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.