Ob­ses­si­o­nats amb el temps

La ges­tió del gran nom­bre d’ho­res en­gan­xats a les pan­ta­lles obre un perí­o­de de re­fle­xió

La Vanguardia (Català) - - TENDÈNCIES - ESTEVE GIRALT

La pu­bli­ci­tat, amb du­es cam­pa­nyes con­ver­ti­des en fe­no­men vi­ral amb vis­ta a les fes­tes de Na­dal, ha po­sat el dit a la na­fra. Una mar­ca de li­cors pen­sats per a la so­bre­tau­la ha im­pul­sat a tra­vés de les xar­xes, i aquí rau part de la pa­ra­do­xa, l’exi­to­sa cam­pa­nya “Te­ne­mos que ver­nos más”. Es con­vi­da l’au­di­èn­cia a re­fle­xi­o­nar so­bre el temps que de­di­quem a amics i fa­mi­li­ars i a cal­cu­lar quan­tes ho­res i quants di­es pas­sa­rem amb ells fins al fi­nal de les nos­tres vi­des si no can­vi­em d’hà­bits. El su­ma­to­ri sor­prèn, per es­càs, i dei­xa la ma­jo­ria de gent en­tre la frus­tra­ció i la pre­o­cu­pa­ció des­prés de com­pro­var que, men­tre as­se­gu­rem que no te­nim temps per que­dar amb el nos­tre mi­llor amic, sí que en tro­bem per veu­re sè­ri­es, ta­fa­ne­jar a les xar­xes so­ci­als, mi­rar el mò­bil o la te­le­vi­sió.

“La per­cep­ció que te­nim del pas del temps i les ho­res que de­di­quem a una ac­ti­vi­tat de­ter­mi­na­da va­ria en fun­ció de molts fac­tors i de la na­tu­ra­le­sa de l’ac­ti­vi­tat que es­ti­guem fent; part de la clau és a les de­no­mi­na­des cèl·lu­les del temps, que són a l’hi­po­camp, una part del cer­vell clau per es­truc­tu­rar la me­mò­ria”, des­ta­ca Di­e­go Re­do­lar, doc­tor en Neu­ro­ci­èn­ci­es (Uni­ver­si­tat Au­tò­no­ma de Bar­ce­lo­na).

Si l’ac­ti­vi­tat és agra­da­ble i ens en­tre­té, la per­cep­ció del pas del temps es fa molt di­fu­sa i des­a­pa­reix la sen­sa­ció in­gra­ta d’es­tar per­dent el temps i fins i tot el can­sa­ment o la son. Ai­xò ex­pli­ca que pas­sem ho­res i ho­res se­gui­des ve­ient capí­tols d’una sè­rie sen­se gai­re­bé ado­nar-nos-en, sa­cri­fi­cant ho­res de des­cans i temps per a la pa­re­lla o els fills. “Can­via la per­cep­ció de can­sa­ment quan es­tem sub­mer­gits en una ac­ti­vi­tat que ens mo­ti­va, la ma­tei­xa per­cep­ció del pas del temps es veu al­te­ra­da”, afe­geix Re­do­lar.

El con­sum d’en­tre­te­ni­ment au­di­o­vi­su­al, en­gan­xats a una pan­ta­lla en les se­ves múl­ti­ples va­ri­ants (mò­bil, te­le, or­di­na­dor o tau­le­ta), i el temps de con­ne­xió a la xar­xa no ha pa­rat de créi­xer els úl­tims anys, com acre­di­ten els múl­ti­ples es­tu­dis que es van pu­bli­cant ca­da any. Pa­ral·le­la­ment tam­bé creix la sen­sa­ció que ca­da ve­ga­da dis­po­sem de menys temps lliu­re. “És una pa­ra­do­xa, però es­tà pas­sant, ens quei­xem i de­ba­tem so­bre la fal­ta de temps però mai abans com a so­ci­e­tat no ha­ví­em de­di­cat tant temps a les pan­ta­lles, les sè­ri­es, els vi­de­o­jocs o les xar­xes so­ci­als”, des­ta­ca Ma­nu­el Ar­mayo­nes, pro­fes­sor dels Es­tu­dis de Psi­co­lo­gia i Ci­èn­ci­es de l’Edu­ca­ció (UOC), es­pe­ci­a­lit­zat en l’àm­bit de la sa­lut elec­trò­ni­ca.

Re­a­li­tat o per­cep­ció en­ga­nyo­sa? Psi­cò­legs, so­ci­ò­legs, ex­perts en in­ter­net i xar­xes so­ci­als ob­ser­ven des de fa temps aquest fe­no­men. Es re­pe­tei­xen i s’ac­tu­a­lit­zen con­tí­nu­a­ment els es­tu­dis que ana­lit­zen la ges­tió del temps que de­di­ca ca­da in­di­vi­du de mit­ja­na a es­tar con­nec­tat. L’ob­ses­sió pel temps, el seu ús i ges­tió tam­bé es plas­ma en no­ves apli­ca­ci­ons mò­bils que ofe­rei­xen pe­ri­ò­di­ca­ment da­des so­bre les ho­res que ca­da usu­a­ri de­di­ca di­à­ri­a­ment al mò­bil i a clas­si­fi­car amb pre­ci­sió l’aten­ció als di­fe­rents con­tin­guts. Vo­lem sa­ber quants pas­sos fem ca­da dia i quants qui­lò­me­tres ca­mi­nem, però tam­bé si ve­iem més Ins­ta­gram que Fa­ce­bo­ok o quants mi­nuts (o ho­res) de­di­quem ca­da dia a en­vi­ar i re­bre wat­saps. “Ca­da ve­ga­da som més cons­ci­ents de l’ús i del va­lor de les nos­tres ho­res, del nos­tre temps; per ai­xò sor­gei­xen no­ves apps que ens aju­den a mi­llo­rar­ne la ges­tió”, ex­pli­ca Ar­mayo­nes, pro­fes­sor a la UOC.

La ges­tió de les ho­res en el dia a dia, en l’àm­bit quo­ti­dià i ru­ti­na­ri, en l’àm­bit do­mès­tic però tam­bé en el pro­fes­si­o­nal, l’ús del temps a mit­jà i llarg ter­mi­ni es­tà ge­ne­rant una no­va pre­sa de cons­ci­èn­cia. “Des­prés d’ha­ver su­perat una eta­pa ini­ci­al de fas­ci­na­ció pels can­vis tec­no­lò­gics ara ens co­men­cem a fer mol­tes pre­gun­tes per­què te­nim la sen­sa­ció que hi ha al­gu­na co­sa que no es­tem fent bé, creix la tec­no­pre­o­cu­pa­ció per­què ve­iem que no anem bé”, subrat­lla Ar­mayo­nes.

El te­ma de fons, l’ús del temps, fi­nit, del qual dis­po­sa ca­da és­ser hu­mà, so­bre­tot en els mo­ments de lleu­re i en­tre­te­ni­ment, però tam­bé quan anem o tor­nem de la fei­na, quan som en un di­nar i quan ens re­la­ci­o­nem fí­si­ca­ment amb el nos­tre en­torn. I com el temps de con­ne­xió a la xar­xa i el con­sum au­di­o­vi­su­al, en les se­ves múl­ti­ples for­mes, ens es­tà ar­ra­bas­sant gran part del temps, ener­gia i aten­ció.

“No no­més és una qües­tió de temps, si­nó tam­bé de sa­lut. Es­tan apa­rei­xent pro­ble­mes de vi­sió per l’ele­vat nom­bre d’ho­res d’ex­po­si­ció a les pan­ta­lles i mals de cap i ens re­plan­te­gem per què ens es­tà pas­sant ai­xò. És una evo­lu­ció lò­gi­ca, hem vis­cut el bo­om i ara ar­ri­ba la re­fle­xió”, ex­pli­ca l’an­tro­pò­lo­ga Tri­na Mi­lan, ex­per­ta en in­no­va­ció i no­ves tec­no­lo­gi­es. Mi­lan afir­ma que pas­sem la ma­jor part del temps con­nec­tats sen­se que si­gui una ac­ció vo­lun­tà­ria. “Ja no po­dem des­con­nec­tar, la ma­jo­ria dels ser­veis es­tan vin­cu­lats al mò­bil i a la xar­xa; no po­dem anar a la Se­gu­re­tat So­ci­al sen­se ha­ver de­ma­nat abans ci­ta a in­ter­net o des­con­nec­tar d’Hi­sen­da; fins i tot la me­va ren­ta­do­ra ara es­tà con­nec­ta­da a la xar­xa”, exem­pli­fi­ca Mi­lan.

“Part de la so­ci­e­tat se sent de­ce­bu­da amb l’ús de la tec­no­lo­gia per­què pen­sa­va que li per­me­tria te­nir més temps lliu­re i ob­ser­va que ha pas­sat tot el con­tra­ri. No hi ha ho­ra­ris de fei­na per­què la fei­na ens en­tra per múl­ti­ples ca­nals, es­tem sem­pre con­nec­tats, con­tes­tant mis­sat­ges de WhatsApp o cor­reus a ho­res in­tem­pes­ti­ves”, subrat­lla Ar­mayo­nes. “La part de des­con­ne­xió que po­dem fer cons­ci­ent­ment ca­da ve­ga­da és més pe­ti­ta, en­ca­ra que la per­cep­ció pu­gui ser una al­tra. I la fran­ja au­to­mà­ti­ca de con­ne­xió no pa­ra de créi­xer per­què la mà­qui­na no et pre­gun­ta si vols con­nec­tar-te o no”, afe­geix Mi­lan.

“Ca­da cop som més cons­ci­ents del va­lor de les ho­res; apa­rei­xen apps que ens aju­den a mi­llo­rar-ne la ges­tió”

Mal­grat la per­cep­ció de fal­ta de temps per a lleu­re, fa­mí­lia i amics, no pa­ra de créi­xer el con­sum au­di­o­vi­su­al

La pu­bli­ci­tat es­tà in­ci­dint jus­ta­ment en la part que sí que és, al­menys apa­rent­ment, a les nos­tres mans: la que de­di­quem al temps de lleu­re. Ikea aca­ba de des­a­fi­ar l’au­di­èn­cia a des­con­nec­tar per tor­nar a con­nec­tar, amb un anun­ci en for­ma de con­curs te­le­vi­siu, una al­tra pa­ra­do­xa que po­sa en evi­dèn­cia els seus par­ti­ci­pants: sa­bem mi­llor el que pas­sa a les xar­xes que a les nos­tres ma­res, fa­mi­li­ars, fills o avis. Un al­tre cop, pan­ta­lles i món digital pas­sen al da­vant del que vi­vim fí­si­ca­ment sen­se ne­ces­si­tat d’es­tar con­nec­tats.

La con­clu­sió dels pu­bli­ci­ta­ris és que hi ha ma­ne­res de can­vi­ar­ho i que po­dem co­men­çar el rep­te aquest Na­dal, mi­rant menys la pan­ta­lla del mò­bil, el te­le­vi­sor o la tau­le­ta, per par­lar més i conèi­xer-nos mi­llor.

L’èxit d’aques­tes cam­pa­nyes, to­tes au­di­o­vi­su­als, vi­rals grà­ci­es al pan­ta­lla a pan­ta­lla en­co­ma­nat per les xar­xes so­ci­als, a cop d’emo­ció, es fo­na­men­ta en un de­bat que s’es­tà ac­ce­le­rant en la so­ci­e­tat més hi­per­con­nec­ta­da tec­no­lò­gi­ca­ment de la his­tò­ria.

El temps, pre­ve­uen els ex­perts, tin­drà en un fu­tur gens llu­nyà més va­lor per­què la so­ci­e­tat se­rà ca­da ve­ga­da més cons­ci­ent que es trac­ta d’un re­curs es­càs i es­tra­tè­gic per a les em­pre­ses, si­guin tec­no­lò­gi­ques o no. “En­ten­drem el nos­tre temps lliu­re com una mo­ne­da, es pro­dui­rà una mo­ne­tit­za­ció més gran del temps, la gent pre­fe­ri­rà pa­gar di­ners abans que do­nar-te el seu temps. “En el mo­ment que ens ge­ne­ri un con­flic­te aques­ta no­va re­a­li­tat, de l’ús in­cons­ci­ent de les pan­ta­lles, ens plan­te­ja­rem què pas­sa, per­què fins ara els únics con­flic­tes que s’es­tan ge­ne­rant són aquells en què fem ser­vir les pan­ta­lles cons­ci­ent­ment”, pro­nos­ti­ca Mi­lan.

La per­cep­ció del pas del temps no és igual en un nen, un ado­les­cent o una per­so­na gran i l’ex­pli­ca­ció, en gran part, tam­bé és al cer­vell. “Les cèl·lu­les del temps fun­ci­o­nen de ma­ne­ra di­fe­rent amb l’edat per­què te­nen una plas­ti­ci­tat molt ele­va­da. L’hi­po­camp de­ge­ne­ra més de pres­sa i la per­cep­ció del pas del temps can­via”, ra­o­na el doc­tor Re­do­lar. Ai­xò ex­pli­ca que quan ens fem grans tin­guem ca­da ve­ga­da més la per­cep­ció que el temps pas­sa més rà­pi­da­ment i que, al con­tra­ri, per un nen el temps pas­si len­ta­ment, es­pe­ci­al­ment si no s’ho es­tà pas­sant bé.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.