Re­a­pren­dre a mi­rar el re­llot­ge

Ta­llers i for­ma­ció en­se­nyen a em­prar mi­llor el temps dis­po­ni­ble i a pren­dre’n cons­ci­èn­cia

La Vanguardia (Català) - - TENDÈNCIES - E. GIRALT

Els con­flic­tes que ja es­tà ge­ne­rant la ges­tió del temps i la per­cep­ció que és ca­da ve­ga­da un re­curs més es­càs ex­pli­quen que es­ti­guin pro­li­fe­rant ta­llers amb ins­truc­tors que en­se­nyen a fer ser­vir mi­llor les 24 ho­res del dia. El me­su­ra­ment del temps és un in­vent hu­mà que amb el re­llot­ge i l’eclo­sió de la in­dus­tri­a­lit­za­ció va pas­sar a guiar les so­ci­e­tats mo­der­nes, fa més de 150 anys.

Aquest te­ma no és nou, però sí la ma­ne­ra d’abor­dar-lo, amb l’apa­ri­ció de nous ofi­cis com el d’ins­truc­tor de temps, una me­na de co­ach que en­se­nya com ges­ti­o­nar mi­llor el temps dis­po­ni­ble en un en­torn que exi­geix la con­ne­xió per­ma­nent, amb mis­sat­ges que con­tí­nu­a­ment ens exi­gei­xen aten­ció.

Em­pre­ses i to­ta me­na d’or­ga­nit­za­ci­ons en­se­nyen als seus em­ple­ats i in­te­grants a fer ser­vir mi­llor el temps, a op­ti­mit­zar la ges­tió de les ho­res de fei­na. El seu ob­jec­tiu no és cap al­tre que el de mi­llo­rar la pro­duc­ti­vi­tat i re­duir els ele­ments de dis­trac­ció. Els ta­llers es mul­ti­pli­quen tam­bé en l’àm­bit pri­vat. Aquí bus­quen el benes­tar per­so­nal en un en­torn hi­per­con­nec­tat, amb per­so­nes que vo­len apren­dre a des­con­nec­tar per re­cu­pe­rar el con­trol en­mig de tant so­roll. S’ani­ma els alum­nes a “apren­dre a ges­ti­o­nar el temps” i “iden­ti­fi­car els lla­dres del temps”. Pre­ci­sa­ment en l’exi­tós do­cu­men­tal Lla­dres de

temps es des­ta­ca una xi­fra: “Si res­tem el que dor­mim i el que tre­ba­llem, ens que­den 350.000 ho­res per a no­sal­tres i la nos­tra fa­mí­lia. No­més en te­o­ria, per­què en aquest temps con­ti­nu­em tre­ba­llant”.

Amb les veus crí­ti­ques pel crei­xent nom­bre d’ho­res que pas­sem glo­bal­ment com a so­ci­e­tat en­ca­de­nats a les pan­ta­lles, con­nec­tats, tam­bé hi ha ex­perts que des­ta­quen que es trac­ta d’ac­ti­vi­tats que, a més d’en­tre­te­nir, en­ri­quei­xen cul­tu­ral­ment. “No és an­ti­na­tu­ral ni ne­ga­tiu que ens agra­di mi­rar un con­tin­gut au­di­o­vi­su­al en una pan­ta­lla; és un con­tin­gut cre­at, com ho pot ser un lli­bre”, afir­ma l’an­tro­pò­lo­ga Tri­na Mi­lan.

“La tra­di­ció li­te­rà­ria ara és glo­bal, grà­ci­es a pla­ta­for­mes com Net­flix o HBO, que a més afa­vo­rei­xen el co­nei­xe­ment de llen­gües es­tran­ge­res. Veu­re una sè­rie pot ser una ac­ti­vi­tat so­ci­al que fo­men­ti les re­la­ci­ons per­so­nals; mol­tes per­so­nes que­den per veu­re sè­ri­es o les co­men­ten a tra­vés de les xar­xes so­ci­als”, afe­geix.

La fi­gu­ra de l’ins­truc­tor del temps emer­geix com un gu­ru que en­se­nya a des­con­nec­tar

VICENÇ LLURBA / ARXIU

La me­di­ta­ció és una de les for­mes pro­po­sa­des per des­con­nec­tar

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.