Ultres contra el ‘pacte del diable’
L’acord migratori de l’ONU sembra la divisió a la Unió Europea
Poques vegades un text no vinculant legalment, que no obliga cap Estat a fer res, ha provocat tantes repercussions polítiques com les que està generant el pacte global sobre migracions que va aprovar finalment aquest mes l’Assemblea General de Nacions Unides. Ha fet caure governs, com és el cas de Bèlgica; ha sembrat la divisió dins la Unió Europea, i està sent utilitzat per populismes diversos que el demonitzen acusant-lo falsament de limitar la sobirania dels estats o d’establir un suposat “dret de l’emigrant” que tindria una categoria equivalent a la dels drets humans.
És molt significatiu el vot que va tenir lloc el 19 de desembre a les Nacions Unides. És cert que hi va haver una majoria aclaparadora a favor, 152 vots, per només cinc en contra i 12 abstencions. Però atenció: entre els cinc que es van pronunciar en contra hi ha tres països de la Unió Europea (Hongria, Polònia i la República Txeca), juntament amb els Estats Units i Israel. Cinc països més de la UE es van abstenir (Àustria, Itàlia, Bulgària, Letònia i Romania), i un no va votar (Eslovàquia). En total, doncs, nou dels 28 estats de la UE –fins a la sortida del Regne Unit, prevista per a finals de març– no van donar suport al pacte. Una Unió Europa que no va intentar adoptar una posició comuna sobre el tema perquè ja sap que en qüestions de migració li és terriblement difícil arribar a unes quotes mínimes de consens.
Sembla que la Unió Europea viu una dolorosa ressaca de la crisi migratòria de l’any 2015, i ara, tot i que la xifra d’arribades s’ha reduït dràsticament respecd’una te llavors i ha baixat als nivells previs a aquella crisi, s’està demostrant que en part de les societats europees el relat antiimmigrants és una carta que dona bons rèdits electorals.
Aquest discurs està molt relacionat amb l’arribada al poder coalició governamental dels populars i l’extrema dreta a Àustria el desembre de l’any 2017; amb la formació del Govern populista italià el maig d’aquest any, o amb la caiguda del Govern belga fa només uns dies, abandonat pels nacionalistes flamencs, N-VA, que volen mossegar l’electorat d’extrema dreta en les eleccions del pròxim mes de maig.
El pacte global sobre migracions té el seu origen en una declaració de l’any 2016 que llavors va tenir el suport dels Estats Units. Era l’època de Barack Obama. Amb el canvi de president, l’Administració de Donald Trump va abandonar el projecte que, malgrat això, va continuar endavant. El juliol d’aquest any va rebre un primer vot favorable de Nacions Unides. En aquell moment li van donar suport 192 països, però en el trajecte fins a la decisió final es van reduir alguns suports per la campanya llançada per identificar-lo com un element potenciador de l’emigració.
“El pacte mundial sobre migracions transformarà el dret a emigrar en dret humà davant el qual els governs no es podran
oposar a cap criteri ni introduir cap obstacle. És una submissió programada del nostre país i ningú no en parla”, va denunciar Marine Le Pen en un tuit. La presidenta de Reagrupament Nacional (abans Front Nacional), en un acte al Parlament flamenc a Brussel·les el 3 de desembre, convidada pels ultradretans del Vlaams Belang, el va qualificar de “pacte amb el diable”, mentre al seu costat Steve Bannon, l’antic estrateg de Donald Trump, pronosticava que l’acord estava mort abans que se signés.
Tot s’hi val per demonitzar el pacte, i per molt que els seus defensors insisteixin que no es tracta de provocar cap efecte crida, sinó de regular els fluxos migratoris, els missatges alarmistes difosos reiteradament són difícils de contrarestar.
Ho intenta Louis Arbour, representant especial de Nacions Unides per a l’Emigració internacional, quan recorda que “l’objectiu del pacte no és ni frenar ni animar la immigració. Es tracta més aviat de facilitar una mobilitat segura, ordenada i regular”. I també el comissari europeu de Migracions, Christos Stylianides, responsable d’Ajuda Humanitària i Gestió de Crisi, quan precisa que el pacte pretén “que la migració tingui lloc de manera segura i ordenada, no conté cap llenguatge per promoure un dret humà a la migració, però sí que subratlla la necessitat de protegir els drets humans dels immigrants”.
Espanya és dels països signants del pacte, que el ministre
Nou països de la UE no van donar suport al pacte, que va fer caure el Govern belga Els populistes addueixen que el text converteix l’emigració en un dret humà
d’Afers Exteriors, Josep Borrell, va defensar argumentant que “Espanya comparteix aquesta visió que una migració ben gestionada beneficia tothom”, i va rebutjar les fake news i “les narratives manipulades i simplistes” que s’han difós sobre el pacte.
A través de 23 objectius, el nou pacte estableix un primer marc de coordinació mundial que pretén “facilitar una migració segura, ordenada i regular”. Suposa, i això sí que és una novetat, un espai internacional de governança de les migracions i estableix el principi que és necessària la cooperació entre els països per afrontar el fenomen. Certament ha col·locat la migració a l’agenda internacional, però els partidaris del tancament radical de fronteres són els que més han aixecat la veu, han agitat debats interns i han aixecat fantasmes diversos, tot i que, també és cert, sense impedir-ne l’aprovació final.