Re­vo­lu­ció a Ber­lín

Ale­ma­nya re­cor­da l’as­sas­si­nat fa cent anys de Karl Li­ebk­necht i Ro­sa Lu­xem­burg, fi­gu­res mí­ti­ques de l’es­quer­ra

La Vanguardia (Català) - - SUMARI - Ber­lín. Cor­res­pon­sal MARÍA-PAZ LÓPEZ

L’es­quer­ra ale­ma­nya ha sor­tit als car­rers per com­me­mo­rar el cen­te­na­ri de l’as­sas­si­nat de Karl Li­eb­necht i Ro­sa Lu­xem­burg ar­ran de l’al­ça­ment mar­xis­ta que es va es­ten­dre per Ale­ma­nya des­prés de la Pri­me­ra Gu­er­ra Mun­di­al.

El go­vern pro­vi­si­o­nal so­ci­al­de­mò­cra­ta va uti­lit­zar mi­lí­ci­es del Freikorps per ai­xa­far la re­vol­ta el ge­ner del 1919

Quan el no­vem­bre del 1918 es va aca­bar la Pri­me­ra Gu­er­ra Mun­di­al, a la der­ro­ta­da Ale­ma­nya es va ges­tar una re­vo­lu­ció. En els freds di­es de ge­ner d’ara fa un se­gle, als car­rers de Ber­lín hi va ha­ver bar­ri­ca­des, trets i morts, i dos per­so­nat­ges mí­tics de l’es­quer­ra van cau­re as­sas­si­nats: Karl Li­ebk­necht i Ro­sa Lu­xem­burg, lí­ders de la Lli­ga Es­par­ta­quis­ta i del Par­tit Co­mu­nis­ta d’Ale­ma­nya (KPD). De­mà fa cent anys del crim. Quan la re­vol­ta ja ha­via fra­cas­sat, el 15 de ge­ner del 1919, sol­dats del Freikorps –mi­lí­ci­es pro­ce­dents de l’exèr­cit im­pe­ri­al que van con­ser­var les ar­mes quan van tor­nar a Ale­ma­nya des­prés de l’ar­mis­ti­ci– van cap­tu­rar i van ma­tar Li­ebk­necht i Lu­xem­burg.

Ca­da any en el seu ani­ver­sa­ri l’es­quer­ra els ho­me­nat­ja amb una ma­ni­fes­ta­ció fins al ce­men­ti­ri ber­li­nès de Fri­e­drichs­fel­de, on es­tan en­ter­rats. Ai­xí, ahir mi­lers de per­so­nes amb flors i ban­de­res ver­me­lles van des­fi­lar so­ta la plu­ja.

Ale­ma­nya re­cor­da aquests di­es amb ex­po­si­ci­ons i con­fe­rèn­ci­es so­bre aque­lla re­vo­lu­ció, que va to­car mol­tes ciu­tats, on obrers i sol­dats for­ma­ven jun­tes po­pu­lars que co­e­xis­ti­en amb la ve­lla ad­mi­nis­tra­ció im­pe­ri­al, en un cli­ma d’al­ta ten­sió i en­fron­ta­ment pel po­der. Ber­lín com a ca­pi­tal va ser es­ce­na­ri de fets sag­nants i de­ci­sius.

“La me­mò­ria his­tò­ri­ca so­bre la

re­vo­lu­ció lò­gi­ca­ment era di­fe­rent du­rant la gu­er­ra fre­da. Fins als anys sei­xan­ta, a l’Ale­ma­nya oc­ci­den­tal es ve­ia com un in­tent d’es­ta­blir una re­pú­bli­ca bol­xe­vic, i a l’Ale­ma­nya de l’Est era gai­re­bé un mi­te fun­da­ci­o­nal”, ex­pli­ca l’historiador Ger­not Sc­hau­linski, un dels dos co­mis­sa­ris

de l’ex­po­si­ció Ber­lín 18/19. La llar­ga

vi­da de la Re­vo­lu­ció de no­vem­bre , al Märkisc­hes Mu­se­um, mu­seu de la his­tò­ria de Ber­lín. “Des­prés ai­xò va can­vi­ar –afe­geix Mar­tin Düs­pohl, l’al­tre co­mis­sa­ri–. A l’Ale­ma­nya oc­ci­den­tal tam­bé es va co­men­çar a veu­re com un mo­ment his­tò­ric més de la llui­ta per les lli­ber­tats i la de­mo­crà­cia, i a l’RDA es va dei­xar de ban­da, ja que Sta­lin va dir que no ha­via es­tat una re­vo­lu­ció co­mu­nis­ta”.

En re­a­li­tat la re­vo­lu­ció va co­men- çar el 9 de no­vem­bre del 1918 amb l’ab­di­ca­ció del kài­ser Gui­llem II pel des­as­tre bèl·lic i la desig­na­ció d’un go­vern pro­vi­si­o­nal so­ci­al­de­mò­cra­ta en es­pe­ra d’elec­ci­ons. Aquell ma­teix dia 9 una mul­ti­tud va aplau­dir la pro­cla­ma­ció de la Re­pú­bli­ca Ale­ma­nya que va fer el so­ci­al­de­mò­cra­ta Phi­lipp Sc­hei­de­mann des d’una fi­nes­tra del Reichs­tag. Aques­ta era la re­pú­bli­ca ofi­ci­al, però no l’úni­ca que vo­lia aflo­rar. Po­ques ho­res des­prés, Karl Li­ebk­necht de­cla­ra­va la Re­pú­bli­ca So­ci­a­lis­ta Lliu­re d’Ale­ma­nya des d’un bal­có del pa­lau re­ial (que ja no exis­teix), i al­tres mas­ses van aplau­dir. Amb la re­vo­lu­ció rus­sa en ment, Lu­xem­burg, Li­ebk­necht i al­tres es­quer­rans van fun­dar el 31 de desem­bre del 1918 el Par­tit Co­mu­nis­ta d’Ale­ma­nya (KPD). Abans, a fi­nals del 1914, ells ma­tei­xos ha­vi­en cre­at la Lli­ga Es­par­ta­quis­ta, ano­me­na­da ai­xí per Es­pàr­tac, lí­der de la re­bel·lió d’es­claus més gran de l’im­pe­ri ro­mà. Karl Li­ebk­necht, ad­vo­cat, ha­via es­tat so­ci­al­de­mò­cra­ta, i la po­lo­ne­sa ju­e­va Ro­sa Lu­xem­burg era una bri­llant te­ò­ri­ca mar­xis­ta.

A Ber­lín la re­vol­ta va es­cla­tar el ge­ner del 1919 . Va sor­gir es­pon­tà­ni­a­ment, però ha que­dat iden­ti­fi­ca­da amb els es­par­ta­quis­tes, que s’hi van afe­gir avi­at mal­grat els dub­tes ini­ci­als de Li­ebk­necht i Lu­xem­burg, que cre­ien que en­ca­ra no dis­po­sa­ven de prou for­ces. L’es­pur­na va ser la des­ti­tu­ció del cap de la po­li­cia, l’es­quer­rà Emil Eich­horn. Grups ar­mats es van llan­çar al car­rer i van ocu­par edi­fi­cis ofi­ci­als i redac­ci­ons de diaris. Són fa­mo­ses les imat­ges de grans bo­bi­nes de pa­per prem­sa uti­lit­za­des com a bar­ri­ca­des pels re­vo­lu­ci­o­na­ris. L’Exe­cu­tiu so­ci­al­de­mò­cra­ta, an­si­ós de res­ta­blir l’or­dre da­vant les im­mi­nents elec­ci­ons que do­na­ri­en lloc a la re­pú­bli­ca de Wei­mar, va re­cór­rer al Freikorps per a una re­pres­sió bru­tal.

Els com­bats van con­ti­nu­ar fins a la cai­gu­da el 12 de ge­ner de l’úl­tim ba­lu­ard re­vo­lu­ci­o­na­ri, la di­rec­ció de po­li­cia. El dia 15 Lu­xem­burg i Li­ebk­necht, tots dos de 47 anys, van ser de­tin­guts per un co­man­do del Freikorps. El seu cap, Wal­de­mar Pabst, els va exe­cu­tar amb el su­port tà­cit o ex­plí­cit del mi­nis­tre de De­fen­sa, el so­ci­al­de­mò­cra­ta Gus­tav Noske (la pre­si­den­ta de l’SPD, An­drea Nah­les, va ad­me­tre fa poc que la in­ter­ven­ció de Noske en les morts era “pro­ba­ble”). El ca­dà­ver de Li­ebk­necht va aca­bar en un di­pò­sit de ca­dà­vers, i Lu­xem­burg, mor­tal­ment fe­ri­da o mor­ta, va ser llan­ça­da a un ca­nal. El seu cos va apa­rèi­xer cinc me­sos des­prés. Els crims van que­dar im­pu­nes.

Ai­xí, amb el con­curs de mi­lí­ci­es que ja apun­ta­ven trets d’ex­tre­ma dre­ta, va co­men­çar la re­pú­bli­ca de Wei­mar. La so­ci­al­de­mo­crà­cia ha­via ai­xa­fat una re­vo­lu­ció –cen­te­nars de co­mu­nis­tes van ser exe­cu­tats–, però la re­pú­bli­ca de­mo­crà­ti­ca més tard su­cum­bi­ria al na­zis­me.

MICHELE TANTUSSI / GETTY

Ma­ni­fes­tants es­quer­rans ahir a Ber­lín; la pan­car­ta amb les efí­gi­es de Li­ebk­necht i Lu­xem­burg diu: “Mal­grat tot ai­xò!”

CULTURE CLUB / GETTY

Es­par­ta­quis­tes en bar­ri­ca­des de rot­llos de pa­per prem­sa (Ber­lín, 1919)

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.