Re­buig de Vox

La in­sa­tis­fac­ció amb l’economia i els re­cels sub­ter­ra­nis so­bre la im­mi­gra­ció im­pul­sen la des­a­fec­ció i el po­pu­lis­me

La Vanguardia (Català) - - SUMARI - Bar­ce­lo­na

Els ac­tes pú­blics de la ul­tra­dre­ta de Vox a Ca­ta­lu­nya es­tan te­nint una per­sis­tent opo­si­ció ciu­ta­da­na.

Avui l’opinió so­bre l’economia, amb un atur d’un 14%, és sem­blant a la del 1994, quan l’al­tra cri­si el va dur a un 24% Les vi­si­ons ne­ga­ti­ves so­bre la im­mi­gra­ció ar­ri­ben a xi­fres rè­cord en­tre els an­tics vo­tants de PP i PSOE

Do­nald Trump és un mal pa­re, un ma­rit ter­ro­rí­fic i el pa­io hor­ri­ble que et des­tros­sa la vi­da”. Són pa­rau­les de Ste­ve Ban­non, ide­ò­leg del na­ci­o­nal-po­pu­lis­me i an­tic es­tra­teg en cap de l’ac­tu­al pre­si­dent dels EUA. Però mal­grat aques­tes cre­den­ci­als, la vic­tò­ria de Trump i el seu mur de fal­se­dats va res­pon­dre tant a l’hi­per­mo­bi­lit­za­ció del vo­tant con­ser­va­dor (de qui va ob­te­nir un mi­lió de vots més que el seu pre­de­ces­sor re­pu­bli­cà Ge­or­ge W. Bush) com a la hi­ber­na­ció de l’elec­tor pro­gres­sis­ta (que va dei­xar Hi­llary Clin­ton amb qua­tre mi­li­ons de pa­pe­re­tes menys de les que va ob­te­nir Oba­ma). I tot ai­xò va pas­sar quan l’economia nor­da­me­ri­ca­na ha­via dei­xat molt en­re­re la re­ces­sió i crei­xia inin­ter­rom­pu­da­ment des del 2010.

Ac­tu­al­ment l’economia es­pa­nyo­la fa 17 tri­mes­tres que creix de ma­ne­ra sos­tin­gu­da (ho fa des de mit­jans del 2014) i el nom­bre de llocs de tre­ball ha aug­men­tat més de mig mi­lió no­més l’úl­tim any. Tot i ai­xò, se­gons l’úl­tim ba­rò­me­tre del CIS més d’un 50% dels es­pa­nyols jut­ja ne­ga­ti­va­ment la si­tu­a­ció eco­nò­mi­ca i menys d’un 5% la con­si­de­ra bo­na. Cer­ta­ment les opi­ni­ons ne­ga­ti­ves han cai­gut més de 40 punts res­pec­te al pit­jor mo­ment de l’an­te­ri­or go­vern del PP, el 2013, però les per­cep­ci­ons po­si­ti­ves han cres­cut úni­ca­ment una mi­ca menys de qua­tre punts. De fet, les opi­ni­ons po­si­ti­ves avui se si­tu­en per so­ta de les del desem­bre del 1994, quan l’an­te­ri­or cri­si eco­nò­mi­ca va to­car fons i l’atur es va co­men­çar a re­duir unes quan­tes dè­ci­mes (des­prés d’ar­ri­bar a una ta­xa d’atu­rats que su­po­sa­va gai­re­bé deu punts més que ara, que ha cai­gut a un 14,5%). En aquell mo­ment les per­cep­ci­ons ne­ga­ti­ves so­bre la con­jun­tu­ra eco­nò­mi­ca eren gai­re­bé idèn­ti­ques a les ac­tu­als.

La mi­llor pro­va que aques­tes sen­sa­ci­ons ne­ga­ti­ves so­bre l’economia avui són ge­nu­ï­nes es­tà en un in­di­ca­dor inè­dit: el per­cen­tat­ge de vo­tants del par­tit al Go­vern que coin­ci­dei­xen a qua­li­fi­car d’in­sa­tis­fac­tò­ria la si­tu­a­ció eco­nò­mi­ca és sem­blant a la mit­ja­na i fins i tot se si­tua per so­bre del que ex­hi­bei­xen els elec­tors de l’opo­si­ció de cen­tre­dre­ta. En de­fi­ni­ti­va, l’economia s’ha re­cu­pe­rat, però mas­sa gent –in­clo­ent-hi bo­na part de la clas­se mit­ja­na– no ho no­ta (i pa­teix la pre­ca­ri­e­tat i els bai­xos sa­la­ris).

La rè­pli­ca en el pla ins­ti­tu­ci­o­nal (amb par­tits ta­cats per la cor­rup­ció i em­bar­cats en es­tra­tè­gi­es vi­si­ble­ment elec­to­ra­lis­tes) es veu en una per­cep­ció ne­ga­ti­va de la si­tu­a­ció po­lí­ti­ca que abas­ta tres de ca­da qua­tre con­sul­tats (una mag­ni­tud no gai­re di­fe­rent de la que es re­gis­tra­va du­rant l’eta­pa fi­nal de Ra­joy). I tot i que la in­qui­e­tud da­vant la cor­rup­ció s’ha re­du­ït a menys de la mei­tat de la que s’ex­pres­sa­va en els com­pas­sos més crí­tics de l’an­te­ri­or go­vern, els par­tits i els seus lí­ders ara s’han con­ver­tit en la se­go­na pre­o­cu­pa­ció dels es­pa­nyols, amb una ta­xa de men­ci­ons d’un 30%.

Tot i ai­xò, el ma­teix es­ce­na­ri po­lí­tic s’ha en­car­re­gat de con­fir­mar la pro­fun­di­tat del ma­les­tar, amb un re­sul­tat a An­da­lu­sia que guar­da si­mi­li­tuds fun­ci­o­nals amb la con­vul­sió ame­ri­ca­na: el vot con­ser­va­dor s’ha mo­bi­lit­zat fins a l’úl­tim su­fra­gi (i en el cas an­da­lús ha de­ri­vat un 20% de la se­va mas­sa elec­to­ral cap a la ul­tra­dre­ta xe­nò­fo­ba de Vox, que va vo­re­jar l’11% de les pa­pe­re­tes), men­tre que l’elec­to­rat del cen­tre a l’es­quer­ra ha en­trat en una fa­se d’hi­ber­na­ció i des­mo­bi­lit­za­ció (amb la de­ser­ció de gai­re­bé 700.000 vo­tants, ma­jo­ri­tà­ri­a­ment a l’abs­ten­ció). Ai­xí ma­teix, les en­ques­tes poste­ri­ors per al con­junt d’Es­pa­nya au­gu­ren per­cen­tat­ges si­mi­lars de su­port a l’ex­tre­ma dre­ta. És més: un 14% dels an­da­lu­sos fa un any con­si­de­ra­ven (el son­deig d’aques­ta tar­dor en­ca­ra no s’ha di­vul­gat) que a Es­pa­nya tin­dria for­ça ac­cep­ta­ció un par­tit xe­nò­fob, men­tre que en el con­junt del pa­ís aques­ta xi­fra ja su­pera­va el 20% dels con­sul­tats.

A par­tir d’aquí és ine­vi­ta­ble pre­gun­tar-se si el fe­no­men de la im­mi­gra­ció té al­gu­na co­sa a veu­re amb el que es­tà pas­sant, més en­llà del con­flic­te ca­ta­là o de l’opor­tu­nis­me que en­vol­ta la vi­da po­lí­ti­ca. I al­gu­nes xi­fres re­ve­len que la re­a­li­tat és menys plà­ci­da del que sug­ge­rei­xen les apa­ren­ces. Per co­men­çar, la pre­o­cu­pa­ció per la im­mi­gra­ció s’ha mul­ti­pli­cat per qua­tre en pocs me­sos. Ai­xò sí, com que no ar­ri­ba ni a la mei­tat de la que es re­gis­tra­va fa una dè­ca­da, con­tri­bu­eix al mi­rat­ge que ge­ne­ra el que es po­dria de­no­mi­nar la “hi­po­cre­sia de les en­ques­tes” (ve­geu el grà­fic ad­junt).

En aquest sen­tit avui la im­mi­gra­ció es veu una mi­ca més po­si­ti­va­ment que fa deu anys. Tot i ai­xò, di­ver­ses per­cep­ci­ons han em­pit­jo­rat en re­la­ció amb el 2008: per exem­ple, pel que fa als su­po­sats abu­sos en la sa­ni­tat gra­tu­ï­ta dels im­mi­grants, el re­par­ti­ment dels ajuts so­ci­als o al ba­lanç en­tre el que apor­ten i re­ben els es­tran­gers. I tam­poc no es di­lu­ei­xen les sen­sa­ci­ons de greu­ge: la ma­jo­ria con­ti­nu­en cre­ient que els im­mi­grants re­ben mol­tís­si­ma més aten­ció que els atu­rats o les per­so­nes grans. La re­a­li­tat pot­ser és ben di­fe­rent, però en po­lí­ti­ca ma­nen les per­cep­ci­ons.

I si es mi­ren els in­di­ca­dors per re­cord de vot, el ne­guit mos­tra un sen­si­ble crei­xe­ment els úl­tims deu anys en­tre els vo­tants dels dos prin­ci­pals par­tits, amb ta­xes per so­bre del 50%. En con­cret, la sen­sa­ció que els im­mi­grants abu­sen de la sa­ni­tat pú­bli­ca o que re­ben més del que apor­ten ha aug­men­tat sis punts en­tre els elec­tors del PSOE o del PP. I la per­cep­ció que els es­tran­gers acon­se­guei­xen més ajuts que els au­tòc­tons ha cres­cut 7 i 11 punts res­pec­ti­va­ment en­tre els vo­tants so­ci­a­lis­tes i po­pu­lars.

Pot­ser aques­tes in­qui­e­tuds sub­ter­rà­ni­es, su­ma­des a la cri­si ca­ta­la­na i al des­crè­dit dels par­tits, ex­pli­quen el fet que pre­sump­tes lí­ders an­ti­po­lí­tics que han vis­cut to­ta la vi­da dels càr­recs i les sub­ven­ci­ons pú­bli­ques apa­re­guin da­vant un sec­tor de l’elec­to­rat com la so­lu­ció mà­gi­ca al des­gast del sis­te­ma (i que, al­ho­ra, les se­ves re­gres­si­ves pro­pos­tes no tre­guin la res­ta dels vo­tants de la se­va obs­ti­na­da le­tar­gia).

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.