Una vi­da en ex­tin­ció

Ta­güi­de Pi­ca­ne­rai, ac­ti­vis­ta en de­fen­sa dels ayo­reo del Pa­ra­guai, de­ma­na aju­da per pro­te­gir els úl­tims in­dí­ge­nes no con­tac­tats

La Vanguardia (Català) - - SUMARI - RO­SA M. BOSCH Bar­ce­lo­na

Ta­güi­de Pi­ca­ne­rai llui­ta per man­te­nir la for­ma de vi­da dels ayo­reo al Pa­ra­guai.

El meu pa­re te­nia 30 anys quan el grup No­ves Tri­bus dels Es­tats Units va ar­ri­bar al bosc i el van aga­far a la for­ça a ell, als seus ger­mans, als meus avis i a al­tres fa­mí­li­es. Va ser un gran can­vi per tots ells. Va re­but­jar el con­tac­te i es va en­fron­tar amb els mis­si­o­ners. A la me­va ma­re ja l’ha­vi­en obli­gat a sor­tir abans i es van re­tro­bar a la mis­sió”. Ta­güi­de Pi­ca­ne­rai, que té ara la ma­tei­xa edat que el seu pa­re quan va ser ar­ren­cat del seu hà­bi­tat al Cha­co pa­ra­gua­ià, és un ac­ti­vis­ta per la cau­sa dels ayo­reo-to­to­bi­e­go­so­des, in­dí­pe­rò ge­nes aï­llats que vo­len con­ti­nu­ar vi­vint sen­se con­tac­te amb l’ho­me blanc. Ob­jec­tiu que fre­ga l’im­pos­si­ble al se­gle XXI a cau­sa de la in­ces­sants pe­ne­tra­ció d’em­pre­ses fus­tai­res, ra­ma­de­res i de ca­ça­dors fur­tius.

El per­ma­nent as­set­ja­ment als in­dí­ge­nes del Cha­co ha pro­vo­cat que no­més so­bre­vis­qui una tren­te­na de to­to­bi­e­go­so­des, el sub­grup dels ayo­reo més aï­llat, va ex­pli­car Pi­ca­ne­rai en una re­cent vi­si­ta a Bar­ce­lo­na. L’ofen­si­va con­tra aquest po­ble es re­mun­ta com a mí­nim a la dè­ca­da dels anys qua­ran­ta del se­gle pas­sat, quan gran­gers men­no­ni­tes van es­ta­blir co­lò­ni­es al seu ter­ri­to­ri. L’oe­na­gé Sur­vi­val In­ter­na­ci­o­nal re­cor­da que la re­sis­tèn­cia a aques­ta in­va­sió va aca­bar amb morts als dos bàn­dols.

Els ayo­reo-to­to­bi­e­go­so­des van pa­tir més pèr­du­es amb la ir­rup­ció dels es­men­tats fo­na­men­ta­lis­tes de mis­si­ons No­ves Tri­bus, que van or­ga­nit­zar una me­na de ca­ce­res d’és­sers hu­mans. Les malal­ti­es por­ta­des pels blancs tam­bé van se­gar més vi­des.

“Ara, tot el que era el nos­tre ter­ri­to­ri, la zo­na bos­co­sa del nord del Cha­co, que in­clo­ïa unes 560.000 hec­tà­re­es, ja és en la se­va to­ta­li­tat en mans pri­va­des”, la­men­ta Pi­ca­ne­rai. La des­fo­res­ta­ció ha re­du­ït l’ar­brat­ge a la mei­tat i els to­to­bi­e­go­so­des s’en­fron­ten a una es­pè­cie d’es­tat de set­ge. Se sos­pi­ta que des del nord del Pa­ra­guai ac­ce­dei­xen al sud de Bo­lí­via,

Avui dia no­més so­bre­vi­uen uns 30 to­to­bi­e­go­so­des, el sub­grup dels ayo­reo més aï­llat

es dis­po­sa d’es­cas­sa in­for­ma­ció so­bre els seus mo­vi­ments. Les res­tes d’ha­bi­ta­cles fets amb bran­ques do­nen al­gu­na pis­ta dels seus des­pla­ça­ments.

Pi­ca­ne­rai viu a ca­vall d’Asun­ci­ón, on es­tu­dia Dret i Ci­èn­ci­es de l’Edu­ca­ció, i la co­mu­ni­tat de Chai­di, al Cha­co. Allà ro­ma­nen els seus pa­res i els seus ger­mans.

Ex­pli­ca que és el pri­mer ayo­reo que ha ar­ri­bat a la Uni­ver­si­tat i de­di­ca part del seu temps a vi­at­jar per ex­pli­car als Es­tats Units i Eu­ro­pa els pro­ble­mes que hi­po­te­quen el fu­tur dels ayo­reo. “Cal­cu­lem que en que­dem prop de 6.000 en­tre el Pa­ra­guai i Bo­lí­via, però aï­llats no­més uns 30”.

“No va ser fins al 1997 que els meus pa­res van po­der dei­xar la mis­sió i tor­nar al bosc. Vi­uen a la co­mu­ni­tat Chai­di amb 40 fa­mí­li­es més en una si­tu­a­ció de­no­mi­na­da de con­tac­te ini­ci­al. Com­pa­gi­nen la se­va for­ma de vi­da tra­di­ci­o­nal, la ca­ça, la pes­ca i la re­col·lec­ció de fruits, amb el con­tac­te amb la ci­vi­lit­za­ció”, de­ta­lla. La se­va prin­ci­pal rei­vin­di­ca­ció és que “l’Es­tat ens tor­ni 250.000 hec­tà­re­es i que pa­ri la des­fo­res­ta­ció. Vo­lem cre­ar sen­si­bi­li­tat al món cap a la nos­tra cau­sa”. Si pros­se­gueix la ta­la, que do­na pas a la in­tro­duc­ció de bes­ti­ar per part de grans em­pre­ses, els ayo­reo-to­to­bi­e­go­so­des no po­dran sub­sis­tir.

A l’ac­ti­vis­me de la mà d’oe­na­gés com Sur­vi­val In­ter­na­ci­o­nal, abo­ca­da en la de­fen­sa dels po­bles in­dí­ge­nes, s’hi su­men un al­tre ti­pus d’ac­ci­ons per in­ten­tar pro­te­gir els úl­tims 30 to­to­bi­e­go­so­des. “A Chai­di mun­tem grups de vo­lun­ta­ris que ens que­dem un mes se­guit al bosc vi­gi­lant que nin­gú no as­set­gi els aï­llats”, ex­pli­ca Pi­ca­ne­rai.

La fus­ti­ga­ció que pa­tei­xen els po­bles del Cha­co, de l’Ama­zò­nia i tam­bé de l’Ín­dic ha desem­bo­cat en tra­gè­di­es. El mes de no­vem­bre pas­sat, el jo­ve dels Es­tats Units John Allen Chau va desem­bar­car a l’illa de Sen­ti­nel del Nord, que de­pèn del Go­vern de l’Ín­dia, amb el ferm pro­pò­sit d’evan­ge­lit­zar els seus ha­bi­tants, un po­ble que re­but­ja qual­se­vol con­tac­te amb l’ex­te­ri­or. L’ho­me va ser re­but amb flet­xes i va mo­rir.

El que va pas­sar a Sen­ti­nel del Nord po­dria pas­sar tam­bé al Cha­co? “Sí, per­què ells tam­poc no vo­len ser en­va­ïts, han de pro­te­gir les se­ves fa­mí­li­es, al pas­sat ja van ma­tar mis­si­o­ners”, con­clou Pi­ca­ne­rai.

ANA JIMÉNEZ

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.