Les tra­gè­di­es no s’ocul­ten

La Vanguardia (Català) - - INTERNACIONAL - GONZALO ARAGONÉS Mos­cou

El sub­ma­rí nu­cle­ar Kursk es va en­fon­sar l’any 2000 amb 118 tri­pu­lants a bord. El 2002 un grup terrorista txet­xè va se­gres­tar mil per­so­nes al te­a­tre Du­brovka i la cri­si es va aca­bar amb més de 170 morts i 700 fe­rits. Dos anys des­prés un grup gi­ha­dis­ta del Cau­cas va cau­sar una ma­tan­ça en una es­co­la de Bes­lan. Però el 7 de ge­ner, en un enor­me car­tell cro­no­lò­gic del pa­ve­lló Rússia, la me­va his­tò­ria, al po­pu­lar re­cin­te fi­ral de la VDNJ de Mos­cou, aquests trà­gics fets ha­vi­en des­a­pa­re­gut.

Un dels vi­si­tants d’aquell dia, Alek­sei Xiv­rin, es va sor­pren­dre quan va veu­re que s’ha­vi­en ta­pat amb pa­per o cin­ta ad­he­si­va blancs qua­tre es­de­ve­ni­ments d’aquest se­gle XXI. Va fer fo­tos del car­tell i les va pu­bli­car a la se­va pà­gi­na de Fa­ce­bo­ok. Con­tac­tat per La Van­guar­dia a tra­vés de la xar­xa so­ci­al, ex­pli­ca: “La me­va nò­via i jo vam ar­ri­bar a aques­ta ex­po­si­ció ca­su­al­ment. Era l’únic car­tell on hi ha­via fets ta­pats”. De fet, no se n’hau­ria ado­nat si no es­ti­gues­sin ta­pats d’aque­lla ma­ne­ra tan es­tra­nya, as­se­gu­ra.

El mis­sat­ge que va dei­xar a la xar­xa s’ha fet vi­ral. “Qui en­de­vi­na aquests qua­tre fets?”, es pre­gun­ta al text que acom­pa­nya el post. Els usu­a­ris d’in­ter­net de se­gui­da van do­nar la res­pos­ta, i van sor­gir dub­tes so­bre si hi hau­ria cap raó per eli­mi­nar aquests es­de­ve­ni­ments de la vis­ta del pú­blic. “No conec el mo­tiu pel qual al­gú va po­sar aquests ad­he­sius blancs; no­més sé que els vaig veu­re ai­xí”, diu Xiv­rin a aquest di­a­ri.

En­tre el pri­mer i el se­gon man­dat de Vla­dí­mir Pu­tin com a pre­si­dent s’ha­via ta­pat la tra­gè­dia del Kursk i el que va pas­sar l’oc­tu­bre del 2002, quan un grup de ter­ro­ris­tes txet­xens va se­gres­tar gai­re­bé mil per­so­nes que as­sis­ti­en al te­a­tre Du­brovka de Mos­cou al mu­si­cal

Nord-Ost, i on hi va ha­ver 170 morts. Més avall tam­poc es po­dia lle­gir que en una es­co­la de Bes­lan (Os­sè­tia del Nord) van mo­rir 334 per­so­nes des­prés de l’atac d’un co­man­do gi­ha­dis­ta el pri­mer dia de clas­se, l’1 de se­tem­bre del 2004.

La cro­no­lo­gia con­ti­nu­a­va amb la pre­si­dèn­cia de Dmi­tri Med­vé­dev (2008-2012) i amb una al­tra da­ta ta­pa­da, que cor­res­po­nia a la gu­er­ra en­tre Rússia i Ge­òr­gia l’agost del 2008 a la pro­vín­cia re­bel ge­or­gi­a­na d’Os­sè­tia del Sud.

La po­lè­mi­ca tam­bé ha ar­ri­bat a la blo­gos­fe­ra rus­sa re­la­ci­o­na­da amb Ucra­ï­na. La ver­sió elec­trò­ni­ca del ta­bloi­de Se­god­nya de Kí­ev re­pro­du­eix el mis­sat­ge ori­gi­nal i afir­ma: “Ai­xí és com a la Fe­de­ra­ció Rus­sa es­bor­ren la his­tò­ria in­ne­ces­sà­ria”. D’en­çà que el 2014 Rússia es va an­ne­xi­o­nar la pe­nín­su­la de Cri­mea i va es­cla­tar la gu­er­ra des­prés de la se­va in­va­sió de l’est ucra­ï­nès, a Kí­ev s’acu­sa Mos­cou d’in­ten­tar re­es­criu­re la his­tò­ria per mo­tius po­lí­tics. L’or­ga­nit­za­ció del pro­jec­te Rússia, la me­va

his­tò­ria as­se­gu­ra que no té res a veu­re amb el que ha pas­sat. El seu por­ta­veu, Alek­sandr Ta­ràs­sov, sug­ge­reix que ho po­dria ha­ver fet al­gú ex­tern a l’ex­po­si­ció. El ca­nal es­ta­tal Ros­siya 24 ha emès un re­por­tat­ge que in­ci­deix en aques­ta ma­tei­xa te­si. Se­gons Ta­ràs­sov el car­tell és en un lloc apar­tat, al cos­tat del guar­da­ro­ba, i no for­ma part de la zo­na d’ex­po­si­ció. “El vam con­si­de­rar com un afe­git. Per ai­xò quan vam veu­re que a in­ter­net es par­la­va ac­ti­va­ment d’ai­xò ens vam sor­pren­dre”, ha in­di­cat. A més, els te­mes que s’es­men­ten allà es desen­vo­lu­pen àm­pli­a­ment a l’ex­po­si­ció mul­ti­mè­dia del pro­jec­te, amb “un es­tand in­di­vi­du­al de­di­cat a la llui­ta con­tra el ter­ro­ris­me”. Se­gons aquest por­ta­veu “s’ha po­sat en mar­xa una in­ves­ti­ga­ció ofi­ci­al so­bre el car­tell. Es­tu­di­em di­ver­ses ver­si­ons, in­clo­ent-hi una in­ter­ven­ció ex­te­ri­or i una pro­vo­ca­ció”. Els pa­pers que ta­pa­ven les tra­gè­di­es re­cents ja s’han re­ti­rat del tau­ler.

“No s’ha d’ocul­tar cap pà­gi­na de la nos­tra his­tò­ria, tant si és he­roi­ca com trà­gi­ca. Tot for­ma part de la nos­tra his­tò­ria con­tí­nua. Dels er­rors, dels fets trà­gics, n’apre­nem. Ai­xò de què es par­la ara als mit­jans de co­mu­ni­ca­ció és pro­ba­ble­ment una bro­ma de mal gust o una pro­vo­ca­ció”, de­ia Mik­ha­ïl Mi­agkov, director ci­en­tí­fic de la So­ci­e­tat His­tò­ri­co­mi­li­tar de Rússia.

Ocul­tar les tra­gè­di­es sí que era una co­sa ha­bi­tu­al du­rant l’èpo­ca de l’URSS. Aquells anys, quan el rè­gim co­mu­nis­ta con­tro­la­va una co­mu­ni­ca­ció a què per des­comp­tat en­ca­ra no ha­via ar­ri­bat in­ter­net, es van ocul­tar tra­gè­di­es de to­ta me­na. La més cone­gu­da és la ca­tàs­tro­fe nu­cle­ar de Txer­nò­bil, del 1986, en què les au­to­ri­tats van tri­gar dos di­es a eva­cu­ar la po­bla­ció i una set­ma­na a ex­pli­car al món el que ha­via pas­sat. Tam­bé es va ocul­tar la pri­me­ra ca­tàs­tro­fe ra­di­o­ac­ti­va de l’URSS, el 1957, a la cen­tral nu­cle­ar de Ma­iak, a Txe­li­à­binsk. O l’ac­ci­dent del 1960 a la zo­na de pro­ves del cos­mò­drom de Baiko­nur men­tre es pre­pa­ra­va el llan­ça­ment del pro­to­tip d’un mís­sil.

Del xoc el 1979 en­tre dos avi­ons de pas­sat­gers –un que fe­ia la ru­ta Txe­li­à­binsk-Ki­xi­ni­ov i un al­tre que co­bria el tra­jec­te TaixkentMinsk– no se n’hau­ria pu­bli­cat res si en­tre les se­ves 178 víc­ti­mes no hi ha­gués ha­gut to­ta la plan­ti­lla del club de fut­bol Pax­takor-Taxkent, de pri­me­ra di­vi­sió. Tam­poc no es van do­nar notícies en el mo­ment de l’ac­ci­dent del cre­uer flu­vi­al Alek­sandr Su­vó­rov, que el 1983 va xo­car amb un pont a l’al­tu­ra d’Uli­à­novsk, de­cla­ra­da im­me­di­a­ta­ment ciu­tat tan­ca­da, o del xoc en­tre dos trens a Ufà el 1989.

Po­lè­mi­ca pel car­tell d’una ex­po­si­ció en què apa­rei­xen ta­pa­des im­por­tants cri­sis de la his­tò­ria re­cent de Rússia

Els res­pon­sa­bles de ‘Rússia, la me­va his­tò­ria’ apun­ten que al­gú va vo­ler pro­vo­car el con­flic­te

VIKTOR DRACHEV / AFP

La me­mò­ria. Sol­dats rus­sos ob­ser­vant una gran fo­to del ‘Kursk’ ex­po­sa­da al Mu­seu del’Exèr­cit el 2006; a baix, el pa­ve­lló ‘Rússia, la me­va his­tò­ria’

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.