Do­nes que sí que po­den

La Vanguardia (Català) - - OPINIÓ - Jo­a­na Bo­net

La po­lí­ti­ca sí que va amb nos­al­tres. El fe­mi­nis­me sí que és po­lí­tic”, va dir Ire­ne Mon­te­ro, i les cinc-cen­tes do­nes que ata­pe­ï­en Na­ve de Ter­ne­ras de Ma­ta­de­ro de Ma­drid –fins i tot el nom de l’es­pai comp­ta– van ai­xe­car el braç, par­ti­sa­nes en li­la cons­ci­ents del seu ara o mai. Pen­si­o­nis­tes, ra­pe­res, mo­der­ne­tes, àvi­es amb fal­sos mou­tons, ma­res amb ven­talls, fi­lles amb bo­tins Chel­sea, to­tes reu­ni­des so­ta el leit­mo­tiv “La vi­da al cen­tre”, ce­le­bra­ven el seu co­me­back a cau­sa de sis me­sos de bai­xa ma­ter­nal des­prés d’un part pre­ma­tur de bes­sons. Sis me­sos en si­len­ci, te­nint cu­ra dels seus fills amb res­pon­sa­bi­li­tat i ex­clu­si­vi­tat.

Amb prou fei­nes ha com­plert els tren­ta, i té un pas­sat d’es­cut per evi­tar des­no­na­ments, cen­te­nars d’as­sem­ble­es, tren­ding to­pics in­fer­nals i du­es mo­ci­ons de cen­su­ra a les se­ves es­pat­lles (la se­go­na vic­to­ri­o­sa, co­sa inè­di­ta en la nos­tra de­mo­crà­cia). Llu­me­ne­ra en Psi­co­lo­gia que va ser con­vi­da­da a Har­vard per aca­bar la se­va te­si, va ajor­nar el vi­at­ge des­prés d’aquell 15-M que va po­sar fi al bi­par­ti­dis­me i va cre­ar una no­va ma­ne­ra de fer po­lí­ti­ca ven­ti­lant l’he­mi­ci­cle. Ire­ne Mon­te­ro no por­ta pír­cings, és pul­cra, sò­bria, ex­pres­si­va. “Té una sem­blan­ça a Ce­ci­lia”, vaig sen­tir dir en l’ac­te de di­me­cres. De groc i blanc, va ani­mar les an­da­lu­ses: “Les que pa­tei­xen avui el pac­te dels tri­gè­mins re­ac­ci­o­na­ris”. Allà on al­tres tre­mo­len, ella s’ar­ron­sa lleu­ment i com­pas­si­va­ment d’es­pat­lles. “Els po­de­ro­sos són els que con­ta­mi­nen més, els que in­cen­di­en la po­lí­ti­ca”.

Però no no­més va parlar ella. Van in­ter­ve­nir do­nes de di­fe­rents pro­fes­si­ons i mi­li­tàn­ci­es que van car­to­gra­fi­ar el ma­pa ac­tu­al. Bret­xa sa­la­ri­al, co­tit­za­ci­ons i pen­si­ons, des­no­na­ments, l’ame­na­ça d’un pas en­re­re. La Isa­bel, apa­ra­do­ra a Elx, con­dem­na­da a la pre­ca­ri­e­tat: “Dar­re­re de to­tes les sa­ba­tes que por­teu hi ha una do­na es­cla­vit­za­da. Ser apa­ra­do­ra és ser un mo­ble”. La Ro­sa, pro­fes­so­ra, l’edu­ca­ció com a ar­ma con­tra la desi­gual­tat: “Edu­car per­so­nes que si­guin lliu­res, que si­guin crí­ti­ques, que si­guin cul­tes”. La Conc­ha, una de les 756 do­nes ta­xis­ta de Ma­drid –no­més un 3,8%–: “La me­va co­si­na va ser de­go­lla­da fa dos anys pel seu ma­rit da­vant dels fills. Nin­gú no es pre­o­cu­pa dels seus or­fes. Ens hem gas­tat una mi­li­o­na­da en psi­cò­legs”. Mem­bres dels co­mi­tès d’H&M o Co­caCo­la van re­cor­dar que en­ca­ra no hi ha ha­gut cap do­na que si­gui lí­der sin­di­cal a Es­pa­nya. I l’Ana, del Cer­cle Fe­mi­nis­ta d’Al­calá de He­na­res, va re­su­mir el hash­tag #LaVi­daEnElCen­tro: “Sig­ni­fi­ca ac­tu­ar amb la co­he­rèn­cia de ser hu­ma­na”.

Se­gons les da­des del CIS, tres par­tits –PP, Ciu­ta­dans i Po­dem– te­nen poc més del 10% en in­ten­ció di­rec­ta de vot, i el PSOE no ar­ri­ba al 20%. Les lle­ial­tats tra­di­ci­o­nals –clas­se, par­tit, edat– no su­men ni en com­bi­na­ci­ons del més au­daç. No­més el fe­mi­nis­me, que ha gua­nyat la ba­ta­lla de l’opinió (mal­grat les re­sis­tèn­ci­es dels ul­tres), pot tan­car l’equa­ció, po­sant la vi­da –i no el po­der– al cen­tre. “L’es­pe­ran­ça és una de­ci­sió col·lec­ti­va”, afir­ma Mon­te­ro. No ho qua­li­fi­quin de bo­nis­me si en­ca­ra cre­uen que la vi­da és un riu.

Allà on al­tres tre­mo­len, Ire­ne Mon­te­ro s’ar­ron­sa lleu­ment i com­pas­si­va­ment d’es­pat­lles

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.