El ‘mo­men­tum’ de Quim Tor­ra

La Vanguardia (Català) - - OPINIÓ L’ATZAR DELS DIES - Carles Ca­sa­ju­a­na

El pre­si­dent Quim Tor­ra va parlar fa uns me­sos de la ne­ces­si­tat de cre­ar un nou mo­men­tum per as­so­lir la in­de­pen­dèn­cia. L’ex­pres­sió –un an­gli­cis­me– ha tin­gut molt res­sò, per inu­su­al, però em fa l’efec­te que no ha es­tat gai­re ben en­te­sa.

¿Què sig­ni­fi­ca la pa­rau­la mo­men­tum? D’en­çà que Quim Tor­ra la va fer ser­vir ha do­nat lloc a in­ter­pre­ta­ci­ons di­fe­rents que, a poc a poc, han anat con­ver­gint cap a la idea de mo­ment pro­pi­ci, de con­jun­tu­ra fa­vo­ra­ble. S’ha pen­sat que Quim Tor­ra al·lu­dia a la ne­ces­si­tat d’es­pe­rar una no­va opor­tu­ni­tat per de­cla­rar la in­de­pen­dèn­cia.

Però el mo­men­tum no és ai­xò. En an­glès, la pa­rau­la mo­men­tum té un sen­tit molt pre­cís que no és fà­cil de tra­duir. M’ima­gi­no que per ai­xò la va em­prar Jo­a­quim Tor­ra, per­què li va ve­nir al cap i no va sa­ber ex­pres­sar d’una al­tra ma­ne­ra el que vo­lia dir, i su­po­so que per ai­xò ma­teix ha ge­ne­rat in­ter­pre­ta­ci­ons que s’apar­ten del sen­tit que té.

Li­te­ral­ment, el mo­men­tum és l’em­pen­ta ge­ne­ra­da per un ob­jec­te en mo­vi­ment: un cot­xe, per exem­ple, aga­fa mo­men­tum a me­su­ra que aug­men­ta de ve­lo­ci­tat. És un con­cep­te que pro­ce­deix del món de la fí­si­ca i el seu equi­va­lent en ca­ta­là, mo­ment, no es fa ser­vir fo­ra d’ella. En can­vi, en an­glès s’apli­ca amb fre­qüèn­cia a fe­nò­mens so­ci­als per re­fe­rir-se a la for­ça que aga­fen grà­ci­es a l’acu­mu­la­ció d’ac­ci­ons per pro­mou­re’ls, a la con­ver­gèn­cia d’im­pul­sos vers un ma­teix ob­jec­tiu.

A l’ho­ra d’exa­mi­nar una for­ça po­lí­ti­ca, és un con­cep­te molt útil, per­què des­criu no no­més el su­port amb el qual comp­ta, si­nó tam­bé l’em­pen­ta que té: igual que hi ha co­ses que, en fred, són molt di­fí­cils de fer i en can­vi són sen­zi­lles en ca­lent, en l’àm­bit so­ci­al un mo­vi­ment que tin­gui un su­port molt am­pli però inert, es­tà­tic, no tin­drà les ma­tei­xes pos­si­bi­li­tats de tri­om­far que un al­tre que no tin­gui tan su­port però es­ti­gui mo­bi­lit­zat, ac­tiu.

Fa un any i mig, l’in­de­pen­den­tis­me te­nia mol­ta em­pen­ta, grà­ci­es al cres­cen­do d’ac­ci­ons prè­vi­es al re­fe­rèn­dum del pri­mer d’oc­tu­bre. Es­ta­va mo­bi­lit­zat i te­nia uns ob­jec­tius clars. Hi ha­via una di­nà­mi­ca –un mo­men­tum– fa­vo­ra­ble. En can­vi, el Go­vern cen­tral i l’apa­rell de l’Es­tat, con­fi­nats a una ac­ció pu­ra­ment re­ac­ti­va per desig­ni de Ma­ri­a­no Ra­joy, es­ta­ven atu­rats, des­con­cer­tats, tot i que el xoc de trens era imminent.

La ma­qui­nà­ria es­ta­tal, però, es va po­sar en mo­vi­ment, com sa­bem. Ho va fer de for­ma len­ta, fei­xu­ga, però un cop tots els en­gra­nat­ges es van ac­ti­var l’in­de­pen­den­tis­me no la va po­der atu­rar. Amb l’apli­ca­ció del 155, el mo­men­tum de les du­es for­ces es va equi­li­brar.

De lla­vors en­çà l’in­de­pen­den­tis­me, mal­grat que en les elec­ci­ons de fa un any va re­no­var la ma­jo­ria al Par­la­ment, ha anat per­dent di­na­mis­me. L’ex­pres­sió ca­ta­la­na que em ve al cap és que s’ha anat es­bra­vant, que ha per­dut l’efer­ves­cèn­cia que te­nia. Se­gu­ra­ment té el ma­teix su­port, però és un su­port menys ac­tiu, menys mo­bi­lit­zat.

Els mo­tius són clars: una cons­ci­en­cia bas­tant es­te­sa que no hi ha una ma­jo­ria su­fi­ci­ent per a la in­de­pen­dèn­cia, la ri­va­li­tat en­tre els par­tits in­de­pen­den­tis­tes, la man­ca d’un li­de­rat­ge ac­cep­tat per tot­hom. A pe­sar de la in­com­pren­si­ble pre­só pro­vi­si­o­nal dels di­ri­gents in­de­pen­den­tis­tes –so­bre­tot la dels Jor­dis, que no te­ni­en cap càr- rec pú­blic– i de l’afany més pu­ni­tiu que cons­truc­tiu de la dre­ta es­pa­nyo­la i del seu apa­rell me­di­à­tic, fac­tors que a Ca­ta­lu­nya ope­ren ob­jec­ti­va­ment a fa­vor del so­bi­ra­nis­me, el mo­vi­ment perd ten­sió. Tor­ra ho re­co­nei­xia im­plí­ci­ta­ment quan par­la­va de la ne­ces­si­tat de cre­ar un nou mo­men­tum. Em pre­gun­to, però, si no es­tà emer­gint un mo­men­tum di­fe­rent, a fa­vor de po­sar els llums llargs i do­nar una opor­tu­ni­tat al di­à­leg, en­ca­ra que no­més si­gui per gua­nyar temps i re­a­gru­par les for­ces. Sent la so­ci­e­tat ca­ta­la­na com és, l’uni­la­te­ra­lis­me no­més pot te­nir un su­port am­pli da­vant d’un Go­vern cen­tral que es ne­gui a parlar, com el de Ma­ri­a­no Ra­joy. Da­vant d’un Go­vern que bus­ca la desin­fla­ma­ció, com el de Pe­dro Sánc­hez, sem­pre hi hau­rà molts ciu­ta­dans que pre­fe­ri­ran una ac­ti­tud més con­ci­li­a­do­ra, més prag­mà­ti­ca. ERC ja es­tà en aques­ta lí­nia. Una part del PDECat, tam­bé. La de­cla­ra­ció con­jun­ta del 21-D en­tre el Go­vern cen­tral i la Ge­ne­ra­li­tat re­co­nei­xent que hi ha un con­flic­te i que cal re­sol­dre’l amb una res­pos­ta po­lí­ti­ca ava­la­da per la so­ci­e­tat ca­ta­la­na és un do­cu­ment que pot do­nar molt joc. No se­ria com­pren­si­ble que el Go­vern de la Ge­ne­ra­li­tat el menys­pre­és i pro­pi­ci­és la cai­gu­da de Sánc­hez.

Di­uen que la di­fe­rèn­cia en­tre un pes­si­mis­ta i un op­ti­mis­ta és que el pes­si­mis­ta pen­sa que les co­ses no po­den anar pit­jor i l’op­ti­mis­ta, en can­vi, pen­sa que sí. És evi­dent que la si­tu­a­ció pot em­pit­jo­rar. Aquí te­nim Vox per pro­var-ho. Fins que no pas­si el ju­di­ci, una en­te­sa de fons és molt di­fí­cil. Però Tor­ra es tro­ba da­vant la pos­si­bi­li­tat d’un nou mo­men­tum, una no­va di­nà­mi­ca més fa­vo­ra­ble al di­à­leg. No és el mo­men­tum que ell es­pe­ra­va. Però la po­lí­ti­ca té aques­tes co­ses: l’atzar li ha po­sat a les mans, just en el mo­ment que de­fi­ni­rà la se­va tra­jec­tò­ria, unes car­tes di­fe­rents. Ell pot­ser es­pe­ra­va èpi­ca i bar­ri­ca­des i li ha to­cat pos­si­bi­lis­me i pres­su­pos­tos. La his­tò­ria el jut­ja­rà pel que fa­ci amb aques­tes car­tes, no amb les que ell cre­ia. Tan de bo sà­pi­ga ju­gar-les.

Apli­cat a una for­ça po­lí­ti­ca, el ‘mo­men­tum’ des­criu no no­més el su­port amb el qual comp­ta, si­nó tam­bé l’em­pen­ta que té

L’atzar ha po­sat en les mans de Tor­ra, just en el mo­ment que de­fi­ni­rà la se­va tra­jec­tò­ria, car­tes dis­tin­tes a les que ell cre­ia

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.