El ca­ta­là tos­sut

La Vanguardia (Català) - - TENDÈNCIES - Ma­gí Camps [email protected]­van­guar­dia.es

Des del punt de vis­ta so­ci­al, el ca­ta­là és una llen­gua cu­ri­o­sa. Pel vo­lum de par­lants, els ex­perts di­uen que és una llen­gua mit­ja­na. Quan hi ha ga­nes de menys­pre­ar-la, hi ha qui diu que és una llen­gua mi­no­ri­tà­ria, i si es par­la des del punt de vis­ta d’al­gu­nes ac­tu­a­ci­ons po­lí­ti­ques –l’exem­ple més sag­nant és la si­tu­a­ció pre­cà­ria que viu als ter­ri­to­ris fran­ce­sos–, ales­ho­res és qua­li­fi­ca­da de llen­gua mi­no­rit­za­da, que no vol dir que si­gui mi­no­ri­tà­ria, si­nó que es pre­tén em­pe­ti­tir-la. Al­guns ex­perts con­si­de­ren que el fet que no tin­gui un Es­tat de­ci­di­da­ment a fa­vor de la se­va pre­ser­va­ció tam­bé la per­ju­di­ca. Ai­xò no vol dir que cal­gui la in­de­pen­dèn­cia de Ca­ta­lu­nya, no­més que hi ha­gi una po­lí­ti­ca lin­güís­ti­ca in­qües­ti­o­na­ble a fa­vor de la llen­gua fe­ble.

Les cir­cums­tàn­ci­es que ha vis­cut du­rant l’úl­tim se­gle són cone­gu­des de tot­hom, i no ha es­tat un ca­mí de ro­ses. Ara coin­ci­dei­xen du­es notícies que de­mos­tren que és una llen­gua tos­su­da, “una no­sa”, com la qua­li­fi­quen els seus de­trac­tors, per­què no no­més so­bre­viu mal­grat dic­ta­du­res pro­hi­bi­ci­o­nis­tes i lleis que la per­ju­di­quen, si­nó que man­té una vi­ta­li­tat en­ve­ja­ble mal­grat les cir­cums­tàn­ci­es. I sem­pre grà­ci­es a la so­ci­e­tat ci­vil.

La pri­me­ra no­tí­cia és el cen­te­na­ri de les pri­me­res bi­bli­o­te­ques po­pu­lars,

El dia 8 la Vi­qui­pè­dia anun­ci­a­va: “Hem as­so­lit l’ar­ti­cle 600.000 amb la bi­o­gra­fia de Pu­ra Ve­lar­de”

cre­a­des per la Man­co­mu­ni­tat de Ca­ta­lu­nya, que va po­sar la pri­me­ra lla­vor en cinc po­bla­ci­ons: Valls, Olot, Sa­llent, les Bor­ges Blan­ques i Ca­net de Mar. La tas­ca per la cultura que va fer aques­ta agru­pa­ció de les qua­tre di­pu­ta­ci­ons ca­ta­la­nes im­pul­sa­da per En­ric Prat de la Ri­ba en­ca­ra per­du­ra avui. Si bus­quem a la Vi­qui­pè­dia l’en­tra­da de la Bi­bli­o­te­ca de Ca­ta­lu­nya, per exem­ple, que va obrir les por­tes el 1914, hi po­dem lle­gir: “La gran part de l’ori­gen d’aquests fons fou la so­ci­e­tat ci­vil. Es trac­ta d’un cas atí­pic, ja que la gran ma­jo­ria de bi­bli­o­te­ques na­ci­o­nals de la res­ta d’Eu­ro­pa són el re­sul­tat d’una trans­for­ma­ció de bi­bli­o­te­ques re­ials, de mo­nes­tirs o de col·lec­ci­ons pri­va­des. En el cas de Ca­ta­lu­nya es trac­ta d’una bi­bli­o­te­ca cre­a­da des de ze­ro per la so­ci­e­tat ci­vil”.

La se­go­na no­tí­cia té a veu­re jus­ta­ment amb la Vi­qui­pè­dia. Un tuit seu del dia 8 de­ia: “Hem as­so­lit l’ar­ti­cle 600.000 amb la bi­o­gra­fia de Pu­ra Ve­lar­de. L’ha cre­a­da en @xa­vi­degr a les 22.20 h en una dis­pu­ta amb 5 ar­ti­cles més en el ma­teix mi­nut”. L’en­ci­clo­pè­dia col·la­bo­ra­ti­va en ca­ta­là és la vin­te­na del món en nom­bre d’ar­ti­cles i la se­go­na, dar­re­re de la sèr­bia, en qua­li­tat de con­tin­guts, se­gons Wiki­me­dia (l’an­gle­sa és la cin­que­na, i l’es­pa­nyo­la, la no­ve­na). I tot, com aque­lla bi­bli­o­te­ca for­ma­da amb col·lec­ci­ons par­ti­cu­lars –amb Ga­zi­el i al­tres co­e­ta­nis por­tant-hi els lli­bres amb un car­re­tó–, grà­ci­es a la so­ci­e­tat ci­vil.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.