ELS MOTS ENCREUATS

Núm 10333

La Vanguardia (Català) - - VIURE - Mà­rius Ser­ra

HORITZONTALS 1 An­tí­po­des de les ter­res so­bi­ra­nes. Lli­ga­da en pi­lo­ta pi­ca­da. 2 Em­pre­nya­ment. Les se­nyo­re­tes d’Avi­nyó pi­cas­si­a­nes ho eren. 3 Pal­me­re­ta. Bui­do am­po­lles. D’aques­ta ma­ne­ra. 4 Vent que du­ra po­ca es­to­na. Re­pe­tei­xi. Es­cai­re. 5 Trans­port molt rà­pid. Grup fun­ci­o­nal que re­sul­ta de l’eli­mi­na­ció d’un hi­dro­gen en un hi­dro­car­bur aro­mà­tic. No­sa ana­e­rò­bi­ca. 6 Prin­ci­pi d’il·lu­mi­na­ció. Cau­sar dany a al­gú. Er­mi­tes gens lle­gen­dà­ri­es. 7 As. Ta­lla l’apèn­dix poste­ri­or de la sar­gan­ta­na. Bar­ranc de fon­dà­ria in­ter­mi­na­ble. 8 Moi­xi­na que no us per­met vo­ca­lit­zar. En aquell in­dret pa­lin­drò­mic. Es­ta­ció de ser­vei al bell mig del de­sert. 9 Lla­ça­da a l’oba­ga. Ocell ra­pi­nyai­re que viu als bos­cos. Ar­rel, tam­bé. 10 Que no du­ra gens. Xis­cle de co­iot. Qua­ran­ta-nou. 11 De­vas­ta­dor com el cli­ma del Sà­ha­ra. Tomb. Flui­xa. 12 La part da­van­te­ra de l’avió. Au­to­mò­bil tan­cat, amb dos se­ients i du­es por­tes. Aques­tes fan de guar­da­es­pat­lles del punt vo­lat. Ni­tro­gen. 13 Greix pos­ses­siu. Ca­sa­no­ves bi­o­quí­mics que sem­blen de Bil­bao. En un cert sen­tit, fus­ta bo­na. 14 En­de­vi­na­lla cul­ta. Cri­mi­nal.

VERTICALS 1 Re­po­sa­va al llit tot mos­trant la ca­ra. Peu com­post de du­es síl·la­bes, la pri­me­ra breu i la se­go­na llar­ga. El més ruc de la ba­se. 2 Re­la­tiu al sis­te­ma de pe­sos ro­mà ba­sat en l’un­ça de pes equi­va­lent a l’as. Xam­pur­re­ja­ven una llen­gua. 3 Trans­pi­ra­ré en veu­re ju­gar l’uru­gua­ià Luis Suá­rez. Al vol­tant. Crit de quei­xa que tro­bem aquí. 4 En du­es pa­rau­les, afir­men la pre­sèn­cia de les pri­me­res flors que es­cla­ten a la pri­ma­ve­ra. Com­pany de pla­er i de do­lor. Punt de mà­xim pla­er se­xu­al. 5 Sím­bol de pla­ta. Cris­tià or­de­nat que té la mis­sió d’aju­dar el pre­ve­re en les fun­ci­ons li­túr­gi­ques. De­du­ïm, tam­bé.6 Ni­tro­gen. Ca­pa de pin­tu­ra. Re­la­tiu als ases o bé a un ce­ta­ci de­ter­mi­nat. Ho ex­treu del sub­sol. 7 Al fi­nal, era as­te­ca. Vi­es ex­cre­men­tí­ci­es. Con­té l’he­rèn­cia més in­con­tes­ta­ble. 8 Em sub­mer­gi­ré. El dei­xà com mort. Bo. 9 Càn­tir, se­gons on. Bot. So­fre. 10 Ní­quel. Ho faig a cons­ci­èn­cia. Fa­ti­gat. 11 Fer ser­vir. Fi­ord a la ga­lle­ga. En un cert sen­tit, l’in­sec­te del rusc. 12 Re­me­nin els troncs a la llar de foc. És­ser avo­cà­lic. Cam­pi­ons de la ba­ra­lla. 13 Ín­dex es­cap­çat. Ca­das­cu­na de les du­es parts en què es di­vi­deix l’eix de les ro­des mo­trius dels ca­mi­ons. Has per­dut la por­te­ria de rug­bi. 14 Aco­lli­ré és­sers ne­ces­si­tats. Xu­ti fal­tes.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.