Passos Coelho afronta el moment més difícil com a primer ministre

El primer ministre, Passos Coelho, va anar massa lluny en la seva aposta per complir “peti qui peti” amb la troica i per impulsar la devaluació interna de Portugal, que consisteix a abaixar els salaris com a substitut de la depreciació monetària. El rebuig de la seva proposta d’apujar l’any que ve la quota de la Seguretat Social als treballadors era tan generalitzat que el primer ministre ja gairebé només tenia dues alternatives: o fer marxa enrere o caure. De fet, les últimes setmanes a Portugal va començar a parlar-se als mitjans de comunicació d’un possible canvi de Govern, malgrat que amb prou feines han passat 15 mesos des que la coalició del PSD de Passos Coelho i el CDS de Paulo Portas va desbancar el socialista Sócrates, que va ser qui l’abril del 2011 va demanar el rescat internacional de Portugal.

La rebaixa de la quota empre- sarial de la Seguretat Social per afavorir els sectors exportadors i, en teoria, crear ocupació, era una antiga recomanació de la troica. La idea inicial era finançar-la apujant l’IVA, però ja és del 23% i la recaptació està caient. Apressat per aquesta reducció dels ingressos i per l’augment de les despeses que suposa l’escalada de l’atur, Passos Coelho va trobar el que el representant de l’FMI fins i tot va criticar com una “mesura creativa”: que els empleats pa- guessin la rebaixa de la quota per als seus patrons.

El balanç és desastrós per a Passos Coelho. Segons una enquesta de la Universitat Catòlica publicada aquesta setmana i efectuada en plena onada de descontentament, el seu partit, el PSD, rebria una patacada descomunal i perdria davant el PS, amb un notable reforç dels partits d’esquerra.

També s’ha esquerdat la cohesió del Govern. Les crítiques de Paulo Portas van propiciar que el PSD el cridés a capítol. Els dos socis diuen que la crisi està resolta, però la seva crida a la unitat no passa ara per ara d’un acte de voluntarisme.

L’altre gran damnificat és el totpoderós ministre de Finances, Vítor Gaspar, considerat com l’home de Berlín a Lisboa. Divendres va passar pel tràngol d’haver d’explicar-se davant el Consell d’Estat, convocat pel president de la República, el conservador Aníbal Cavaco Silva, qui ha donat senyals del seu malestar amb el Govern.

Portugal, que funciona com un laboratori d’Espanya en la crisi de l’euro, està extenuat. No aconsegueix complir els molt exigents objectius del rescat i la seva societat ha passat de la mansuetud a la indignació. El còctel de forta recessió, atur, empobriment i emigració, sense un horitzó de millora, ha desembocat en un escenari de gran incertesa.