La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una visió de la riba sud
“Democratitzar no només és cosa d’una ‘primavera’”, afirma Fatal·lah Sijilmassi
La normalització democràtica als països de la Mediterrània del sud i de l’est no és cosa d’una sola primavera”, afirma el secretari general de la Unió per la Mediterrània (UpM).
Fatal·lah Sijilmassi, diplomàtic i polític marroquí d’alta volada –qui, entre altres missions, va ser ambaixador del seu país a París durant un quadrienni– va parlar al Cidob de Barcelona davant una important audiència d’experts i membres de la UpM i d’altres representacions d’elevat rang convocats per Carles Gasòliba, president de l’acreditat think tank català.
Gasòliba va dirigir la interessant sessió, que va obrir amb un discurs fent ressaltar l’expectació despertada per la UpM acabada de renovar, a la qual s’incorpora la mateixa Unió Europea. Presència simptomàtica reflectida en el discurs de Josep M. de Puig en nom del Moviment Europeu català que presideix i per l’assistència a l’acte de l’ambaixador Senén Florensa, secretari general d’Exteriors de la Generalitat.
Sijilmassi, que el 1995 va ser patrocinador de l’elecció de Barcelona com a seu de la UpM, va lamentar el temps perdut en el funcionament d’un organisme tan necessari. Temps que es tracta ara de recuperar amb accions immediates d’impuls i coordinació. Al marge de problemes polítics interns que concerneixen l’autonomia de cadascun dels estats.
Sijilmassi va destacar l’esforç conjunt que els toca fer amb urgència a Brussel·les i la UpM, tant en el terreny econòmic com en el social. Deixant de banda qüestions del passat i concentrant l’atenció en projectes futurs d’acord amb els interessos mutus que la lògica d’ineludible sinergia obliga a tenir en compte entre est i oest i nord i sud dels països mediterranis.
En el curs del debat, Sijilmassi no va eludir la pregunta de La
sobre l’actual situació del descontrolat territori de Mali. Malgrat el caràcter polític del tema, l’il·lustre diplomàtic, privilegiat observador, com a veí de l’estratègic estat saharià, va declarar que, en efecte, la situació és “molt greu i preocupant”. Va afegir que afecta directament l’estabilitat i centralitat mateixa dels països del litoral nord-africà, amenaçat per activitats terroristes a la qual caldrà posar límit.
El mateix dia, el ministre d’Exteriors del Govern de Rajoy, José Manuel García-Margallo, confirmava a Pedralbes la inquietud que provoquen els problemes d’inseguretat en aquella zona sahariana. Incerteses que desconcerten dia rere dia l’horitzó de les esferes mediàtiques, començant pel candent conflicte de Mali, territori incontrolable excepte, encara, el sud, la legítima autoritat del qual es veu forçada a demanar ajuda a les Nacions Unides. Justament el famós pintor mallorquí Miquel Barceló, amant del lloc, igual que el nostre company, el premiat fotoreporter Kim Manresa, que tant ha contribuït al culturalisme hispanoafricanista, reconeixen el risc que suposaria el retorn a aquest país.
Bon coneixedor de la realitat, Barceló opina que el continent africà necessita la doble presèn- cia dels Estats Units i la Xina, les dues superpotències mútuament interdependents.
La influència de Pequín sobre el comerç exterior africà fa anys
El secretari general de la Unió per la Mediterrània adverteix que Mali és al caire de l’abisme
que és un fet evident. No és cap novetat. Menys coneguda és la tasca de Washington fomentada sota les missions de Colin Powell, que va ser cap del Pentà- gon i després secretari del Departament d’Estat. Va comptar amb l’eficaç ajuda de l’ambaixadora Ruth Davis, que des del càrrec de cap del personal de l’esmentat ministeri va contribuir a la formació i desplegament d’uns 1.500 diplomàtics i funcionaris afroamericans destinats a seus consulars ianquis.
L’actual situació euroafricana em recorda un episodi de la carrera política de Paul-Henri Spaak. Als anys cinquanta, el cèlebre estadista socialista belga compartia la visió política que va salvar la llibertat d’Occident. Això no va ser obstacle per afirmar que a Stalin i a les pors que inspirava es va deure l’èxit i acceleració del projecte europeista.
Una cosa semblant podria dir-se avui respecte a la influència que exerceix el radicalisme dels hereus de Bin Laden sobre els que tenen la responsabilitat d’aturar el terrorisme.