La Vanguardia (Català-1ª edició)
“La llengua i la història dels pobles són realitats sublims”
coneixen el missatge de Crist des de fa temps, estan ara marcats per un fort secularisme, que tendeix a separar la fe de la vida.
En altres regions del món, per desgràcia, el desafiament per als cristians és molt més dramàtic: persecucions, atemptats terribles. La llibertat religiosa i la supervivència dels cristians és una qüestió crucial per al Vaticà? La persecució o les dificultats que pateixen els cristians en diferents països és certament una qüestió important per a la Santa Seu des de sempre, no només pel bé dels cristians sinó també de les nacions a les quals pertanyen i al bé de les quals contribueixen de maneres diverses. Pensant per exemple en la situació a l’Orient Mitjà, estic convençut que la disminució de la presència cristiana no és només un dany per a l’Església sinó que és també una pèrdua per a tota la societat, com reconeixen molts musulmans. Per això és tan important la llibertat religiosa, que està en la base del respecte dels lers d’exiliats i refugiats. És una crisi complicada en què s’entremesclen diferents factors i en què està en perill no només la comunitat cristiana sinó tota la societat. Els cristians, que són presents a Síria des del començament del cristianisme, desitgen continuar contribuint, com han fet al llarg de la història, al bé comú de la societat. A la Síria del demà la presència dels cristians com a constructors de pau i artífexs de reconciliació serà sempre fonamental. Convidem al cessament immediat de la violència, vingui d’on vin- es pot trobar el desig de més justícia i participació en la vida política, així com l’aspiració al desenvolupament de societats més democràtiques, elements que no poden no trobar una gran sintonia amb els valors que ha promogut el cristianisme i que s’han convertit en cert sentit en un patrimoni universal. Em refereixo a valors com ara la dignitat de la persona, la importància de la família, etcètera.
Alguns sectors catòlics demanen reformes profundes. Es poden esperar canvis en el futur, com, per exemple, en el camp del celibat i l’ordenació
BARCELONA “En Gaudí l’art assumeix el llenguatge teològic, parla a l’home de Déu” CANVIS EN L’ESGLÉSIA “Més que reformes estructurals, cal que hi hagi una renovació de les arrels de la fe”
Sa eminència coneix bé la realitat catalana. La visita del Papa a Barcelona, el novembre del 2010, va ser un bonic exemple de la sensibilitat de la Santa Seu envers la llengua i la cultura catalanes. La relació entre Déu i l’home contemporani és l’eix del magisteri de Benet XVI. I Barcelona, amb el seu majestuós temple de la Sagrada Família, en certa mesura representa a Europa occidental el símbol de les relacions entre el fet humà i el diví, entre la naturalesa i el sobrenatural. Per a Gaudí, l’art pot assumir el llenguatge teològic, és a dir, parlar-li a l’home de Déu. Per tant, l’art s’entén en el fons com a instrument de diàleg, de comunió entre naturalesa i gràcia. També la llengua és instrument de comunió posant els homes en comunió amb Déu i entre ells. La història de tots els pobles, les seves expressions artisticoculturals i la seva llengua són realitats sublims que tenen sentit en la mesura que cada persona les ha rebut per conèixer a través d’elles la presència de Déu en la pròpia vida.