La Vanguardia (Català-1ª edició)
Judici sumaríssim d’inconstitucionalitat
ECarles Viver Pi-Sunyer l refús de la proposta de pacte fiscal català per part del president del Govern de l’Estat, Mariano Rajoy, no crec que en aquests moments hagi sorprès ningú. Sí que ho ha fet, en canvi, la utilització de la pretesa inconstitucionalitat de la proposta com a argument principal i quasi únic per basar aquest refús, així com el fet que el president espanyol no hagi cregut necessari aportar ni una sola fonamentació jurídica per tal de justificar aquesta transcendental “declaració d’inconstitucionalitat” adoptada de manera sumària i preliminar.
És més que probable que la manca de fonamentació sigui deguda, simplement, al fet que no hi ha cap bon argument jurídic per defensar aquesta decisió. És un lloc comú entre els especialistes en la matèria l’afirmació que, pel que fa al finançament autonòmic, la Constitució Espanyola es limita a establir unes escarides regles i principis, que no dissenyen un model de finançament complet ni únic; malgrat que. com és obvi, aquestes regles i principis han de ser respectades sempre que es pretengui establir en una comunitat autònoma un dels diversos models que caben dins del marc constitucional.
Aquestes regles i principis són
C. VIVER PI-SUNYER, essencialment els de solidaritat i de prohibició de privilegis econòmics i socials, la llista dels diversos tipus de tribut que corresponen a les comunitats autònomes i la regla que estableix que la potestat originària per crear tributs correspon a l’Estat. Doncs bé, ni el Concert basc ni el Conveni navarrès vulneren aquests principis –de fet el Tribunal Constitucional ha advertit que la disposició addicional de la Constitució en què es basen aquest concerts no és una clàusula que permeti incomplir la Constitució, sinó que simplement permet tenir un sistema de finançament propi sense necessitat que la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (Lofca) ho estableixi–, i, per la mateixa raó, no és impossible imaginar models de finançament respectuosos amb la Constitució basats en els amplis criteris incorporats a la proposta del Parlament tot seguint el model del concert econòmic. Cal tenir en compte que aquest criteris incloïen la solidaritat i la intervenció del legislador estatal a través de la Lofca. Res d’això no s’ha tingut en compte en fer el referit judici sumaríssim i liminar.
Certament, cal reconèixer que avui aquest debat jurídic és ja per- fectament estèril: tant com fer l’autòpsia al cadàver d’un nonat. Tanmateix, la decisió del president del Govern posa de manifest alguns problemes de fons que, no per coneguts, són menys importants ni menys necessitats de ser destacats. Així, per exemple, és cert que la Constitució i els debats sobre la constitucionalitat de les propostes polítiques sempre han format part del de-