“Mort abans que veure Espanya trencada”

José Bono publica el primer volum del seu diari i assisteix “amb tristesa” al xoc de Catalunya amb Espanya

No m’imagino Catalunya i Espanya separades i pròsperes”, va assegurar ahir José Bono a La Vanguardia. La nit anterior encara va ser més rotund: “M’agrada viure, però si he de veure Espanya trencada i desintegrada, prefereixo no veure-ho”. Voluntàriament apartat de la política, l’expresident del Congrés (20082011), exministre de Defensa (2004-2006) i expresident de Castella-la Manxa (1983-2004) observa “amb tristesa” la crisi entre Catalunya i Espanya. “No puc

LA RUPTURA? “No m’imagino Catalunya i Espanya separades i pròsperes”, adverteix

ignorar que centenars de milers de catalans no se sentin espanyols, però són més els que se senten espanyols i no volen separar-se d’Espanya”, explica.

En lloc de qualificar el paper que segons el seu parer estan exercint en aquest conflicte el Rei, Artur Mas, Mariano Rajoy, Alfredo Pérez Rubalcaba o els socialistes catalans, Bono fa un advertiment més genèric: “Si ningú no és capaç de defensar l’Espanya constitucional i integradora, creixerà la imatge d’una Espanya madrastra que serà dolenta per a Catalunya i per a Espanya”. I argumenta que “la història de Catalunya i d’Espanya, i el futur dels nostres fills, exigeixen que reconeguem la diferent identitat de Catalunya, sense que això signifiqui desigualtat ni privilegis”.

Però adverteix: “Quan es defensa que pagar més impostos atorga més drets, la solidaritat queda danyada amb metàstasi”. I només troba una solució per a l’actual clima de confrontació: “Calen acords i amb urgència”. “Grandíssim alliberament”. Des de fa anys, Bono acostuma a fer passar una bona estona als convidats a la casa de Toledo on viu llegint-los alguns capítols, farcits d’anècdotes saboroses, del diari que va començar a escriure el 8 d’abril del 1992, el dia en què va trencar amb Alfonso Guerra. “El 12 de desembre de l’any passat vaig deixar d’escriure i va ser un grandíssim alliberament –confessa ara–. Dos dies després vaig fer

LA DADA 62 anys i em vaig regalar no continuar prenent notes”. Dimarts vinent presentarà en societat i arribarà a les llibreries Les voy a contar (Planeta), el primer volum. “És un llibre de diaris, no de memòries, que de vegades són fràgils i interessades”, diu. que se sàpiga el que pensava. Però he fet una reivindicació de la política que fan els éssers humans, amb les seves imperfeccions i errors, no de la política de tribuna, de míting o de discurs altisonant. Algú sí que se sentirà incòmode si s’ha volgut fabricar una imatge diferent de la real”. “El millor monarca”. Bono revela al llibre algunes anècdotes del Rei, però no ha sol·licitat l’autorització de la Casa Reial per publicar-les: “La millor manera de no complicar la institució és no implicar-la –explica–. No he demanat permís, però el Rei no pot quedar malament. No sóc cortesà, però és el monarca que més ha fet per la monarquia. Molt més que els seus antecessors. Si no hagués estat el 23-F, qualsevol avantpassat seu hauria optat pels militars i no pel poble. És el millor monarca de la història”. “Els tancs, Juanito!”. Bono relata la reacció de la infanta Margarida, germana del Rei, el 23-F: “Els tancs, Juanito! Ordena que em pugin uns ous ferrats, que a mi em portaran presa els militars però no m’agafaran amb l’estómac buit, cony!”. “Pèrit en intrigues”. “No és que Guerra quedi als altars al llibre –ironitza Bono–, però també reconec les seves virtuts. Ha produït serveis importantíssims, sense la seva actuació el PSOE no hauria tingut els èxits dels anys vuitanta, i tanmateix tenia una concepció del partit molt identificada amb la seva manera de ser, el que va fer que perdés influència”. Als diaris, no obstant això, Bono el defineix com a “pèrit en intrigues”. Amics i presidents. I Felipe González? “És un dels polítics que ha trencat el motllo, de gent com Felipe no en surten tres en un segle”, respon. Zapatero? “És amic meu i ha estat el meu president”. Rubalcaba? “També és amic meu i probablement és el polític més llest que he conegut”. I Mariano Rajoy? “Deu ser un magnífic registrador de la propietat”, conclou Bono amb un somriure.