La Vanguardia (Català-1ª edició)
Musulmans vulnerables
La primera pregunta que em ve al cap: és tan vulnerable l’islam que la més mínima caricatura provoca violències excessives i fanàtiques? Recordem en aquest sentit les caricatures del profeta Mahoma i les tensions que van generar al món. Ara és un promotor immobiliari de Califòrnia, un israelianoamericà, Sam Bacile, el que ha rodat una pel·lícula molt dolenta des del punt de vista tècnic i feta per tal de ferir els musulmans en les seves creences i en la seva dignitat. He vist la pel·lícula. És tan dolenta que mai no hauria d’haver vist la llum. Però el cert és que està a la teranyina d’internet i ha fet reaccionar amb extrema violència poblacions musulmanes arreu del món.
L’origen d’aquestes reaccions espontànies i desproporcionades data del 1988, amb la fàtua de l’aiatol·là Khomeini contra Salman Rushdie, que havia publicat el llibre Versos satànics. Totes les desgràcies del món musulmà troben la seva justificació en aquesta fàtua que va tornar hipersensibles determinats musulmans respecte de qualsevol cosa que afectés la seva religió.
L’aclaparadora majoria de països musulmans no viuen en democràcia. Des que la gent ha trobat una raó per sortir a manifestar-se, ho fa. Cap govern, ni a Líbia, ni al Sudan, ni a Egipte no és capaç d’impedir una manifestació contra “una humiliació feta per un israeloamericà”. Així, es maten dos pardals d’un tret: es denuncia els Estats Units matant un dels seus ambaixadors o incendiant una de les seves ambaixa-
T. BEN JELLOUN, des i alhora s’alimenta l’odi contra Israel i la seva política d’ocupació. Amb una multitud enfurismada perquè la imatge que Sam Bacile ha donat de la religió musulmana és horrible, injusta, falsa i simplement escandalosa no es pot raonar. Es tracta de fe, de creença i de convicció. Es tracta de passió. El fet de provocar tota una comunitat en les seves creences només pot acabar malament.
L’equivocació és total. Els musulmans creuen que darrere de Sam Bacile hi ha l’Estat d’Israel o fins i tot el Pentàgon. Potser no saben que el Govern no intervé en la producció d’una pel·lícula, en l’elaboració d’un diari ni en l’elecció dels editorials i les caricatures. Pensen que tot això ho fan aquests estats per ferir el musulmà en allò que més s’estima. No saben que si als països musulmans l’Estat intervé molt sovint en la premsa o fins i tot en la cultura, Occident no fa el mateix.
No obstant això, hi ha teories segons les quals els Estats Units i Israel tenen en el punt de mira l’islam i els musulmans com a “enemic potencial”. Abans, el cinema nord-americà presentava el comunisme com el principal perill que amenaçava els Estats Units. En l’actualitat és el terrorisme d’Al-Qaida. O encara que reconeguin que no tots els musulmans són terroristes, afirmen que tot terrorista és forçosament musulmà!
La sèrie televisiva Homeland, l’emissió de la qual s’acaba d’estrenar a França, presenta aquesta tesi, fins al punt que la paranoia nord-americana arriba a sospitar que un ostatge, soldat dels EUA en mans d’Al-Qaida, hauria abraçat les tesis d’aquesta organització i s’hauria convertit a l’islam després del seu alliberament. Es pot assenyalar que un dels guionistes d’aquesta sèrie és Gideon Raff, israelià.
La relació entre Occident i l’islam està en tensió permanent. Els discursos dels líders polítics són tranquil·litzadors i condescendents. Però les mentalitats estan treballades per la ideologia de la por i l’odi a tot allò que no sigui occidental. I a l’altra banda la victòria dels islamistes després de la revolució d’allò que s’ha anomenat primavera àrab els empeny a manifestar-se i a expressar el seu rebuig a Occident.
Malgrat les declaracions de la secretària d’Estat, Hillary Clinton, la violència no s’ha aturat. És temps que intervingui el president Barack Obama i enviï un senyal potent als musulmans al món, condemnant aquesta producció viciosa i abjecta d’un promotor immobiliari que té com a passatemps favorit el foment l’odi de l’islam. Però Obama no ho farà. Perquè vol ser reelegit el proper novembre.