L’educació, un tresor públic

Camino en direcció a la feina. De sobte una olor de pa acabat de coure m’acompanya un petit tram del trajecte. Sento la lleu temptació d’entrar al forn i comprar-me un dònut ensucrat, però al final decideixo passar de llarg. Una filera de nens petits agafats d’una corda m’avancen per la vorera. Mentre els veig passar pel meu costat, amb les seves petites bates de col·legial de colors, penso que aquests seran els propers ciutadans de Badalona. Nens i nenes, la infantesa dels quals encara resta allunyada de rancors, enveges i poders, que no saben que hi ha persones que estan treballant perquè tots els nens i les nenes no tinguin les mateixes possibilitats educatives. Persones que estan construint una educació econòmica i competitiva adreçada a retallar l’extensió del dret a una educació pública per a tota la ciutadania, i així eliminar la seva construcció com a causa social. La integritat de la nostra democràcia necessita ciutadans il·lustrats, persones preparades per al diàleg, per al respecte als argu- ments i obertes a postures pròpies i alienes, en què la formació i el coneixement siguin un bé públic i les nocions d’igualtat, emancipació i democràcia no siguin reemplaçades per discursos econòmics, autonomies financeres, mercats laborals... Per això hem de combatre amb empenta aquest dur neoliberalisme desigualitari en què els actuals dirigents ens volen submergir; hem de treballar per la permanència de l’educació pública com el sistema educatiu que garanteix el dret de l’educació de tots i totes, que cobreix les necessitats de places escolars amb eficàcia i qualitat perquè tothom pugui rebre el màxim d’oportunitats en l’aprenentatge i en el desenvolupament personal i professional. Abans d’arribar a la feina trobo un altre forn, hi entro decidida i em compro un dònut ensucrat. No m’he deixat la cartera a casa!, perquè la cartera que porto està plena de llibres d’aventures i de somnis d’igualtat.