Nascuts per ser venuts

Petites empreses que han proliferat al voltant dels dispositius portàtils no només pretenen oferir de franc els serveis que també presten les multinacionals, sinó que aspiren a fer-ho més bé. Gràcies a un aliat infal·lible, internet, van començar per qüestionar el monopoli de les companyies clàssiques amb els missatges i la veu, i després es van atrevir amb els continguts audiovisuals.

Tant les estadístiques d’avui com les previsions per demà juguen a favor dels telèfons i les tauletes. I és que, per exemple, en tres anys aproximadament mil milions de persones tindran un smartphone. Aquesta xifra suposarà que el volum del negoci derivat de la utilització del mòbil com a transmissor i receptor d’informació de tota mena pujarà a un bilió d’euros.

El punt d’inici era fàcil de comprendre. Els fabricants decidien al seu aire fins on arribaven els articles que gradualment anaven posant en circulació i les operadores eren les úniques capaces de donar serveis relacionats amb les comunicacions perquè controlaven les infraestructures en exclusiva.

Però, els telèfons intel·ligents, els e-books, els iPads, els seus èmuls i la constel·lació de firmes sorgida a la seva empara, moltes de mida minúscula i a priori insignificants pel que fa al seu abast, han acabat modificant el panorama. De fet, les corporacions que fa una dècada manaven en la indústria sense que ningú els repliqués busquen el seu espai per al futur amb una certa pressa. El 90% dels mòbils venuts a Europa ja estan preparats per navegar. Quan aquesta proporció era més baixa, els més modestos van descobrir com explotar aquesta plataforma abans que la majoria de gegants del sector. Des d’aleshores, un determinat perfil d’usuari s’ha acostumat a consumir gratuïtament dades mitjançant el web. Amb independència del debat sobre la neutralitat de la xarxa, no sembla que en aquest aspecte hi hagi marxa enrere.

Els gestors de les antigues autopistes de la informació es neguen a renunciar a la seva part del botí del mercat minorista. A més, conscients que Els gestors de les antigues autopistes de la informació es neguen a renunciar a la seva part del botí del mercat minorista els vehicles dissenyats pels joves emprenedors necessiten carreteres per proveir els seus clients, estudien la possibilitat d’imposar-los un peatge. No es conformen a veure passar per davant seu milers de milions d’euros, volen quedar-se el que, al seu parer, els pertany.

La irrupció de Skype, fundada el 2003 pel danès Janus Friis i el suec Niklas Zennström i responsable d’una nova modalitat de trucades a través de l’ordinador, va portar els primers maldecaps als directius de les organitzacions convencionals. Projectes com el de la nord-americana Viber, en ascens arreu del món, especialment als Estats Units, han intensificat la transformació.

Precisament aquesta situació ha motivat que l’Associació GSM (GSMA), l’entitat promotora del Mobile World Congress que agrupa unes 800

J.LL. MICÓ, companyies de telecomunicacions, hagi llançat en l’àrea de la missatgeria instantània un competidor del popular WhatsApp, una altra start-up altament perjudicial per als interessos dels referents consolidats. Es tracta de Joyn, vàlid fins i tot per a aparells que no són intel·ligents i apte per a l’intercanvi d’arxius i per a videoconferències amb una o diverses persones simultàniament.

L’èxit de WhatsApp, creat el 2009 per dos exenginyers de Yahoo al cor tecnològic del món, Silicon Valley (Califòrnia), tenia els fonaments sobre una base simple: permetre als abonats de qualsevol operadora xatejar sense cap cost. Amb oportunitats com aquesta, que ha aconseguit captar més de tres milions d’usuaris a Espanya, qui voldria recórrer als SMS? Doncs, per sorprenent que pugui semblar, encara hi ha gent que paga pels missatges, en concret mil milions d’euros l’any 2011. No obstant això, cada vegada són menys.

És evident la decadència del model tradicional, si és que es pot aplicar aquest qualificatiu a una activitat tan jove com la que ens ocupa. La rigidesa de les grans marques, amb facturacions arximilionàries però milers d’empleats en plantilla, ha quedat en dubte davant la imaginació i l’agilitat d’empreses com WhatsApp, integrades per tot just unes desenes de treballadors.

L’equació de l’èxit sol repetir-se en cercadors i geolocalitzadors, xarxes socials i professionals, jocs i passatemps.

Són aventures digitals que poden començar a funcionar amb pocs diners, que després pràcticament no requereixen manteniment i que en última instància són venudes per molt més del que van costar –com Instagram–, perquè disposen de legions d’usuaris fidels. Aquesta és la seva raó de ser. Com es resistiran els fons d’inversió a aquestes llaminadures?

JOSEP PULIDO