Un nou context

Una altra mostra de l’augment de la vulnerabilitat social derivada de la crisi econòmica: molts nens van a escola sense haver ingerit cap aliment. Fa poc ho alertava el Casal dels Infants tot fent referència al barri del Raval de Barcelona i a altres zones de Catalunya on treballa. Una greu mancança que ens transporta trenta o quaranta anys enrere, quan organitzacions com el Casal dels Infants van encetar la seva etapa en circumstàncies que ja havíem arxivat com a record del passat.

I encara més. Segurament algunes realitats dramàtiques que es viuen a la nostra societat –més d’un milió set-centes mil llars d’Espanya amb tots els adults a l’atur, els 74 processos de desnonament que s’inicien cada dia a l’àrea metropolitana de Barcelona o els 150.000 immigrants en situació irregular que s’han quedat sense targeta sanitària– superen en gravetat les moltes precarietats que afectaven bona part de la població els anys setanta i principis dels vuitanta.

Aquest canvi de context social planteja a les oenagés nous reptes per respondre amb urgència i determinació a la tràgica situació que viuen tantes famílies. I, amb la resta de la societat civil, defensar el que s’ha aconseguit des de la transició democràtica en el desenvolupament de l’Estat de benestar i evitar el retorn a enfoca- Les oenagés afronten nous reptes per respondre amb urgència a la tràgica situació que viuen tantes famílies ments de beneficència, molt més propis d’altres temps.

En aquest entorn, força organitzacions del tercer sector estan aprofundint en aquesta especialització per ser més expertes en un àmbit d’actuació que sigui rellevant en els propers anys i, així, poderhi respondre amb la màxima qualitat i eficiència. És el cas dels bancs d’aliments, la federació dels quals ha estat guardonada amb el premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia. Des que el 1987 es va fundar el primer banc d’aliments a Barcelona, i especialment al llarg dels darrers anys, se n’ha sabut perfeccionar l’enfocament d’actuació i la xarxa de cooperació per multiplicar de manera exponencial la capacitat de recollir i repartir de franc productes alimentaris de primera necessitat.

Un altre objectiu que actualment emprenen algunes oenagés és establir aliances estratègiques amb organitzacions d’altres sectors, com empreses, fundacions, emprenedories socials, moviments ciutadans o entitats públiques especialitzades. D’aquesta manera pretenen unir les seves pròpies competències i experiències amb altres de diferents a fi de poder avançar, per exemple, en la seva capacitat d’innovació o en el seu potencial de mobilització social i incidència pública. L’accés al mercat laboral de joves en risc d’exclusió és un dels àmbits en què s’estan configurant aquestes aliances.

Les oenagés consideren imprescindibles aquests canvis per aconseguir els seus objectius, d’acord amb la seva missió, en un context cada dia més difícil. Saben que han de tenir molt present la cèlebre frase d’Albert Einstein: “Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix”.

I. CARRERAS,