Tornar a casa unes hores després

I ara un pas més. Si tot està bé, per què no marxar cap a casa al cap d’unes quantes hores? Sense ningú que t’encengui el llum, sense horaris, en la intimitat amb el petit. L’hospital de Sant Pau està enllestint un programa de mínim ingrés per continuar la tendència iniciada amb els parts naturals. La clau està en el fet que tot sigui normal i que s’estableixi un pont amb l’atenció primària per al control del nadó (proves del taló i auditives). I fer possible la relació on line amb la pacient. rebuig i l’impuls del Ministeri de Sanitat el 2007 amb la seva Estratègia per al part normal i també de la Generalitat, que va aprovar el Pla de naixement, un document que consigna les voluntats per al part de la mare, el pèndol va començar a canviar de direcció amb un pes notable.

“Però el nostre compromís no és atendre de manera diferent aquestes dones que demanen un part natural, sinó aplicar en general la filosofia d’acompanyar, donar seguretat, ser al menys intrusos possible, dialogar, explicar i respectar la voluntat de la pacient, tant si demana epidural com si reclama el contrari, i respondre amb rapidesa i eficàcia quan alguna cosa es torça”, explica el doctor Armengol.

Les sales de dilatació del nou edifici de Sant Pau no són com hauria agradat a l’equip. Els que les van pensar es van preocupar més per la seguretat en parts de risc (es tracta d’un hospital terciari que es dedica a això) i van col·locar aquest espai per néixer en un soterrani, enganxat als quiròfans. “Vam aconseguir una mica de color a les portes, uns espais més amables, no tan freds i blancs, on les hores que duri el part puguin passar d’una altra manera”, explica la llevadora i supervisora del servei, Isabel Zamora. I mostra les roselles o les orquídies que decoren l’habitació rosa o la lila. Una pantalla per col·locar les fotos, la música o la pel·li que vingui de gust, lloc –no gaire– per estar acompanya-

NO NOMÉS TECNOLOGIA L’acompanyament personal incideix en la seguretat de la mare i el curs del part TENDÈNCIA GENERAL El rebuig a parir en alguns hospitals impulsa canvis a la majoria de centres

da, pilotes, coixins, llits transformables en tota mena de seients per parir i agafar-se, i un monitoratge a distància que permet fer un volt.

“Però el nostre valor afegit és l’acompanyament”, reivindica la supervisora. Maria Llavoré, responsable de les llevadores residents, defensa que aquesta actitud millora de manera demostrable el curs del part. “Guanyen seguretat, perquè tenen una persona de referència que no va canviant contínuament, només si l’enganxa el canvi de torn, que la mantindrà informada del que li passa, de com pot alleujar el dolor, preparar el que ve... I aquesta seguretat influeix en el patiment”. Aquesta actitud, “una cosa que no es pot imposar per protocol clínic, esclar”, encomana als professionals tranquil·litat, respecte als temps i tenir present quina és la prioritat.