Sorpresa al fossat

Dinou companyies de circ es troben al castell de Montjuïc i fan passar una bona estona a la canalla

Hi ha poques coses més boniques que la cara de sorpresa d’un nen. Aconseguir-ho no és una tasca fàcil. I si en comptes d’una en són centenars, ja és una tasca titànica, solament a l’abast d’unes quantes professions: mags, malabaristes, pallassos, mims, equilibristes... De totes n’hi havia representació ahir als fossats de Montjuïc, lloc on es du a terme una de les atraccions de la Mercè: el Castell del Circ, o la recerca de la sorpresa infantil.

La tardor s’acostava a Barcelona amb una calor de primera, intensa a la muntanya de Montjuïc, on centenars de pares havien pujat per dur la seva prole a veure circ. Els escenaris es distribueixen als afores de la muralla, als fossats de Santa Eulàlia, de l’Oest, al Racó Poètic i al Camí de Dalt. On 19 companyies alternen espectacles de tota mena corresponents a les especialitats circenses. Allà, un pallasso anima el seu company –disfressat de vianant gras– perquè domini un monocicle, i encara que al principi s’hi mostra matusser, al final arriba a rodar ajudant-se d’una sola cama. Allà, un peculiar home orquestra combina la bateria amb els titelles. En un altre punt, uns còmics sorprenen el públic primer vestits d’operaris i després de discotequers dels anys vuitanta, que per fer ambient disfressen també diverses mares del públic.

L’escenari principal es troba al fossat de Santa Eulàlia, el primer on s’arriba des de la porta del castell. Hi actua el Cirque Éloize, l’atracció principal de l’esdeveniment, de la ciutat convidada a les festes, Mont-real. Els canadencs combinen números clàssics, com per exemple les maces, amb d’altres de contemporanis, com els equilibris amb teles; i tot això amb coreografies que doten de musicalitat i teatralitat la seva representació.

De l’estranger també han arribat dues companyies més, La Mi-

Als voltants de la muralla del castell, diversos escenaris acullen els artistes circenses

ni Compagnie, francesa, i Karromato, txeca. La resta són agrupacions catalanes excepte una, que és andalusa.

Però els autèntics protagonistes eren els més menuts de cada casa; espectadors en tots els escenaris. A més, també tenen a la seva disposició carpes on aprendre tècniques circenses, una altra on disfressar-se i fer-se fotografies i un espai per a jocs.

De l’afluència de ciutadans amb motiu de les festes de la Mercè també es va beneficiar el mateix castell, poc freqüentat pels barcelonins i més popular entre els turistes, potser per la seva mala memòria: la fortalesa ha defensat l’urbs en comptades ocasions, però ha estat recurrent com a masmorra o mur de contenció. No és un dels llocs que figura als itineraris dels barcelonins, tal com ahir ho resumia una noia al seu company, mentre s’apropava a la porta: “Aprofitem que és la Mercè, perquè si no...”.

Però ahir Montjuïc desprenia l’olor de les paradetes dels entrepans, feia sonar música de circ i s’expressava en frases recurrents a les pistes, perquè la Mercè va congregar el circ als fossats del castell. Per aconseguir una de les coses més difícils i alhora més boniques: la sorpresa dels nens.

SAGRADA FAMÍLIA