La Vanguardia (Català-1ª edició)
Caterina, Caterina...
Això de ser princesa cada cop és més difícil. Els nous temps no encaixen gaire amb els vells costums ni amb les maneres de les generacions més joves. L’última adquisició de les cases reials és la princesa Caterina, duquessa de Cambridge, casada amb el príncep Guillem i cridada a ser la successora de Diana de Gal·les. Aquests darrers dies Caterina ha estat protagonista per la seva reeixida gira per antigues colònies angleses d’Àsia i el Pacífic, en què ha desplegat el seu encant i un vestuari adequat i pensat per a cada ocasió.
El viatge ha quedat eclipsat per l’aparició, en dues revistes de França i Itàlia, d’unes fotos de la jove mentre prenia el sol en topless, a la terrassa d’una casa durant unes vacances a França. Unes imatges que s’han completat aquests dies amb la publicació en una revista danesa d’altres fotos en què Caterina apareix
EXTRAMURS nua mentre es canvia de banyador.
Els advocats dels ducs de Cambridge es van posar en marxa per impedir-ne la difusió mentre els encarregats de premsa de Buckingham Palace apel·laven al fantasma de Diana per demanar als periodistes que deixessin Caterina en pau.
Els advocats i cortesans
Les princeses no es poden permetre fer en privat el que no vulguin que sigui públic
fan la seva feina, que no és altra que protegir les persones reals, igual que els paparazzis, que persegueixen les princeses des que van deixar la protecció dels murs de palau per gaudir dels plaers de la vida mundana.
Primer van enganxar Paola de Bèlgica, casada, co- quetejant amb un comte italofrancès a les platges de Sardenya; després van perseguir Carolina de Mònaco en les seves escapades a París, i finalment van arribar als temps de Lady Di, que durant tota la seva curta vida va mantenir una relació d’amor-odi amb els fotògrafs.
Les princeses s’han convertit en celebritats perquè les monarquies necessiten estrelles mediàtiques, però aquest nou escenari no està fet per a persones que se suposa que tenen vides exemplars. A una actriu o cantant, i més en aquests moments de provocacions i escàndols, fins i tot li pot convenir que la pesquin nua, però una princesa no s’ho pot permetre. No perquè sigui una immoralitat, que no ho és, sinó perquè en els temps que corren, les princeses no poden fer en privat res del que no vulguin que sigui públic. Aquest és el peatge que han de pagar, i si no els agrada, ja ho saben...