La Vanguardia (Català-1ª edició)
Ben Affleck i Maribel Verdú, bons i bonics
Ovacions per a ‘Blancanieves’ i ‘Argo’ a Sant Sebastià
Sant Sebastià
Això no podia començar millor. Blancanieves, del bilbaí Pablo Berger, primera pel·lícula a concurs en aquesta 60a edició del Festival de Cinema de Sant Sebastià, es va emportar una ovació rotunda i de passada va omplir el Kursaal de bellesa, de la cinematogràfica, i de l’altra, també. Maribel Verdú, Macarena García, Sofía Oria i Ángela Molina, elenc de la bonica marcianada de Pablo Berger – Blancanieves muda però simfònica, plena de toros, copla i misèria–, van atreure totes les mirades després de la més que reeixida projecció d’aquesta reinvenció del conte clàssic les ambicions estètica i narrativa de la qual converteixen The artist –la proximitat temporal de la qual, mal que li pesi a Berger, i consta que li pesa, la convertirà en inevitable referència– en un simple tot i que feliç exercici d’homenatge recreatiu.
Maribel Verdú, d’actualitat per la biografia acabada de publicar, crea aquí una madrastra dolentíssima –infermera que sedueix un torero que acaba de rebre una cornada, ja saben com qui–, cap de cartell d’aquesta insòlita producció. La seva posició l’obliga a fer-se amb les dues madrastres recents, Charlize Theron i Julia Roberts, duta a l’univers mític de la vilesa. “Per mi ha estat un plaer. Acostumada a fer de pobre, amb pocs recursos... Què t’haig de dir, la Guerra Civil, xal, botes de borrec... De sobte, dies i dies, vinga proves... Em van fer 18 de vestits i tocats, i perruques i maquillatge”, explicava al periodista Mateo Sancho, de Efe, minuts després de la roda de premsa. I sobre la seva exhibició de maldat: “Perdona? Aprofundiment psicològic? No. Treball per divertir-me, per gaudir”.
Completava la secció oficial, encara que fos de concurs, en aquesta enlluernadora arrencada de Zinemaldia, Argo, dirigida i protagonitzada per Ben Affleck, un altre guapo, gendre model i
L’actor va desmentir els rumors sobre la seva tornada a l’univers de les adaptacions de superherois
avesat cineasta. Argo rep el seu nom d’una operació secreta de la CIA durant la crisi dels ostatges de Teheran (1979-1981), de l’existència de la qual no se’n va saber res fins que el govern Clinton va desclassificar els papers. Simpàtic i perspicaç, Affleck no va tenir problema a desmentir els rumors que el situaven en la futura producció sobre la Lliga de la Justícia o en una seqüela de Daredevil basada en el còmic Born again, de Frank Miller. Sobre això va admetre que “quan t’has estampat contra una paret, convé deixar pas a un altre” –en al·lusió al desastre crític i financer que va ser Daredevil–. Hi ha produccions, va explicar, que triguen tant a posar-se dretes que donen temps perquè s’especuli sobre molts noms. “M’afalaga que es digui això, perquè significa que algú pensa que puc fer aquest paper i això és bo. De fet, escriviu sisplau que sono per a El padrino 5”, va suplicar Affleck, el nom del qual ja sona per a una possible cinquena part d’El padrí.