Va descobrir l’azidodesoxitimidina (AZT) a la seva ciutat natal, Detroit, el 1964, i van haver de passar més de dues dècades perquè s’adonés que ell mateix va crear el primer fàrmac que actuava contra la sida. Jerome Horwitz va creure que el medicament que havia inventat seria un anticancerós, però el producte era tan tòxic que no va anar més enllà de la fase d’assaig amb ratolins. Quan vint anys més tard es va descobrir que la sida estava causada per un virus, el laboratori GlaxoSmithKline va buscar com trobar la solució per frenar-lo. I el 1987, l’Agència del Medicament dels EUA va aprovar el primer tractament indicat per a la sida: l’AZT de Horwitz. Malgrat que el descobriment de la malaltia, la identificació del virus que la causava i el seu tractament van ser una revolució, l’eufòria no va durar gaire. I és que aquest tractament tan sols prolongava la vida dels afectats un any, com a màxim. Encara així, una dècada després es va descobrir que combinant l’AZT amb dos fàrmacs més s’aconseguia un control efectiu de la malaltia.

El químic va viure l’evolució de la seva troballa des de lluny. No va participar en la recerca de la nova indicació del fàrmac ni tampoc en els seus beneficis perquè, davant el presumpte fracàs de feia més de vint anys, no l’havia patentat. El mateix li va passar amb dues més de les seves creacions, que es fan servir també per al tractament de la sida: el ddC i el d4T. “Teníem un llinatge molt interessant de medicaments, que només estaven esperant que arribés la malaltia adequada”, solia comentar Horwitz.

El màxim reconeixement que va obtenir va ser amb el documental Avui sóc viu. Història d’un medicament per a la sida, que ell mateix va protagonitzar. “Es va dedicar a la ciència perquè volia marcar la diferència”, va declarar la seva dona, encara que, malgrat tot, Horwitz sempre va mantenir el seu cor “en la lluita contra el càncer”.

MARTA ESCOBAR MARTÍ