Sant Joan d’àvila, el quart doctor espanyol

Monja visionària, escriptora, corresponsal de poderosos, compositora musical, botànica, guaridora, dibuixant, profetsa... Dona de múltiples talents i profunda espiritualitat, Hildegarda de Bingen, benedictina renana del segle XII molt venerada a Alemanya, serà proclamada doctora de l’Església per Benet XVI el diumenge 7 d’octubre al Vaticà.

Es farà en l’obertura del sínode dels bisbes per a la nova evangelització, i amb ella també es proclamarà doctor el sacerdot espanyol del segle XVI sant Joan d’Àvila. Hildegarda de Bingen (1089-1179) es convertirà així en la quarta dona que assoleix aquest rang en l’Església catòlica, després de Teresa de Jesús, Caterina de Siena i Teresa de Lisieux. La xifra de doctors i doctores de l’Església –títol que es confereix a sants que, amb la seva vida i escrits, han il·luminat la doctrina catòlica– ascendirà aquell dia a 35.

La mirada d’Hildegarda, coneguda al seu país com la sibil·la del Rin per les seves qualitats profètiques, passa amb les seves visions un segle complex, en el qual conviuen arcaismes amb elements de modernitat. “En aquell temps, un visionari obtenia un gran carisma

El Papa va anunciar quan va visitar Madrid el 2010 que proclamaria doctor de l’Església sant Joan d’Àvila (1499-1569), un sacerdot que “va participar en la renovació cultural i religiosa de l’Església i la unitat social en les albors de la modernitat”, segons va afegir el maig passat. Serà el quart doctor espanyol, després de sant Isidor de Sevilla, santa Teresa de Jesús i sant Joan de la Creu. i reconeixement social, i a Hildegarda li va ser reconegut pel mateix Papa Eugeni III, que en el sínode de Trèveris va donar per veraces aquestes visions”, explica Victoria Cirlot, catedràtica de la Universitat Pompeu Fabra, experta en literatura medieval, i autora del llibre Vida y visiones de Hildegard von Bingen (ed. Siruela, 1997). Segons Cirlot, “en Hildegarda no es pot diferenciar entre visió i escriptura; de fet, la iconografia sempre ens la presenta rebent la il·luminació, i escrivint en taules petites”.

La monja germànica tenia una personalitat excel·lent, que ha captivat també teòriques del feminisme. El Papa compatriota li va dedicar dues catequesis el 2010, una l’1 de setembre a Castel Gandolfo i l’altra el 8 d’aquell mateix mes ja al Vaticà. Aquell dia la va saludar com a “important figura femenina de l’edat mitjana, que es va distingir per la seva saviesa espiritual i la seva santedat de vida –va dir el Papa–. Les visions místiques d’Hildegarda s’assemblen a les dels profetes de l’Antic Testament: expressant-se amb les categories culturals i religio-