La Vanguardia (Català-1ª edició)
Religió postmoderna
Presentació d’‘el reencantament postmodern’, de Josep Otón, guardonat amb el XXII premi de la Fundació Joan Maragall
El segle XX va acabar amb profecies sobre la mort de Déu en un Occident secularitzat, però el segle XXI viu el renaixement del fenomen religiós. Els discursos religiosos de la postmodernitat es basen en experiències personals al marge d’estructures confessionals i es donen en un món global.
D’això tracta El reencantament postmodern, de Josep Otón, guardonat amb el XXII premi de la Fundació Joan Maragall. L’FJM sintonitza amb l’Atri dels Gentils impulsat per Benet XVI com a espai de convivència i diàleg entre persones de diverses confessions i ideologies. El llibre de Josep Otón (Barcelona, 1963) s’incriu en aquests paràmetres.
Otón analitza la postmodernitat: “L’impacte de la crítica mo-
“Dialogar amb les espiritualitats postmodernes no és trair la identitat cristiana”
derna feia preveure la desaparició del fet religiós. La fe semblava quelcom propi d’una altra època i que quedaria eclipsada pel progrés científic i les llibertats democràtiques. Malgrat totes les reticències, el cristianisme es va haver d’adaptar als nous temps. Això li va permetre esporgar supersticions i credulitats, però conduí molts creients a actituds properes al deisme”.
L’autor ofereix consideracions i propostes des d’una perspectiva cristiana. Deixa constància que “el cristianisme se sent interpel·lat per aquest renaixement de l’espiritualitat”. Adverteix que els creients “no han de deixar-se enlluernar pels productes religiosos que, sovint adulterats, es difonen per Occi- dent gràcies a un bon màrqueting”. Afirma: “Dialogar amb les espiritualitats postmodernes no és trair la identitat cristiana”.
Josep Otón es refereix a l’expressió de la fe: “No hauria de fer por d’explorar nous llenguatges per expressar la fe i propiciar que les celebracions fossin més viscudes, festives i participades sense renunciar a la solemnitat”. Sobre el que és substancial: “El centre del missatge de l’Evangeli és el compromís amb els més febles”. També sobre la modernitat: “El cristianisme no pot renunciar als avenços de la modernitat”.
I Josep Otón fa una referència oportuna a Karl Rahner, un dels més grans teòlegs del segle XX: “Les espiritualitats alterna- tives poden ajudar al cristianisme a adonar-se del valor de l’experiència espiritual i recuperar així el patrimoni místic conservat en la seva tradició. Cal completar la intuïció d’André Malraux (el segle XXI serà místic o no serà) amb la corresponent de Karl Rahner (el cristià del segle XXI serà místic o no serà)”.
El reencantament postmodern serà presentat per Xavier Puigdollers (director general d’Afers Religiosos de la Generalitat), Brahim Yaabed (escriptor i autor de Entre imams i capellans), Josep Maria Carbonell (president de l’FJM) i Francesc Torralba (filòsof i teòleg). Serà a les 19 hores del proper dimecres, 26 a la llibreria Claret.