La Vanguardia (Català-1ª edició)
Simple immediatesa
L’àlbum es presentava com la prova de foc per a un dels valors més ferms del nou pop britànic. Era esperada com una mena de revàlida, la que havia de certificar que la banda havia passat de ser una de les sorpreses que venien a estimular l’escena del pop-rock insular, a convertir-se en un grup de rock no només d’impacte entre adolescents i joves, sinó entre aquella audiència que no viu pendent de modes i castells pirotècnics.
El quartet trenca certs motllos i, a més, exhibeix una accelerada evolució que augura sorpreses satisfactòries a curt i mitjà termini. Així és com potser caldria contemplar la seva fulgurant progressió i la seva admirable (perquè és bona) capacitat compositi-
The Vaccines
COME OF AGE
va i productiva: dos anys és el que ha transcorregut des que The Vaccines funcionen com una banda pròpiament dita, i ha estat en només dos anys el període en què han creat dos àlbums enterament inèdits d’estudi. I durant tot aquest període de temps, la banda de Justin Young, Freddie Cowan, Arni Arnason i Pete Robertson no ha parat, pràcticament, de girar en directe. Això indica diverses coses, però permet entendre que Come of age no és el disc perfecte ni l’obra que els situa al cim del pop-rock anglosaxó. Que la nova obra (i per tant el seu procés compositiu) emergeix en un període d’intensa laboriositat té els seus aspectes positius i d’altres que no ho són tant, però emmarquen el disc en la immediatesa, en el vocabulari rocker d’ara ma- teix, on expliciten la seva prevenció al divisme. I sobretot és una magnífica mostra de simplicitat musical, en la melodia i la interpretació (com la cançó de gènere grunge Weirdo).
És un projecte sens dubte honest, i hi ha un parell de cançons que resumeixen la qüestió amb encert, temes com És esgotador (fer-me tant el valent) i No serveix de res fer-se el llit. Però hi ha una sèrie de constants en aquest disc d’estrena que insinuen tasques pendents: una percussió que repeteix patró reiteradament o la veu de Carol Badillo, que plana durant massa fases en un to excessivament elevat, tot remarcant la seva cristal·lina joventut, driblant la naturalitat i homogeneïtzant la intenció.