La Vanguardia (Català-1ª edició)
Xavi exerceix d’heroi
Un cacau del capità dóna al Barça la cinquena victòria
Un cacau espectacular de Xavi que va treure les teranyines de la porteria del Granada va salvar el Barça en un partit en el qual va patir el que no està escrit. “Xavi, Xavi, Xavi,” va clamar el Camp Nou. El cervell havia exercit d’executor per donar la victòria a un Barcelona que ha de millorar de cap a peus, però que mentrestant va sumant punts fins a comptar les seves actuacions per victòries a la Lliga. Amb un rendiment mediocre i de mínims, l’equip de Vilanova fa més pressió a un Ma- drid que sortirà a jugar aquesta nit a Vallecas amb la barbaritat d’onze punts de desavantatge. Va poder marcar abans el Barça i si no ho va fer va ser perquè el porter del Granada va tenir una vetllada felicíssima, amb fins a vuit parades de mèrit. Però també és veritat que el conjunt blaugrana, i no és la primera vegada aquest curs, ni la segona, no va espavilar fins que no es va veure apressat pel marcador i pel rellotge. Per als annals quedarà el golàs de Xavi, geni i enginy. Però seria injust no esmentar Valdés, que amb empat a zero i quan el duel encarava l’últim tram li va treure un mà a mà a Orellana. Hi ha partits que així que acaben és millor oblidarlos. El d’ahir a la nit és un d’aquests. Un Barça plomís va ser incapaç d’embastar futbol en un duel que va servir com a epíleg d’una assemblea interminable, però almenys va guanyar.
Dos noms propis sobresortien en l’alineació disposada per Tito. El primer, el de Song, aposta de nou del tècnic per a la posició de central, en detriment de Bartra. El segon, el de Villa, que apareixia per un onze inicial en un partit oficial més de 9 mesos després de la seva lesió i gairebé 10 des de la seva última titularitat a la Lliga. El camerunès i l’asturià més Thiago i Alexis eren els quatre canvis ordenats per l’entrenador respecte de la trobada de Champions. Però, una vegada més, la posada en escena del Barcelona no va ser bona. Ni quant a intensitat, ni pel que fa a concentració i precisió. Quan no hi ha ritme ni compàs generar ocasions sembla molt complicat. De fet, el Barcelona amb prou feines va disposar d’oportunitats fins al descans. Un xut des de la frontal de Cesc que va desbaratar el porter del Granada i un rebuig cap a la seva porteria de Borja Gómez que va enviar a córner Toño van ser les millors opcions barcelonistes en aquesta fase.
Un balanç pobre malgrat els intents del públic (una part del qual va entonar el crit d’independència diverses vegades, començant per la dels 17m14s del primer temps) d’animar la festa i d’encomanar els seus. Però els homes de Tito no acabaven de trobar la tecla. Disfuncions que enutjaven Messi, que va fer servir els seus galons per esbroncar Alexis o Villa, que en una acció no se’n va estar de contestar-li. Accions del joc que Sandro Rosell i bona part de la seva directiva es van perdre, ja que l’assemblea de compromissaris no havia acabat. Com no van veure els dirigents blaugrana una ocasió clara de Siqueira, que va guanyar la posició a Alexis i va encarar un Valdés que va treure una mà monumental. Prova que la defensa continuava i continua generant dubtes.
Necessitava el Barcelona millo-