La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’espanyol perd i es perd
Els de Pochettino són incapaços de desplegar el seu joc i tornen a caure contra el Betis
Ni resultats, ni gols, ni joc. L’Espanyol no aconsegueix trobar una sortida a aquesta mala arrencada de temporada i ahir va tornar a caure al Benito Villamarín, on sumava des de feia més d’una dècada, per seguir amb un sol punt a la zona de descens. El pitjor, amb tot, no és això, sinó que després de desplegar un bon joc i firmar grans primeres parts, els de Pochettino no van jugar ahir a res i van ser incapaços de veure la porta rival. Les coses van a mal borràs i ja urgeix la reacció.
Insisteix Pochettino –amb cara de circumstància en una de les cabines de l’estadi bètic– en un rombe al centre del camp per sortir del forat. Ahir va quedar clar que ja no és qüestió de novetats tàctiques, sinó d’actitud. En lloc de llençar la segona part, com feia, l’Espanyol va llençar ahir la primera i després, amb un gol en contra al marcador, va ser incapaç de remuntar. I menys quan es va quedar amb 10 homes amb mitja hora de joc per davant per l’expulsió de Wakaso.
Les coses van començar a anar malament per a l’Espanyol des de bon principi. A falta de Forlín, el lesionat Baena ni cap altre correcamins per cobrir la zona de tres quarts de l’atac rival, va recórrer a Víctor Sánchez per ocupar aquesta exigent posició de pivot defensiu, amb Tejera aquesta vegada escorat a la banda dreta i Wakaso a l’esquerra. Però amb la demostrada polivalència del català no en va haver prou per contenir un Betis que a la contra i per velocitat no va trigar a trobar l’esquena al migcampista espanyolista.
Amb aquest buit entre línies i una defensa que continua fent aigües, el Betis hauria pogut ja marcar en els dos primers atacs. Tot i que va ser a pilota parada –una vegada més– com va trobar el gol. Al minut 18 Beñat va picar una falta al cor de l’àrea perquè Paulão superés en el salt tota la defensa espanyolista i jugués de cap a l’escaire de Cristian Álvarez.
Però ja aleshores la pitjor notícia no era aquesta, sinó la incapacitat que estaven demostrant els blanc-i-blaus de fer el seu joc de toc i possessió. Depenen massa els de Pochettino de Verdú, i el dia que el rival sap tapar-lo i el centrecampista tampoc no té el seu millor dia l’equip es queda sense un referent que ni la direcció de Tejera per la dreta ni la velocitat i la força de Wakaso per l’esquerra no aconsegueixen igualar. I així, poc importa jugar amb un davanter o amb dos, com ha decidit fer-ho ara l’Espanyol. Ahir, amb l’estrena de Simão com a titular. Incomprensiblement, en el bàndol oposat sí que jugava amb llibertat Beñat, repartint joc a pler.
Aquest equip de les sorprenents primeres parts ahir no va llançar una sola pilota entre els tres pals durant els 45 primers minuts i se’n va anar al vestidor sense ànima, sense recursos, sense alternatives, perdut en la gespa del Villamarín.
D’idees fixes, va insistir a mantenir Pochettino l’equip i el sistema després de la represa, deixant encarregats per als primers minuts dos canvis més de refresc que una altra cosa: Rui Fonte per Simão –que realment necessitava el canvi– i Cristian Gómez per Tejera. Sense experimentar un gran canvi, sí que va sortir l’Espanyol amb més ganes i va ser aleshores quan va firmar les primeres, i pràcticament úniques, ocasions. Wakaso va estavellar al pal esquerre de Casto un xut des de la frontal en el 53 i dos minuts després Simão rematava al travesser a la mitja volta.
Poc més, ja que el ghanès va aconseguir per fi que l’expulsessin i va deixar l’equip amb 10 amb mitja hora de joc al davant. No és que a l’acció en què va veure la segona groga la mereixés, sinó que els àrbitres ja li tenen presa la matrícula. En aquestes cir-
LA TÀCTICA Amb la polivalència de Víctor Sánchez no n’hi va haver prou en la posició de pivot defensiu FALTA DE REMATADA Aquest equip de les grans primeres parts ahir no va disparar a porteria en els primers 45 minuts
cumstàncies, l’empat, que no la remuntada, era una quimera. Ni el lliurament i il·lusió de Rui Fonte, la sorpresa agradable d’aquest Espanyol, ni saber que hi ha equips molt pitjors després de l’horrorós partit que es va veure poc abans a la Romareda, donen per a una alegria.