La Vanguardia (Català-1ª edició)
La competició és una altra cosa per al Barça
L’equip blaugrana va passar conflictes, però avui lluitarà pel seu quart títol seguit
El València havia guanyat el Regal Barcelona en els dos partits de pretemporada que els van enfrontar fa poc, però el d’ahir no era un amistós, sinó un partit de competició, i l’equip de Xavi Pascual, en una actuació amb molts alts i baixos, va saber fer-se fort els últims minuts, posar les coses al seu lloc esborrant les angúnies de l’empat a 60 amb un parcial de 17-3, i guanyar-se així una plaça a la final d’aquest vespre (19 h), en la qual buscarà el quart títol consecutiu en la Supercopa.
És natural que en aquest moment de la temporada, a una setmana del començament de la Lliga ACB (abans, dimarts i dimecres, tindrem la Lliga Catalana), els equips ofereixin molts clar- obscurs en el transcurs dels 40 minuts, i més els que, com el Barça Regal, han incorporat fa poc a la preparació molts dels seus jugadors. Un problema evident dels blaugrana va ser ahir el tir exterior, perquè el seu primer triple, de Mickeal, va trigar més de 24 minuts a arribar, després de fallar els sis primers intents. A partir d’aleshores en van entrar cinc dels nou últims.
I també: els de Pascual van estar 4m 23s sense anotar en l’últim quart, fet que els va costar encaixar un parcial de 0-11 que va portar a l’empat a 60. Però fins on no va arribar l’encert sí que ho van fer la recuperació de la bona defensa inicial i l’aprofitament d’una indiscutida superioritat física, plasmada en un clar domini del rebot (38 a 28). Una combinació que va acabar arruïnant les opcions –que semblaven anar a l’alça– dels valencians, condemnats al final per una concatenació d’errors letal.
Absent Jasikevicius per decisió tècnica, així com Navarro per culpa de la fasciïtis plantar, eren quatre els jugadors que debutaven en partit oficial al Regal Barcelona. D’ells, el robust Jawai va ser el més espectacular, especialment amb els seus alley oops; Tomic va demostrar el que ja se sap, que és molt millor en atac (6/6) que no en defensa (quatre faltes en menys de 16m); Todorovic s’ha d’endurir per ferse útil i Abrines va oferir un indici del jugador gran que apunta en tancar el tercer quart amb un triple quan faltaven 3s... i obrir el quart de la mateixa manera.
Amb aquest últim donava al seu equip un avantatge tranquil·litzador (60-49), fregant el més ampli de què havia gaudit, un 20-7 als 7m 18s després de destrossar la defensa valenciana amb vuit cistelles durant els nou primers llançaments de dos punts.
Però aquella era una impressió absolutament equivocada. No hi va haver cap tranquil·litat per als barcelonistes als minuts següents. Ben al contrari. Desencertat en atac i estranyament permissiu llavors en defensa, l’equip de Pascual va encaixar un parcial de 0-11 que quan encara faltaven 5m 51s situava el marcador en la primera igualada de la tarda: 60-60. La sorpresa planava pel Príncep Felip, però quan el València va fallar dos triples que l’haurien posat davant per primera vegada, va començar a enterrar ràpidament les seves opcions.
L’avís havia despertat la bèstia i d’aleshores fins al final, el Barça Regal, més serè, va ser un equip demolidor, inabastable.