El ‘low cost’ guanya quota de mercat i perd marge

Les aerolínies de baix cost dominen, amb prop del 60% del mercat espanyol, i incorporen serveis per guanyar rendibilitat

Les aerolínies de baix cost s’han apropiat del mercat espanyol, del qual tenen una quota del 58,3%, una xifra que pràcticament duplica la que tenien abans de l’inici de la crisi, del 31,6%. En una evolució paral·lela a la que han registrat les marques blanques en el sector de la distribució, la crisi ha disparat la presència dels vols barats al nostre país. Dominat per Ryanair, primer operador aeri a Espanya i amo i senyor de la majoria d’aeroports turístics, sis de cada deu viatgers estrangers que van arribar amb avió van viatjar en aquest tipus de companyies.

“La crisi ha disparat el nombre de companyies i rutes de baix cost, que han captat un gran nombre de passatgers, però el seu marge s’ha reduït considerablement en els últims exercicis”, as- segura Sergi Giménez, soci del despatx d’advocats Jausàs, especialista en indústria aeronàutica. Davant d’aquesta reducció de beneficis, moltes de les aerolínies han adoptat el model híbrid, que combina serveis semblants a les aerolínies tradicionals amb costos operatius de les low cost. Així mateix, les grans aerolínies de bandera –com ara Air France o la mateixa Iberia– estan en procés de crear companyies de baix cost per operar els vols de curt i mig radi.

La crisi europea ha fet efecte en els resultats de la Ryanair mateixa, autodenominada ultra low cost per diferenciar-se de la resta d’aerolínies que comencen a pervertir el model. Malgrat l’increment de passatgers, l’aerolínia irlandesa ha vist com el marge de benefici s’anava reduint considerablement. El 2011, la companyia va guanyar 401 milions d’euros, una xifra similar a la que va registrar abans de la crisi, el 2007. Però per obtenir el mateix resultat, l’aerolínia va transportar 30 milions de passatgers més

LA CRISI, UN MOTOR Els últims quatre anys, el baix cost ha passat del 32% al 58% de viatgers a Espanya MENYS BENEFICIS Ryanair, líder d’aquest mercat, ha vist caure la rendibilitat del 17% a només l’11%

i va incrementar la facturació més de 1.400 milions d’euros. Va obtenir un resultat semblant al del 2007, 401 milions d’euros. Amb això, la companyia ha re- duït el benefici del 17% a l’11% en els últims cinc anys.

“El low cost més radical només es pot mantenir amb molt de volum, però cada vegada costa més”, assegura Giménez, de Jausàs. Tornem, llavors, al paral·lelisme amb les marques blanques en el sector de la distribució, només viable per als operadors més forts que dominen el mercat.

Un dels seus principals competidors a nivell europeu, EasyJet, registra uns marges molt més ajustats. Mentre que el 2007 va registrar uns beneficis de 215 milions d’euros amb un marge de 8,6% després de transportar 37 milions passatgers i unes vendes de 2.500 milions d’euros, el 2011 va obtenir un benefici de 263 milions (6,5%) després de sumar un trànsit de 54 milions de passatgers i unes vendes de 4.042 milions d’euros. Per part seva, Vueling, una low cost molt més jove i que ja s’ha aplicat a implantar un