Horroritzant

Els meus amics xinesos m’han dit que si tenim una guerra de Barcelona contra Espanya (no saben què és Catalunya), que no em preocupi, que els amics de debò estan per quan cal. Havia avançat bastant en el convenciment a un industrial xinès sobre els avantatges d’establir-se a Barcelona però ja ha rebut des d’Alemanya una informació detallada del que passa aquí amb imatges de totes les manifestacions, civils i sindicals, explicant que Barcelona es fa independent sortint de la Unió Europea, que a més som un país trencat i, naturalment, proposant Alemanya com a destinació pacífica, europea i superprofessional. Intentarem arreglar-ho. Jo els dic als meus col·legues xinesos que els mitjans d’aquí els situen a ells en guerra amb el Japó i treuen manifestacions xineses multitudinàries destrossant cotxes japonesos, com si això fos la seva realitat diària (que no ho és). Però també els dic que si la guerra la tenen ells, que els amics estem per quan cal.

Quan vaig començar a la Xina no m’esperava que vint anys més tard ens faríem aquesta mena d’oferiments. La Xina canviarà de Govern i l’esforç que està fent per traslladar el creixement econòmic a les zones pobres, i per canviar de país exportador a país de consumidors, dificulta mantenir el 10% de creixement. La premsa internacional i els experts donen mals presagis (poc fonamentats) sobre la Xina que la premsa d’allà recull puntualment. Es crea cert disgust. Disgust aquí i disgust allà acaben igual, amb la gent marxant pels carrers. A mi em costa d’entendre-ho perquè no m’he manifestat mai.

Anar en fila no m’ha agradat mai i no he participat ni en processons ni en desfilades (me n’escapava amb imaginació quan feia la mili). Sempre em pregunto què deu treu- No m’he manifestat mai; anar en fila no m’ha agradat mai i no he participat ni en processons ni en desfilades re’n la gent a anar pel carrer en massa caminant i cridant. Al final de la passejada qualsevol problema que hi hagués continua sent-hi, però a més la imatge de l’esdeveniment desprestigia el país, foragita inversors, costa diners i hi pot haver alguna destrossa o algun ferit. No podríem trobar cap altra manera de fer les coses? La gent que arriba al poder s’hi sent còmoda: despatxos, assistents, xofers, però, sobretot, no són conscients com els fan la gara-gara. He vist gent molt rellevant del nostre país horroritzada amb les manifestacions però es guardaran molt de dir-ho en públic i pot ser que fins i tot hagin felicitat algun personatge important del Govern. A poc a poc els alts càrrecs deixen de trepitjar el terra. El seu entorn triga uns sis mesos a treure’ls de la realitat per controlar-los més bé i així guanyar poder i protegir-se.

De vegades hi ha alts càrrecs que cauen en temes fins i tot qualificables de corrupció sense ser-ne conscients del tot. Sempre algú del seu entorn troba un argument per donar la culpa de qualsevol desastre a un altre. Per cert, si som independents necessitarem un passaport i segurament, en no ser membres de la Unió Europea, necessitarem un visat per anar a Madrid o a Europa i, sens dubte, als EUA. Afortunadament no hi haurà guerra aquí ni guerra a la Xina. Només debilitat i confusió en els líders. Però tot això serà temporal. Se centraran, ja ho veuran. Ells saben que hi ha molt a fer aquí i allà.