Invertir en solucions

Lluís Pareras va estudiar Medecina i va exercir de neurocirurgià durant onze anys, però està convençut que “a la vida hi ha períodes de cinc o deu anys, i s’ha d’anar canviant. Cal il·lusió, cal canviar d’activitat per fer explotar la creativitat de cadascú”. A ell no li va costar gens escoltar la seva vena emprenedora. Ja tenia alguna experiència muntant empreses, i es va decidir a passar per l’Iese, se’n va anar a Stanford, va voltar per la Xina. I “em vaig enamorar de l’emprenedoria des de la vessant de l’inversor”. Pareras (Barcelona, 1968) va tornar a casa el 2005 amb la idea de muntar un fons de capital risc especialitzat en salut: “El sector estava encara immadur, no hi havia fons especialitzats”. Al Col·legi de Metges va crear el programa Metge Emprenedor, que ara ha quallat en la constitució d’un fons per invertir en projectes del sector salut. “Ha costat cinc anys aixecar-lo! Si alguna cosa sóc, és tossut”. L’acaba d’aprovar la CNMV, amb un primer tancament de 9 milions d’euros, amb la idea que mobilitzi fins a 20 milions.

Pareras diu que “no és que el sector sanitari estigui de moda, sinó que les xifres mundials ens diuen ara mateix que és el sector que genera més valor, el que dóna més alegries a la inversió”. Mentre exercia a Vall d’Hebron, ja va fer d’empresari creant Medicina Televisión, un canal de continguts per a metges pensat per a la televisió per satèl·lit. “No va sortir bé, però vaig aprendre molt”. I això l’ajuda ara a entendre els projectes que li arriben: “És important diferenciar una bona idea d’una oportunitat: de bones idees estic tip de veure’n; d’oportunitats, no tantes”.

Recorda molt bé la presentació del programa d’emprenedoria als metges: “Em van avisar que si venien 50 persones ja estava bé, i en van venir 500”. “Als metges els apassiona la innovació, però no parlen el llenguatge de l’emprenedoria: és només un llenguatge i l’han d’aprendre. Ja n’hi ha prou de que els metges estiguin a primera línia detectant i resolent els problemes i que altres portin les solucions al mercat”.

La progressió de projectes que reben corrobora les seves expectatives. Inicialment rebia 25 plans de negoci a l’any. “Ens vam començar a moure, a fer acords amb hospitals, els fem la gestió de la seva innovació”. Ara ja els n’arriba més d’una cada dia, 400 idees l’any. “Algunes són això, una idea; d’altres són projectes que ja estan operatius i el que volen és créixer”. Això els situa en una posició de privilegi, diu, que els ha permès convèncer Esteve, Ferrer, Abbot o

“Cal diferenciar una bona idea d’una oportunitat: de bones idees estic tip de veure’n; d’oportunitats, no tantes”

l’ICF de posar-hi diners; el Col·legi de Metges i Riva y García el gestionen al 50%.

Pareras diu que quan el van a veure els emprenedors, “faig d’advocat del diable, molts fins i tot surten enfadats!”. Però ell en coneix molt bé les reaccions: “Cronometro el temps que triguen a preguntar-me: ‘Què val la meva idea?’. Els dic: ‘La idea val 0. Si la portes al mercat, pot valer moltíssim’. El valor depèn de la seva execució”. Per tant, Pareras també és dels que creuen que la idea és un mite: “Els inversors no invertim en idees, invertim en l’execució de les idees, que la fa la gent. El factor més important en l’èxit o en el fracàs és sempre l’equip”.

Pareras té ben identificades dues tipologies bàsiques d’emprenedor. “Hi ha el qui ha detectat un problema i aporta una solució. I hi ha el qui té una solució maquíssima i està buscant el problema; aquest sempre s’ha de qüestionar... hi haurà demanda?”. I en treu el seu diagnòstic de les bones oportunitats: “Darrere d’una bona oportunitat sempre hi ha algú molt enfadat amb un problema: ha identificat un tema que sap que tindrà una demanda”. Per això passa, i molt amb les tecnologies, que hi ha coses maquíssimes però que en realitat no responen a cap gran problema. “Aleshores no té sentit invertir-hi”.

Li agrada provocar polèmica, i és crític amb el paper de les subvencions i els premis en el foment de l’emprenedoria. “Veig una correlació negativa entre els premis i l’èxit dels projectes... El paio que a mi m’interessa és el que està al garatge treballant. I això no vol dir que una empresa amb premi no sigui bona”. Afegeix que “l’assertivitat entre l’emprenedor i l’inversor és fonamental. No estem al negoci d’enganyar ningú; jo dono la meva opinió, no estic en possessió de

la veritat”. Però reconeix que ser metge l’ajuda molt. “Per invertir al sector sanitari, és evident que has de tenir el doble coneixement, científic i inversor..., però dec ser dels pocs metges, si n’hi ha cap altre, que dirigeixen un capital risc!”. Aquest era “el somni de la meva dècada”, però encara està massa concentrat a fer que sigui un èxit, per posar-se a buscar els nous reptes.

Malgrat tot, Pareras troba a faltar fer de metge. “L’adrenalina d’entrar en un quiròfan m’ha aportat molt com a persona. Ho trobaré a faltar sempre, però hi ha moltes coses per fer a la vida, i ara m’il·lusiona més la inversió”. Diu que ara està “enamorat i bocabadat” per l’emprenedoria social: projectes que intenten resoldre de manera rentable problemes socials, i junt amb el seu “àlter ego” en aquests temes, Patrícia Sáez, ho han convertit en un tema d’estudi a Capitalismo 2.0. Reconeix que “aquí encara no n’he vist cap amb retorn suficient que justifiqui inversió d’un capital risc. Però vull ser-hi a prop perquè té futur”.

És extremament gelós de la seva vida privada, però confessa dues aficions: fer de dj, i pintar nus femenins en gran format. “No pretenc ser bo ni vendre quadres, però cadascú treu les angoixes a la seva manera...”. Un dia va entrar en una botiga per comprar pintures en esprai per fer grafiti i el van felicitar: “Ets el primer client que porta americana”. Sempre sense corbata, i amb vambes: “Al capital risc americà la gent porta samarreta. A la vida s’ha d’estar còmode, i ens posem en uns embolics de correcció dels quals jo no vull ser còmplice”.

www.lavanguardia.com

GUSI BÉJER