La Vanguardia (Català-1ª edició)
Joc de reines
Una sèrie de novel·les i biografies tornen a posar de moda la reinamania
Novel·les i biografies revifen la reinamania
eines solitàries, reines consort, reines amb coratge, reines covardes, reines per obligació... totes, per acció o omissió, han deixat des de fa segles la seva empremta en la geografia monàrquica que encara genera curiositat. “Els gitanos sempre hem estat lliures. Tots els reis i prínceps de tots els llocs del món han pretès doblegar-nos i mai no ho han aconseguit. Mai no podran amb la nostra raça; som millors que tots ells, més intel·ligents. En tenim prou amb poca cosa. Res ni ningú no ens lliga. Ens és igual el risc. Així és com sempre hem viscut”, explicava Milagros Carmona, néta de Melchor, protagonista de La reina descalça d’Ildefonso Falcones, un dels títols estrella del darrer Sant Jordi.
Aquesta jove gitana de Triana la família de la qual es dedica al contraban de tabac i a repartir la bonaventura i que ha crescut seguint l’exemple del seu avi i els consells de la seva mare sobre la seva raça, l’encerta, tenint en compte com ens expliquen que han estat algunes vides de reines. Veritables suplicis. Diversos títols de recent factura –els tres últims anys– han format un grup de novel·les i biografies sobre reines (exceptuant les que encara viuen) que bé podria tornar a deslligar la reinamania. Com han estat les seves vides? Reines o esclaves de la cort? Què ens ha arribat d’elles que sigui cert i què ha estat només llegenda? Encara molt menys lliures del que vam imaginar van ser Blanca de Castella, Ana Bolena o la mateixa Isabel II.
Ana Bolena
Una decapitació llegendària
Hilary Mantel va ser la primera dona que va aconseguir guanyar, en dues ocasions, el prestigiós Man Booker Prize a la millor novel·la original en llengua anglesa. La segona, el 2012, gràcies a la seva obra. Una reina en el es
trado, editada a Espanya per Destino. Nascuda al Regne Unit el 1952, l’autora va reconèixer que, curiosament, les dues experiències que més li han servit per entendre l’ésser humà –ergo per escriure les seves novel·les– són haver estudiat dret i treballar en un hospital geriàtric.
Ens situem a Anglaterra l’any 1535. Després de divorciar-se de Caterina d’Aragó –i separar-se de l’església de Roma– Enric VIII es casa amb Ana Bolena. El rei, atrapat en un matrimoni que no li dóna el que més desitja –un fill home– prefereix escollir un camí amb trampes. Thomas Crownwell, el seu home de confiança, fa servir la seva astúcia i es converteix en personatge essencial de l’escena.
La destrucció d’Ana Bolena, de la reputació que l’acompanyarà i, finalment, de la seva pròpia vida –desenes de versions sobre la seva decapitació– és un castell d’episodis aterridors en la historiografia anglesa. La novel·la de Mantel confecciona un fascinant relat protagonitzat per la dinastia dels Tudor.
Blanca de Castella
L’hàbit cistercenc
Batejada pels seus contemporanis com a “reina bona i justicie- ra” Blanca de Castella és un personatge que se’ns presenta ple de coratge i fortalesa a La reina Blanca de Castilla (El Acantilado) de Régine Pernoud. Gràcies a la traducció de José Ramón Monreal és possible imaginar com va ser la vida de Blanca, néta de la carismàtica Elionor d’Aquitània (al cinema, fantàstica Katharine Hepburn), filla d’Alfons VIII de Castella, esposa de Lluís VIII de França i mare de Sant Lluís.
Régine Pernoud (Château-Cinon, 1909-París 1998) va ser tossuda investigadora, doctorada en lletres per la universitat d’Ais de Provença. Conservadora al Museu d’Història de França, als Arxius Nacionals i al Centre Juana d’Arc d’Orleans, en aquesta novel·la aconsegueix traçar amb minuciositat els reptes, dubtes i aspiracions de Blanca de Castella, una dona amb fama de distant, obsessionada amb el retorn del seu fill Lluís, programada per ser reina. “Per això la van fer creuar el Pirineu i seguir el llarg camí cap a Normandia, on es van celebrar les seves núpcies”.
El novembre del 1252, la reina Blanca cau malalta a Melun i expressa la seva intenció de prendre l’hàbit i fer-se religiosa fins a
la seva mort, succeís el que succeís. “Era doncs un acte d’abandonament, renunciava lliurement al poder real per entrar en el religiós”, explica la seva biògrafa. A partir d’aquest moment està sota l’obediència de l’abadessa de Maubuisson, el convent que havia fundat i al que tantes donacions havia fet.
“Havia deixat de ser reina per ser esclava del Senyor”. Es va fer traslladar fins a un rústic llit de palla i allà, amb l’hàbit cistercenc, la nobilíssima castellana diuen que va morir resant, en veu molt tènue, les seves pregàries. “Era el 26 o 27 de novembre del 1252, a primeres hores de la tarda, cap a les tres...”.
Peronella d’Aragó
La marca al clatell
Casada als catorze anys amb Ramon Berenguer IV, un home endurit per les batalles i vint anys més gran que ella, Peronella d’Aragó coneix l’amor de la mà del trobador Guillem de Vilarasa. Instal·lada a Vila Maior, té per confident la seva dama, la Loreto.
Confidències d’una reina (Columna), de Teresa Sagrera, detalla la vida de Peronella d’Aragó, una reina, diu la llegenda, “que es debat entre l’amor i l’obligació cap al seu país”. Peronella va néixer a Osca l’any 1136 i “les dues voltes i el nus del seu cordó umbilical van ser interpretats pels presents com a signes que algú molt important acabava d’arribar al món”. Predestinada, segons els seus contemporanis, a un vida complexa, també Posseïa aquesta petita marca al clatell que “distingia les persones amb un destí excepcional”.
L’obra va ser la finalista del Premi Néstor Luján de Novel·la Històrica 2012. Teresa Sagrera, nascuda a Sant Pere de Vilamajor el 1966, és mestra de primària i treballa des del 2006 per al Centre d’Estudis de Sant Pere de Vilamajor. La seva novel·la recrea les intrigues de la cort i la manera en què Peronella intenta escapolir-se d’aquesta atmosfera asfixiant.
Caterina d’Aragó
Soferta reina d’Anglaterra
La vida de la infanta espanyola que es convertiria en reina d’Anglaterra va canviar el curs de la història dels Tudor. Filla dels Reis Catòlics, va anar als 15 anys cap a Anglaterra per a ser primer esposa d’Artur, príncep de Gal·les, i del germà, que el 1509 es va convertir en Enric VIII, rei d’Anglaterra. Ell mateix va anul·lar el matrimoni –ella no podia donar-li un fill home– i es va enfrontar a l’Església de Roma, de qui va separar Anglaterra a fi de casar-se amb Ana Bolena.
REINES O ESCLAVES? Què és cert i què és llegenda? Encara van ser molt menys lliures del que hem imaginat NOVEL·LA D’ANA BOLENA Hilary Mantel va guanyar el Man Booker Prize per ‘Una reina en el estrado’ CATERINA D’ARAGÓ Tremlett, resident a Espanya des dels 90, va triar un personatge amb arestes
El resultat d’anys d’investigació sobre aquest personatge és Catalina de Aragón (Ed. Crítica), una novel·la –traducció castellana d’Efrén del Valle– sobre la dona que va compartir el tron durant vint-i-quatre anys i va governar el regne mentre el seu marit feia la guerra a França. “La bibliografia catòlica aviat la va convertir en enlluernador exemple de feminitat pietosa, en contrast amb el seu cruel marit”.
Giles Tremlett, llicenciat en Antropologia per la Universitat d’Oxford i corresponsal de The Guardian a Espanya, on viu des de finals dels 90, va consultar manuscrits originals a The British Library i va travar una investigació que desxifra la veritat d’un personatge turmentat i complex. Una història que, en la ficció, arrenca el 14 de novembre del 1501 d’un llit del palau episcopal de Londres.