La Vanguardia (Català-1ª edició)
Mas-colell intensifica els contactes per decidir sobre la pròrroga del pressupost
El conseller busca amb Mas i els dirigents de CIU i ERC el millor escenari per als comptes
El Govern, en la reunió de demà –la darrera del curs polític abans de les vacances–, tindrà l’última paraula sobre la pròrroga del pressupost del 2013. Però la decisió l’adoptarà en funció dels criteris que li aporti el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, que en les últimes hores està intensificant els contactes per carregarse de raons a la recerca del millor escenari possible, a partir de l’encàrrec específic sobre l’assumpte que li ha fet el mateix president de la Generalitat, Artur Mas.
Els contactes, alguns en forma de reunions, van començar, de fet, l’endemà de saber-se, en la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, que l’objectiu de dèficit del present exercici per a Catalunya quedava fixat en l’1,58%. Un límit molt allunyat del 2,15% –un terç del 6,30% que correspon al conjunt de l’Estat– reclamat per la Generalitat i que, a parer dels màxims responsables del Govern i dels partits que li donen suport, fa del tot inviable la confecció d’un nou pressupost. Andreu Mas-Colell, en aquest context, està mantenint contactes directes amb el presi- dent de la Generalitat, amb dirigents de CiU, amb representants d’ERC i amb l’equip del seu propi departament per determinar quin és l’escenari més viable i plantejar-lo demà al Govern.
El titular d’Economia està analitzant, a la pràctica, els pros i els contres de prolongar la pròrroga actual dels comptes del 2012 o d’aprovar uns pressupostos propis per al 2013, tenint en compte que, sigui quina sigui l’opció triada finalment, no li quedarà cap més remei que ajustar-la al límit de dèficit de l’1,58%. Però amb una diferència políticament molt substancial: aprovar un pressupost nou implica, al cap i a la fi, acceptar les condicions que el conformen, és a dir, donar per bo l’1,58%, i mantenir-lo prorrogat permet defensar que, per molt que s’hagi d’adaptar a aquest lí- mit, les restriccions responen a una imposició, en aquest cas del Govern espanyol. Un tercer escenari seria allargar la pròrroga i, després de l’estiu, començar a confeccionar conjuntament els comptes del 2013 i del 2014, encara que fent especial èmfasi en aquests últims per intentar sobreposar-se a un límit no menys preocupant de l’1% de dèficit, amb la intenció de poder-los tenir apro- vats abans no s’acabi l’any.
Fins ara qui s’ha expressat obertament en públic pel manteniment de la pròrroga ha estat Josep Antoni Duran Lleida, a fi de “no ofegar definitivament la ciutadania”, tot i que tant Artur Mas com el mateix Andreu Mas-Colell no s’havien cansat de repetir que per sota de l’1,80% de dèficit era impossible aprovar els pressupostos. Una tesi que també ha defensat sempre Oriol Jun-
VALORACIÓ POLÍTICA La pròrroga permet al Govern parlar d’imposició del Govern espanyol CONVERSES EN MARXA CiU i ERC estudien traslladar al 2014 les noves figures impositives pactades ESCENARIS POSSIBLES ICV ofereix a Mas desobeir el dèficit, l’únic escenari que el Govern no preveu
queras i que, sobre el paper, sembla que és la que té més possibilitats de prosperar. Les dificultats tècniques que pot comportar una pròrroga –el manteniment lineal de les despeses o la impossibilitat d’incrementar els ingressos, amb una pujada d’impostos per exemple, si no és a través d’una llei específica– quedarien superades amb el compromís de posposar fins al 2014 l’entrada en vigor de les noves figures impositives pactades entre CiU i ERC. Una circumstància que les dues formacions valoren en les converses que estan mantenint amb el conseller d’Economia i que podria quedar efectivament recollida en la llei d’acompanyament del pressupost de l’any vinent.
I mentre Andreu Mas-Colell esfulla la margarida dels números, el colíder d’ICV, Joan Herrera, s’ha ofert a CiU per aprovar uns comptes tant del 2013 com del 2014 que “no obeeixin” i “desacatin” els límits de dèficit imposats pel ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, i per tant els superin a fi i efecte de cobrir totes les necessitats socials de Catalunya. La superació del límit, però, és precisament l’únic escenari que en cap dels casos no està disposat a considerar el Govern.