La Vanguardia (Català-1ª edició)
Aprèn a lligar amb Morelli
L’actor italià publica la segona novel·la, ‘Set hores per enamorar-te’
Pel seu títol, hom podria esperar veure Set hores per enamorar-te (Roca i Columna), de Giampaolo Morelli, a la secció d’autoajuda. I encara que no és ni de lluny una novel·la de creixement personal, una segona mirada ens descobreix que en realitat potser no s’allunya tant de ser-ho. En cert sentit.
Aquesta segona novel·la de l’actor Giampaolo Morelli, la primera que traspassa les fronteres de la seva Itàlia natal, és una mica així com un full de ruta de la seducció. “Seducció professional”, matisa l’escriptor. Perquè existeixen seductors professionals, que estudien l’art de la seducció i el converteixen en una cosa aplicable a la vida diària. Morelli va descobrir aquests grups, que es comuniquen a través de la xarxa, durant el procés de documentació de la novel·la. Moltes de les tècniques de seducció que recull són originals d’aquests professionals.
Adverteix que aquestes tècniques de seducció són l’únic que és real a les seves pàgines. Això i les emocions que l’han dut a escriure-les. “Tenia curiositat per saber què atreu de veritat les dones. Com a home ho sé, però m’atreia l’altre punt de vista. Per això vaig començar a preguntar-los a les meves amigues, després als professionals i vaig acabar embrancat en una recerca científica, més psicològica i biològica”, explica. Encara que no ho sembli, la seducció té la seva ciència. El resultat és la història de Paolo, un periodista econòmic que deixa la feina en descobrir que la seva promesa li està sent infidel amb el redactor en cap. Accepta un lloc en una revista masculina per escriure sobre depilació i dietes. Un dels seus encàrrecs és assistir d’incògnit a un misteriós seminari: Pick Up Artist, mestre en l’art de lligar.
El cinema i la literatura poden semblar mons molt allunyats, però en realitat van de la mà. Almenys per a Morelli, que ha sentit les dues passions des que era petit. La literatura ha estat sempre una exigència per a ell i és una cosa complementària a la seva face- ta d’actor. “Actuar i escriure és semblant: quan escric, em tanco en la història del protagonista, i quan actuo, em tanco a la bombolla que creo al voltant del personatge”.
Ben aviat, començarà a rodar una comèdia a Itàlia però no té res lligat per a la seva pròxima feina literària. L’únic que sap és que li agrada canviar. Defineix la seva primera novel·la, Un bravo ragazzo. Storia di un giovanes prestigiatores, erotomane, dislessico e disadattato, com una història difícil sobre una època crítica: l’adolescència. Aquesta segona la considera més profunda, però creu que és abans que res una comèdia, plena de picardia i romanticisme. Per què llegir-la? El seu autor ho té clar: “Potser ajuda les dones a aprendre alguna cosa sobre si mateixes. I pel que fa als homes… potser aprenen trucs que els poden ser útils”.