De l’error a l’horror

EL paral·lel 38 divideix dos països amb el mateix nom, Corea, però en l’un, si t’adorms en un acte oficial, et desperten, i en l’altre, si fas una capcinada, t’afusellen. La notícia de l’execució del ministre de Defensa de Kim Jong-un amb foc antiaeri a l’escola militar de Kangkun per haver tancat els ulls en un esdeveniment, poc després de criticar el líder nord-coreà, és un acte tan absurd com cruel, propi d’un paranoic sense escrúpols. Aquest personatge de 32 anys manté el regne del terror que va instaurar el seu pare i en poc més de tres anys ha ajusticiat setanta persones. Entre les seves últimes víctimes, quatre músics, acusats d’espionatge; entre les primeres, el seu propi oncle i ex-número dos del règim, Jan Song-thaek, per una pretesa alta traïció, consum de drogues i malbaratament de divises als casinos.

Corea del Nord és l’antítesi de Corea del Sud. Les imatges de la Terra captades per satèl·lit permeten descobrir que un país està pràcticament a les fosques i l’altre lluu resplendent. Però, a més, l’esperança de vida d’un nordcoreà és deu anys més baixa i el nivell de benestar al sud és deu vegades més alt. I, encara, Corea del Sud és el segon Estat del món que més inverteix en educació, mentre que Corea del Nord se situa a la cua. Allà l’ensenyament és pura propaganda i els adolescents han de passar una dècada a l’exèrcit.

Aquestes marcades diferències són recents, ja que el país es va dividir el 1948 i el nord es va convertir en una dictadura comunista. Com escriuen Acemoglu i Robinson a Por qué fracasan los países, “l’èxit econòmic de les dues Corees difereix a causa de les diferències entre les seves institucions, de les regles que influeixen en com funciona l’economia i dels incentius que motiven les persones”. Corea del Nord és un país que ha passat de l’error a l’horror. Sense futur i sense sortida.