La Vanguardia (Català-1ª edició)
La guerra dual
El general Sirwan Barzani, seguidor del Barça, lluita contra l’Estat Islàmic i per la independència del Kurdistan
El general Sirwan Barzani domina el front de Mahmur, al Kurdistan iraquià. Nét del llegendari líder kurd Mustafà Barzani, està al capdavant d’una força que ha recuperat 20.000 quilòmetres quadrats als gihadistes de l’Estat Islàmic (EI).
Aquest home de 45 anys, pare de tres fills, seguidor del FC Barcelona –“he anat diverses vegades al Camp Nou ”–, dirigia una empresa de telecomunicacions quan l’estiu passat el seu oncle Massud, president de la regió autònoma, li va demanar que tornés a l’exèrcit. Havia estudiat a l’acadèmia militar kurda de Zahu i als 29 anys –gràcies en gran part al seu cognom– ja era general.
“Els bàrbars de l’Estat Islàmic (EI) havien ocupat Mossul, la segona ciutat més important de l’Iraq, i eren a 25 quilòmetres de la nostra capital, Irbil”, ens explica a la seva oficina de campanya. “No vaig poder dir que no i ara fa mesos que sóc aquí al front de combat i gairebé no puc anar a casa. L’únic consol és veure algun partit del Barça per satèl·lit”.
El general desplega un mapa per assenyalar les posicions de l’enemic a pocs quilòmetres de distància. Mahmur ha estat alliberat fa poc i a les parets de les cases encara hi ha pintades de l’EI que els peixmergues s’afanen a netejar. Un lloctinent entra a l’oficina per informar de la detenció de cinc gihadistes de l’EI. Estaven amagats en una casa d’un poble a la vora i retenien una dona despullada. “Ocupeuvos de la noia, interrogueu aquests paios i envieu-los a la presó a Irbil”, ordena.
“Molts d’aquests gihadistes són joves que busquen dones i aventures –explica el general Barzani–. Quan ocupen un lloc se senten lliures per matar els homes, violar les dones i vendreles com si fossin esclaves. Creuen que tot els està permès, especialment amb els cristians i yazidites que no es converteixen a l’islam.”
Sirwan Barzani ha perdut 120 homes –un de cada deu peixmergues morts–, cosa que dóna una idea de la dificultat de la seva missió. “Però hem matat un miler de gihadistes, i això que estan molt més ben armats que nosaltres –explica–. Defensem un front de més de mil quilòmetres i calculem que l’EI ha perdut en aquesta zona uns 8.500 homes”.
El botí de guerra capturat a l’enemic l’endrecen en un solar al costat de la base: carros de combat, vehicles blindats per al transport de tropes, llançagranades, fusells d’assalt de fabricació russa i dels Estats Units... “L’EI té tot el que vol –assegura el general– perquè els nord-ameri-
“Molts gihadistes són joves que busquen dones i aventures”, assegura el general Barzani
cans van invertir 30.000 milions de dòlars en l’exèrcit iraquià en l’última dècada i el Govern de Bagdad va posar-hi una quantitat similar. Molts comandaments de l’exèrcit de Saddam Hussein es van passar a l’EI per convicció o interès i els soldats van desertar. Llavors els gihadistes van agafar les seves armes.”
Els peixmergues també tenen combatents estrangers. Al costat d’un dels carros de combat capturats a Mahmur trobem un kurd que feia vint anys que vivia a Alemanya. Explica que van haver de matar set gihadistes per aconseguir el carro i que van tenir diverses baixes. “La lluita és molt sagnant”, admet.
També vam veure dones kurdes en fatigues de combat. “Els gihadistes de l’EI –ens va dir una d’elles– temen que els matem perquè creuen que si una dona els liquida no aniran al paradís i es quedaran sense les 72 verges. Per això quan ens veuen sovint fugen”.
El general Sirwan Barzani em convida a recórrer el front amb el seu totterreny. La comitiva inclou diversos vehicles i una desena de soldats armats que són la seva guàrdia personal. L’EI el té entre els seus principals objectius. Ens aturem en un descampat. Al centre hi ha un pal blanc amb taques vermelles. “Aquesta és la futura plaça dels Màrtirs. Aquí vaig perdre diversos amics de tota la vida i hem d’honorar la seva memòria. El vermell del pal simbolitza la sang vessada”.
Tornant a la base sentim el ressò de la batalla. Els drons dels Estats Units –dirigits des de Texas o Nevada– ataquen les posicions de l’EI. El general guarda al mòbil el vídeo d’un d’aquests atacs, gentilesa dels seus aliats americans. Els pilots comenten les imatges que capten les càmeres del dron. Es veu una gran explosió i un d’ells afirma que “els hem tocat de ple”.
Mossul és a una hora de distància. És el pròxim gran objectiu d’un general que confia en els seus homes però que reconeix que serà impossible recuperar la ciutat sense el suport aeri de la coalició internacional.
Sirwan Barzani lluita contra l’EI però també per l’alliberament del Kurdistan. Creu que aquesta guerra crearà l’Estat pel qual sempre ha lluitat. “L’Iraq ja no existeix –assegura– i cal dividir-lo en tres països, un de xiïta, un altre de sunnita i el Kurdistan”.
“Tant de bo aviat pugui deixar aquest uniforme i tornar al món dels negocis –conclou–, però mentrestant hem de vèncer els nous bàrbars de l’EI”.