Els colpistes no aconsegueixen consolidar el poder a Burundi

Forces lleials al president controlen àmplies zones de Bujumbura

Hi ha símbols que duren poc i diuen molt. Abans-d’ahir, hores després de l’inici d’un cop militar a Burundi, la Ràdio Pública Africana, l’emissora independent més important del país, convertida en emblema per als manifestants després de ser silenciada pel Govern durant les protestes, va tornar a emetre. El gest anunciava que la protesta social contra el president Pierre Nkurunziza per voler presentar-se inconstitucionalment a un tercer mandat casava amb les aspiracions de poder d’un grup de militars descontents. Va durar poc.

L’edifici de la ràdio subversiva es va despertar ahir calcinat i va quedar clar que el cop d’Estat contra el president de Burundi no serà un camí de roses. Forces progovernamentals i soldats col- pistes, liderats per l’excap de l’Estat Major i antic responsable dels serveis secrets, van protagonitzar ahir durs combats amb armament pesant als carrers de Bujumbura, capital del país, que van provocar la mort d’almenys cinc uniformats. Els barris eren deserts i la població es mantenia en espera tancada a casa.

Els dos bàndols van lluitar pel control de la Ràdio i Televisió Nacional (RTNB). Soldats d’elit lleials a Nkurunziza van repel·lir un atac rebel. El president va aconseguir transmetre un missatge gravat en què prometia no actuar contra els colpistes que es rendeixin.

Val a dir que l’aeroport de Bujumbura va reobrir a última hora, cosa que indica que, possiblement, també està en mans governamentals, després que els rebels el van ocupar abans-d’ahir poc després d’anunciar la desti- tució del president Nkurunziza.

La situació, malgrat tot, continua sent molt confusa, i no és clar qui té el control del país.

El president, que era a Tanzània quan part de l’exèrcit es va aixecar en contra seu, no va aconseguir tornar a Burundi i el seu parador era ahir desconegut,

Nkurunziza promet, a través de la ràdio pública, no actuar contra els rebels que es rendeixin

encara que el seu portaveu va assegurar que està “fora de perill i serè”.

El suport extern als colpistes també es va diluir ahir. Mentre França va ser tíbia amb un comunicat de presidència que demanava la fi de la violència i instava a respectar el procés electoral del 26 de juny, els líders africans van ser més taxatius. El president de la veïna Tanzània, Jakaya Kikwete, al capdavant de la cimera de caps d’Estat de la regió per fer front a la crisi de Burundi, va dir que els presidents de l’Àfrica de l’Est condemnen el cop.

El desencant a Burundi, un dels països més densament poblats i més pobres del món, es va desencadenar després de l’intent de Nkurunziza de presentar-se a un tercer mandat, una decisió que contravé l’acord de pau d’Arusha, que va tancar una guerra civil esquitxada de tensions ètniques entre hutus i tutsis de l’any 1993 al 2005.

El president va pressionar el Tribunal Constitucional –l’oposició l’acusa fins i tot d’amenaçar de mort els magistrats–perquè donessin valor legal a les seves intencions. Un vicepresident del tribunal va fugir de Burundi ateses les pressions per haver-se negat a validar un tercer mandat de Pierre Nkurunziza.