La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Castro i la Hillary tornen a Cuba
El Castro i la Hillary són els noms que el personal d’un zoo suec va donar a la dècada dels noranta a dos cocodrils cubans. Per caramboles del destí, mascle i femella van acabar a l’SkansenAkvariet d’Estocolm anys després que Fidel Castro els regalés a un cosmonauta soviètic. Ara deu cries d’aquesta mateixa parella acaben de tornar a Cuba en un intent per repoblar l’espècie, que està en perill d’extinció. Un símbol més del desglaç que viu l’illa en les seves relacions amb Occident.
“El mateix Fidel va voler anar a veure als animals tres dies després que arribessin al país”, assegura en declaracions a La Vanguardia el director del zoo suec, Jonas Wahlström, “molt content” amb la idea que les cries tornin al seu hàbitat natural. Fa tres setmanes, ell mateix va anar a l’Havana per entregar-les. Preocupats pel declivi d’aquesta espècie, van ser els cubans els que van demanar alguns dels petits exemplars que el Castro i la Hillary havien en- gendrat recentment a Suècia.
Les cries ara estan en quarantena, el procés que se segueix habitualment abans de tornar a la natura animals nascuts en captivitat. En aquesta fase, els responsables cubans hauran de comprovar que els cocodrils estan en bon estat de salut i que pertanyen veritablement a l’espècie amenaçada, cosa de la qual Wahlström diu que no té cap mena de dubte, ja que fa uns anys ja van enviar altres cries de la mateixa parella a un zoològic anglès i les proves genètiques van confirmar que eren cocodrils cubans genuïns.
L’intercanvi entre Suècia i Cuba arriba gairebé quatre dècades després que Fidel Castro va donar els pares d’aquestes cries a l’astronauta rus Vladímir Xatàlov com a mostra d’amistat entre camarades comunistes. El 1978 els dos cocodrils, uns exemplars de pocs mesos, van anar a Moscou i van passar una primera temporada a casa del mateix Xatàlov. Però quan van créixer i van començar a tornar-se perillosos la seva dona el va obligar a elegir entre ella o els cocodrils.
El cosmonauta va decidir donar-los al zoo de la capital russa. Però el centre no disposava de les instal·lacions adequades per a rèptils com aquests i el 1981 els seus dirigents els van oferir a Wahlström, que va acceptar la proposta de bon grat. “Coneixia el director del zoo moscovita, érem vells amics, i portar aquests exemplars a Estocolm era una gran notícia: estem parlant del cocodril més estrany del món”.
Anys després, la parella seria batejada com Castro i Hillary, coincidint amb l’arribada de Clinton a la Casa Blanca. Des d’aleshores s’han reproduït diverses vegades i molts dels nous exemplars han anat a parar a zoos de tot el món. Aquest cop, però, és el primer que alguns tornen a Cuba.
Amb unes mil cries i només cent exemplars adults, el cocodril cubà –el seu nom científic és Crocodylus rhombifer– està en perill crític d’extinció: només és possible trobar-ne en zones protegides del sud-est de Cuba, concretament, a l’aiguamoll de Zapata i a l’illa de la Juventud. Es tracta d’una de les races més petites del gènere.
Amb potes més llargues de l’habitual i un morro més curt, la seva pell és especialment bonica i apreciada, composta per escames negres i grogues, més brillants que les d’altres cocodrils. També es caracteritza perquè és especialment agressiu i té una intel·ligència més desenvolupada.
Les principals amenaces per a la seva supervivència són la caça, avui prohibida, i la hibridació amb el cocodril americà, una raça invasora i molt més estesa.
Després de dècades cuidant aquests cocodrils, Wahlström se sent orgullós de poder col·laborar en la seva recuperació. I no és la primera vegada que el seu zoo du a terme projectes com aquest. Fa anys que participa en la cria i alliberament a la selva del tití lleó de cap daurat, un petit mico originari del Brasil també en via d’extinció.
El regal de Fidel Castro el 1978 a un cosmonauta rus serveix avui per recuperar l’espècie