La Vanguardia (Català-1ª edició)
El ‘nou’ i el ‘vell’ tensen Espanya quatre anys després del 15-M
La protesta del 2011 ha tingut una profunda repercussió en la vida del país
Avui fa quatre anys la Puerta del Sol de Madrid va ser escenari d’una manifestació de protesta contra l’estat general de les coses a Espanya. La crisi econòmica, el cansament polític, el bloqueig generacional. Va ser el començament d’una cosa nova. Una protesta forta, pacífica i persistent, amb una forta radiació internacional. No va esclatar pas la revolució, però tampoc no va ser un mal humor passatger. Quatre anys després pot afirmar-se que els fets del 15-M han tingut una profunda repercussió en la vida del país. Quatre anys després, Espanya debat apassionadament sobre el vell i el nou en unes eleccions locals i regionals impredictibles.
Maig del 2011. Els joves grecs acabaven de sortir al carrer. La plaça Tahrir del Caire havia entusiasmat el món televident. La primavera àrab, en deien. Xarxes socials, protestes pacifiques, espais simbòlics ocupats. El periodisme progressista creia que estàvem davant l’adveniment de la República Democràtica de Facebook. Toni Negri, el filòsof postmarxista italià que havia definit la multitud com el nou subjecte polític del segle XXI, somreia. La manifestació de Madrid va ser massiva i alguns joves van decidir acampar a la Puerta del Sol. Estava a punt de passar alguna cosa grossa.
La matinada del dia 16 la policia va desallotjar plaça. Tot seguit es va convocar una acampada per al 17. Aquest cop la policia no va intervenir. Estava en curs la campanya de les eleccions locals i autonòmiques del 2011, en les quals el Partit Socialista Obrer Espanyol anava pel camí de patir una enorme patacada, com a conseqüència del vertiginós tomb en la política econòmica, decidida just un any abans, el maig del 2010. Arribava la primera gran factura de l’austeritat.
El vicepresident del Govern i ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, ja es perfilava com a substitut de José Luis Rodríguez Zapatero en unes eleccions generals anticipades. Rubalcaba no va voler convertir la Puerta del Sol en un camp de batalla. La policia va acordonar els voltants i va deixar que el campament creixés. Els realitzadors de les cadenes de televisió nord-americanes es van enamorar d’aquella imatge. El pla zenital de la plaça, amb les lones desplegades, oferia una sorprenent semblança amb la plaça Tahrir del Caire. Als estudis centrals d’Atlanta, els editors de la CNN es divertien: estampes de revolta àrab a l’Europa del Sud! La Puerta del Sol va donar la volta al món. Hi va haver rèpliques a totes les grans ciutats espanyoles –la de Barcelona va ser especialment intensa–, i la paraula indignados es va sumar a la llista dels préstecs del castellà al lèxic internacional, juntament amb
David González guerrilleros, siesta, sangría, toreros, matadores i olé. Hi va haver grans entusiasmes i també durs retrets a la passivitat de la policia. Esperanza Aguirre Gil de Biedma, presidenta de la regió madrilenya i inquilina de la Puerta del Sol, estava molt enfadada.
L’acampada de Madrid es va aixecar el 12 de juny per convertir-se en el Guadiana. Corrent profund amb moltes ramificacions. Durant mesos semblava
L’EFECTE PRINCIPAL El 15-M no va portar pas la revolució, però va polititzar el dolor per la crisi econòmica EL NOU TAULER A la Puerta del Sol es va sembrar la llavor de Podem, sense gen llibertari
desaparegut. Després tornava a emergir. El 22 de març del 2014, una altra manifestació enorme a Madrid. Dos mesos després, a les eleccions al Parlament Europeu, un partit d’esquerres de nova creació anomenat Podem aconseguia cinc diputats i es convertia en la gran novetat de la política espanyola.
Podem no és el Partit del 15-M, però és una emanació d’aquell moviment. No tots els animadors del 15-M se senten reconeguts en Podem –especialment el component més assembleista i llibertari–, però gairebé tots els integrants i simpatitzants del nou partit s’identifiquen amb el 15-M. Quatre anys després, algunes candidatures municipals amb el suport de Podem, amb el 15-M al retrovisor, com Barcelona en Comú, Ara Madrid, València en Comú i Saragossa en Comú sembla que superaran el Partit Socialista a les principals ciutats.
Més efectes. La gran propulsió del partit Ciutadans al mercat de les expectatives electorals presenta una evident relació amb l’extraordinari auge de Podem en els sondejos a partir de l’octubre del 2014. El grup liberal-centrista sembla estar absorbint part de les energies contestatàries que la gent de Pablo Iglesias recollia fins fa poc en solitari. Ciutadans puja i és el PP el que ara tem que li facin un enorme forat en les seves reserves de vot.
El 15-M no va portar pas la revolució, però sí que va desencadenar un corrent de contestació ciutadana amb efectes molt amplis i variats. Aviat farà un any de l’abdicació del rei Joan Carles.