Gestió de pactes

primàries en la seva organització interna està fora de lloc.

El partit de Rivera incorre en el mateix error que UPyD, que va plantejar unes exigències organitzatives prèvies a Ciutadans entre les quals també hi havia les primàries. Uns pactes de govern es fan sobre propostes programàtiques, sobre l’administració dels recursos públics, sobre prioritats de gestió o, fins i tot, sobre repartiment de poder, però mai sobre l’organització no interna d’un partit democràtic. Les primàries, a més a més, no són la pedra filosofal de la democràcia interna. De fet, hi ha militants de Ciutadans a Astúries que diuen que han estat expulsats del partit per haver reclamat primàries.

La direcció del PSOE, d’altra banda, anuncia que està disposada a pactar amb tots menys amb el PP i Bildu. El simple aparellament de PP i Bildu a la llista d’empestats és per si mateix una equivocació que resulta ofensiva per als populars. Després hi ha l’oportunitat: l’anunci que no es volen acords amb el PP es fa quan s’exigeix a aquest partit que faciliti l’elecció de Susana Díaz. Com s’aconseguirà que el PP doni via lliure a Díaz si alhora el PSOE li està dient que desallotjarà els populars Ni Monedero en els seus malsons bolivarians no es pot creure que Errejón estigui disposat a pactes amb el PP de totes les institucions que pugui mitjançant pactes amb tercers?

El PP, per la seva part, té la necessitat de fer front a Ciutadans per aturar la fuga de vots, i això exigeix duresa en el discurs davant el partit de Rivera, no sigui que alguns votants pensin que aquesta formació és un PP 2.0. Alhora, ha de graduar l’agressivitat dialèctica per no trencar ponts, no sigui que demà sigui necessari recórrer a Ciutadans per aconseguir majories.

Els de Podem juguen a despistar quan diuen que també estarien disposats a pactar en algunes circumstàncies amb el PP. Segurament només es tracta d’apujar el preu al PSOE. Ni Monedero en els seus malsons bolivarians no es pot creure que Errejón estigui disposat a arribar a acords amb el PP.