La por de les aliances obsessiona un PP que ja mira a les generals

Andalusia, i les dificultats de Susana Díaz per ser presidenta, és un exemple per al PP del que pot passar després de les eleccions municipals i autonòmiques del 24 de maig, però també de les generals previstes per a finals d’any. Fragmentació als parlaments, que és contra el que lluita el partit, obsessionat perquè no li valgui només amb guanyar els comicis per assegurarse els governs davant la formació de possibles fronts anti-PP que ho impedeixin.

José María Aznar en sap, d’això. Recorda la por, després del seu triomf, el 1996, que els altres partits s’unissin contra ell –estava convençut que hi havia una operació en marxa– i no ar- ribar a la presidència. No va passar, però la por continua impresa al PP, i els discursos de Mariano Rajoy i del seu antecessor ho evidencien. La irrupció de Ciutadans, amb molt bones perspectives a les enquestes, ha avivat aquest temor, més davant la constatació que molts, fins i tot al PP, donen per fet que la formació d’Albert Rivera donarà suport als candidats populars, cosa contra la qual han de lluitar si volen tenir opcions de govern.

Ahir Rajoy des de Palma i Aznar des de Logronyo van mantenir aquest missatge en els seus discursos, a més de l’habitual defensa de la política econòmica que fa el president del Govern, que va adornar ahir amb dades i l’afegitó: “Qui ho havia de dir el 2012”.

Però el missatge és que o es vota el PP o el PSOE o “qui vol apuntalar-lo”. Rajoy no cita cap dels partits emergents, però deixa clares les diferències: “No som un partit que es va crear en un quart d’hora, no és un partit d’una tertúlia, el PP s’ha fet des de la base i en qualsevol lloc d’Espanya hi ha un militant que enarbora una bandera del PP”.

Aznar tampoc no va citar C’s, però va subratllar que “si alguna cosa és una nació, i Espanya ho és, és un gran pacte entre generacions”, afirmació que vol contrarestar la lloa de Rivera a la joventut. També va mostrar la seva estranyesa perquè alguns exposin com un mèrit presentar-se a les eleccions “dient que un no és polític”. “Avui el vot útil és el vot al PP”, va concloure l’expresident.